El món patronal del país va reaccionar amb celeritat a la investidura de Salvador Illa. Les organitzacions empresarials van celebrar hores després del ple del passat dijous l’arribada del primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya a Sant Jaume, en gestos conseqüents amb les manifestacions de les elits econòmiques catalanes a favor d’aquesta configuració a l’executiu -sense anar més lluny, en el marc de la Reunió del Cercle d’Economia-. Tant Foment del Treball com la patronal de les petites i mitjanes empreses, Pimec -com altres ens sectorials i territorials-, han felicitat Illa pel seu nou càrrec; amb lectures diferents dels esdeveniments que van envoltar l’hemicicle arran del retorn del president a l’exili Carles Puigdemont i el desplegament policial que se’n va succeir. L’agrupació de petites empreses, en un comunicat emès la mateixa jornada de la votació, van donar compte, fent-ne esment explícit, del seu rebuig a la situació generada per l’ordre de detenció sobre Puigdemont. “Tot i respectar l’acció de la justícia, la patronal considera que la desjudicialització de la política, acordada democràticament, és indispensable pel retorn de la normalitat institucional“, han declarat. Igualment explícita ha estat la patronal egarenca Cecot, que ha reivindicat els efectes de “la llei d’amnistia, aprovada recentment, que hauria de marcar un nou període de normalitat democràtica i retornar a l’àmbit parlamentari el debat de les qüestions polítiques”. Només l’ens de les grans empreses, presidit per Josep Sánchez-Llibre, ha triat ignorar el conflicte al voltant de la rebuda del líder de Junts.
Més enllà del posicionament respecte del xoc polític engegat entre el passeig Lluís Companys i el parc de la Ciutadella, el món empresarial català s’ha afanyat a posar deures a l’executiu socialista; en àmbits tan diversos com el finançament, l’impuls de les renovables o la reforma de l’administració. La majoria d’entitats han plantejat les seves primeres aproximacions al nou Govern en positiu, valorant parts dels acords signats amb Esquerra Republicana de Catalunya i els Comuns; i explorant una sèrie de demandes que, a parer seu, són necessàries per garantir la salut de l’economia del país. Foment, per la seva banda, ha estat més crítica amb les enteses a l’esquerra del PSC, especialment pel que fa a l’oposició a la B-40, essencial per a la formació de Jéssica Albiach; o el rebuig a l’ampliació de l’Aeroport, que es planteja, de nou, com un dels grans conflictes de la legislatura. Els de Sánchez Llibre han colpejat també els pactes en matèria d’habitatge, que titllen de “mesures intervencionistes” amb el disparat mercat residencial.
El “concert”, al centre del món empresarial
Sense excepció, totes les patronals i entitats empresarials que s’han pronunciat respecte de la investidura han posat el focus en la reforma del model de finançament acordada pel PSC i Esquerra Republicana de Catalunya. Cap de les entitats, val a dir, ha fet esment explícit a la sobirania fiscal -o a fórmules similars, com la del “concert” o el finançament “singular”-. En concret, Foment valora el pacte com una “millora del sistema de finançament” que “millori la gestió dels seus recursos i respecti l’ordinalitat”. Ara bé, donen compte dels serrells que l’entesa deixa a les comissions dedicades que se celebraran durant el 2025; i reclama que l’estructura que hi surti “estigui fonamentada en els principis de transparència, equitat i eficiència i que acabi amb l’infrafinançament que pateix Catalunya” -quelcom que, com diversos experts han declarat a aquest mitjà, no és ara per ara una garantia-.
Amb una aproximació similar, Pimec alerta que “serà exigent” en la implementació del pacte; tot reclamant que el país assoleixi “una autonomia financera que permeti la capacitat de gestió dels tributs”. Cecot, finalment, concedeix que “els partits hauran de continuar aplicant la negociació contínua” per acabar de concretar el nou sistema, i -talment com Pimec- “vetllarà de prop el desenvolupament” de les converses. Més enllà de l’estructura normativa dels impostos, coincideixen a plantejar rebaixes de les taxes que depenen de la Generalitat, en àmbits com les successions, les donacions o el patrimoni, rellevants especialment a la petita empresa i l’empresa familiar. En el sentit oposat, Foment alerta d’un prospectiu “augment significatiu de la despesa en nom d’un sistema fiscal més just i progressiu que amaga tan sols l’augment de certes figures impositives”; uns augments que “frenen la inversió i desincentiven l’estalvi” -en una nova instància de crítica des de l’ens de les grans empreses als acords que han fonamentat el nomenament d’Illa, que, als seus ulls, “propugnen la cultura del decreixement”-.
“Excés” de burocràcia
Durant la seva curta intervenció al ple d’investidura, Illa va donar compte d’una de les grans crítiques del món empresarial a les administracions catalanes en els darrers anys: un “excés de burocràcia” que, segons el diagnòstic del sector privat, obstaculitza bona part dels avenços en qüestions clau, des de la transformació renovable a la reindustrialització i l’arribada de noves inversions productives. En aquest sentit, Pimec repta l’executiu sortint del 12-M a “posar fi a l’excés de regulació, amb una simplificació administrativa” que el mateix líder socialista va esmentar a la seva ponència. De forma similar, la patronal egarenca exigeix que la cambra catalana apliqui el “criteri de simplificació i d’eficiència”. El president de l’entitat, Xavier Panés, de fet, subratlla que una reforma en aquest sentit “no només és per a les empreses, sinó que també té un impacte directe sobre la ciutadania”.
Transició renovable
Des d’una perspectiva més sectorial, la patronal d’instal·ladors d’energia renovable de Catalunya, Fegicat, també ha posat sobre la taula les seves exigències per a la indústria. L’organització considera un “element clau” la inversió en parcs eòlics i solars, així com en la resta d’infraestructures energètiques del país, i reclama al nou executiu que “prioritzi aquestes àrees en la seva agenda”. Cal recordar que el context energètic en què es produeix aquesta demanda no és gens favorable a la xarxa d’energia verda catalana: com va lamentar en el seu recent informe anual l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (Obercat), el 2023 es van instal·lar només 34,39 MW de capacitat de generació, quatre vegades menys que el 2022. En contacte amb la resta del diagnòstic empresarial, l’associació deteta un important “embut” en el tràmit de les estructures, i reclama una acceleració en l’àmbit. En un sentit similar, Fegicat considera l’actual una “etapa crucial per al desenvolupament” del país, molt lluny encara dels objectius marcats per la Prospectiva Energètica de Catalunya (Proencat).
