El sector manufacturer de l’Estat manté el seu enfonsament durant el desembre. Segons el Purchase Managers Index -l’estudi elaborat d’acord amb les dades facilitades pels directors de compres de les empreses europees- el final del 2023 rubrica la intensa tendència a la baixa que la indústria espanyola va encetar a finals del primer trimestre. La nota del secundari estatal durant el darrer mes del curs ha estat del 46,2, molt lluny de l’estabilitat. El creixement zero, cal recordar, es registra quan la valoració arriba als 50 punts; és a dir, la dada espanyola queda gairebé quatre sencers per sota de l’estancament. Segons les empreses consultades pel Banc Comercial d’Hamburg -una de les grans entitats financeres alemanyes, encarregada d’elaborar l’informe-, “la demanda del mercat va ser dèbil, i els clients no han estat disposats a acordar noves vendes”.
Si bé els tipus d’interès han afectat els mercats internacionals, el descens d’activitat ha estat tant exterior com intern. “Les noves comandes disminueixen tant en l’entorn estatal com a l’estranger”, resa el document, si bé les exportacions s’han alentit “en un grau lleugerament menor” dels anteriors períodes estudiats. Les venedores de béns de manufactura, segons els gestors de compres, “han preferit fer ús dels seus stocks” abans de comprar nous productes, amb els ulls en el curt termini. Així, l’estocatge de manufactures s’ha reduït considerablement en els darrers mesos: al desembre, concretament, va caure “al ritme més pronunciat d’ençà del 2013”.
El refredament de les compres ha tingut un ràpid efecte sobre la producció, que també enllaça vuit mesos de pronunciat descens. Aquesta tendència ha afectat també els preus, que ja van pel seu desè mes consecutiu en retrocés -en línia amb els objectius del Banc Central Europeu, que, amb l’enduriment de la política monetària, buscava refredar la inflació mitjançant un alentiment del ritme de demanda-. Tot plegat ha significat un important batzac per a l’estructura de l’ocupació al sector secundari espanyol. Els fabricants, asseguren els purchase managers, “opten al desembre per reduir les seves plantilles, i el ritme de destrucció de llocs de treball es va accelerar respecte del novembre”. Val a dir que el sector no és especialment pessimista en observar el mitjà termini. Els enquestats, segons HBC, “esperen una millora de la demanda del mercat, i algunes empreses han esmentat els llançaments de productes prevists per al 2024”.
“Sumits en l’estancament”
Segons l’economista en cap de l’Hamburg Commercial Bank, Cyrus de la Rubia, “els fabricants continuen sumits en l’estancament”. Per a l’expert, el manufacturer de l’Estat “tanca l’any amb una nota ombrívola”, amb la majoria dels indicadors clau en caiguda lliure. Així, l’inici del 2024 no sembla portar en cap cas les primeres notes de la recuperació. Les perspectives per al primer trimestre són, de fet, “bastant deslluïdes”. Malgrat això, l’economista en cap no detecta “indicis de capitulació”. “Tant la producció com la de les comandes exportadores han frenat la seva caiguda, oferint raigs d’esperança”, declara; tot destacant els béns de consum com a palanca estabilitzadora d’un sector que encara tremola per l’hostil entorn macroeconòmic. A més, branques com els béns intermedis o la generació de capital han fet rellevants passes enrere que no han pogut ser compensats per aquells subsectors que sí que han funcionat correctament.
