L’impuls de l’endarrerit vehicle elèctric a Catalunya ha estat l’objecte d’una de les primeres grans iniciatives del Govern de Salvador Illa sis mesos després de la seva investidura. El pla del president de la Generalitat contempla una inversió de 1.400 milions d’euros per triplicar els punts de recàrrega a Catalunya l’any 2030 i adreçar el problema dels preus dels electrificats, molt llunyans encara als de la combustió tradicional. La iniciativa de Sant Jaume ha tingut una acollida tèbia entre les principals associacions del sector, que en valoren la intenció, però veuen clars forats al pla. La patronal catalana dels concessionaris, Fecavem, ha “valorat” el projecte amb horitzó al final de la dècada, en tant que revela les intencions de l’executiu de rellançar la indústria; si bé assegura que “no respon a les necessitats actuals” d’operadors i consumidors. Per la seva banda, l’entitat que agrupa les instal·ladores energètiques del país -encarregades de l’impuls de la infraestructura de càrrega- Fegicat, alerta que el pla d’Illa deixa un punt cec fonamental en l’accés a mà d’obra qualificada en l’àmbit energètic, ara molt complicat al Principat.
Els dubtes de Fecavem, malgrat reconèixer les intencions d’Illa, es dirigeixen a l’accessibilitat del vehicle elèctric a Europa, encara substancialment pitjor que als mercats més avançats del planeta, com és el cas de la Xina. Segons la consultora especialitzada Jato Dynamics, la diferència de preu mitjana entre un model electrificat i un homologable de combustió a un concessionari asiàtic és pràcticament testimonial, inferior a l’1%. A Europa, però, l’escletxa mitjana és d’un 22%, fet que dificulta immensament l’accés de les rendes del treball del país a l’actualització del seu vehicle. Sobre aquesta diferència de preus, indiquen els empresaris de la distribució, “el pes de les matriculacions de vehicles elèctrics és del 9%, mentre que els híbrids arriben al 6%”. És a dir, el pla d’Illa, alerta la patronal, “només afecta el 14% de les matriculacions”. En un mercat tan allunyat de l’elèctric, apunten, bona part dels problemes ecològics de la mobilitat privada parteixen d’un par mòbil envellit, que encara no ha estat capaç d’incorporar de forma generalitzada vehicles de combustió amb les darreres tecnologies, menys lesius, asseguren, per al medi ambient. En aquest sentit, reclamen “complementàriament” la instauració d’un pla renove català “en línia amb el que ja es fa a Galícia, Astúries o la Comunitat de Madrid”.
Val a dir que, segons les dades de la patronal espanyola de l’automòbil, Anfac, les noves matriculacions de vehicles elèctrics mostren importants alces en l’inici d’aquest 2025. Les vendes de cotxes electrificats haurien escalat el passat mes de gener un 32,7%; si bé queden molt lluny de la competència tradicional. En total, apunta l’organització, s’haurien entregat a l’Estat unes 11.358 unitats d’elèctrics i híbrids endollables, extremadament lluny dels més de 22.000 vehicles de benzina mobilitzats, o els 18.500 de dièsel. D’aquesta manera, el projecte d’Illa deixa centra l’atenció en l’impuls elèctric, però no aplica sobre tot un mercat de vehicles que, segons el món empresarial, contribueixen a millorar la petjada de carboni del parc mòbil espanyol, un dels més envellits d’Europa. Els concessionaris reclamen, per adreçar aquest greuge, “ajudes directes i àgils” per a consumidors i cadena de valor.
A on carregar?
Catalunya roman entre els territoris amb millor penetració de punts de recàrrega per al vehicle elèctric, amb poc menys de 10.000 instal·lats, per sobre de la mitjana estatal. Ara bé, la xifra roman lluny dels objectius marcats per a les pròximes dècades. La patronal instal·ladora, Fegicat, apunta -com en el cas anterior- que les intencions del Govern són bones, si bé no tenen en compte un important buit que pateix el sector: l’extrema mancança de professionals qualificats per tirar endavant projectes d’aquest caràcter. Segons Fegicat, “les empreses no poden cobrir la demanda creixent de serveis perquè no troben treballadors amb la formació adequada”; fet que “posa en risc” la implementació dels nous punts de recàrrega que cerca posar en marxa Illa. En aquest sentit, reclamen “una inversió ferma en formació professional i una estratègia efectiva per atraure el talent”. D’aquesta manera, asseguren, Catalunya podrà “desenvolupar la transició energètica al ritme que marquen els objectius institucionals” -tant en l’àmbit de la mobilitat elèctrica com en la resta de branques del sector de l’energia verda-. Així, els empresaris reclamen “un compromís real i immediat de l’administració” per cobrir aquest buit; que no apareix resolt en el pla presentat el passat dilluns pel President.
