El més que previsible informe positiu del Banc Central Europeu (BCE) no és l’últim pas que havia d’aconseguir el BBVA per tenir l’aprovació definitiva per abordar l’Oferta Pública d’Adquisició (OPA) sobre el Banc Sabadell. De fet, el banc basc haurà d’afrontar, a partir d’ara, informes clau per acabar executant els seus plans com són les validacions de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Tenint en compte com s’ha anat desenvolupant tota l’operativa, el més probable és que la CNMV no s’hi oposi, ja que l’entitat resultant de l’OPA seria del tot sostenible i en línia amb el que les autoritats europees busquen, bancs més grans i més forts. Ara bé, el que podria fer perillar l’operació és l’informe de la CNMC, perquè hi ha la possibilitat que el grau alt de concentració bancària resultant provoqui la imposició d’importants condicionants que, fins i tot, provoquin que l’OPA deixi de ser atractiva per al BBVA. Tal com es poden exigir aquestes condicions, també és possible que Competència posi uns condicionants de mínims (remedies), com ja es va fer amb la fusió entre CaixaBank i Bankia ara fa ja tres anys, i que l’operació continuï endavant com fins ara.
En aquest sentit, el director de l’Àrea d’Economia i Empresa de Pimec, Carles Mas, considera que si l’OPA ha de continuar endavant s’han d’imposar condicionants, però admet que “tot és possible”. En aquest sentit, opina que si realment es vol que l’operació no continuï, l’única opció tècnica és que Competència “obligui” al BBVA a segregar part del negoci del Sabadell, per exemple excloent de l’oferta el negoci de Pimes. Alhora, assegura que és precisament aquesta opció la que està estudiant la CNMC per donar llum verda a l’operació. Si finalment la posa sobre la taula i els condicionants són realment durs, podria provocar, remarca Mas, que el BBVA es faci enrere i no vulgui continuar amb el procés. De fet, cal recordar que el passat mes de juny la presidenta de la CNMC, Cani Fernández, ja va deixar entreveure que hi havia una possibilitat real que l’anàlisi que estan realitzant inclogui l’obligació de venda de certes parts del negoci del Sabadell o del BBVA. De fet, en l’absorció de Bankia, Competència va obligar CaixaBank a vendre part del negoci d’assegurances.
Aquesta visió és compartida, en part, pel vicepresident de la Comissió d’Economia Financera del Col·legi d’Economistes, Antoni Bisquert, que apunta que l’informe de la CNMC “serà determinant” pel futur de l’OPA i preveu que “seran durs”. Tot i considerar que l’única manera que hi ha de tirar enrere l’operació és a través de competència, Bisquert no és tan optimista i apunta que els condicionants seran de mínims pel BBVA i els obligaran a vendre un tant per cent d’oficines a un tercer o a tancar-les. Un fet que ja acostuma a ser habitual en una fusió com la que vol executar l’entitat presidida per Carlos Torres.
Per altra part, el director del Màster Universitari en Mercats Financers a la UPF-BSM, Xavier Brun, considera que l’informe del BCE és determinant per a l’operació, ja que “aplana el camí” dels supervisors estatals per aprovar l’OPA. En aquest sentit, l’expert considera que totes les opinions que s’han publicat fins ara no són res més que una tàctica per validar-se entre els supervisors i acabar donant llum verda a l’adquisició del Sabadell. De fet, Brun insisteix que, des del seu punt de vista, l’operació continuarà endavant sense massa contratemps.
Els accionistes tindran l’última paraula
Tot i això, cal recordar, que més enllà dels informes que encara estan pendents sobre l’OPA qui tindrà l’última paraula serà el fragmentat accionariat del Sabadell. L’oferta que tenen sobre la taula els propietaris del banc és una acció de nova emissió del BBVA per cada 4,83 accions del Sabadell, la qual cosa suposa una prima del 30% respecte al valor que tenien els títols del banc català a tancament del 29 d’abril, que va ser d’1,7375 euros per títol. Ara bé, un cop vistos tots els informes i amb el beneplàcit definitiu de tots els estaments espanyols, tant Brun com Bisquert consideren que el BBVA podria millorar l’oferta als accionistes del Sabadell per acabar d’assegurar la compra.
Brun, però considera que el canvi no serà important i que, com a molt, podria millorar entre un 5 i un 10% respecte de la inicial. Per la seva part, Bisquert recorda que aquest procés d’OPA serà molt llarg i que d’aquí fins que arribi el dia de la venda “poden passar moltes coses” i l’escenari actual podria canviar dràsticament. Tot i això, afegeix que, a la pràctica, que l’OPA prosperi depèn dels grans fons d’inversió presents a l’accionariat, ja que podrien arrossegar als petits accionistes a la decisió final. En aquest sentit, Mas també recorda que l’entitat basca s’ha aprofitat d’aquesta fragmentació de l’accionariat per presentar l’oferta i que sigui més efectiva.
Pocs bancs, però molt grans
Per altra part, la voluntat del BCE de crear estructures bancàries transeuropees que puguin ser molt rellevants a escala mundial i competir amb bancs americans i xinesos està molt present en tots els passos de l’operació. La idea, apunta Brun, és que els bancs puguin afrontar una gran varietat d’operacions sense massa complicacions i evitar tornar a un escenari de fragmentació com el de la crisi del 2008. Tot i això, l’OPA del BBVA només compleix un dels objectius del BCE, que és la de tenir un banc molt gran, però encara que operi en alguns altres països fora de l’Estat, no aconseguiria el segon objectiu, el de ser un gran banc transfronterer a la Unió Europea.
En aquesta línia, Mas recorda que per molt grans que siguin els bancs europeus el que ha d’aconseguir el BCE és la integració definitiva dins de la Unió Europea, ja que, altrament, l’únic que es provocarà és reduir la competència país a país. De fet, assegura que si hi hagués cinc grans bancs que operessin a tots els estats comunitaris no hi hauria aquest problema de competència i el model s’assemblaria molt més a l’americà, que és l’objectiu final. A més, Mas apunta que el BBVA s’ha aprofitat d’aquesta tendència per executar l’oferta, ja que ha provocat una gran polarització dins del sector bancari. L’expert considera que actualment a Europa hi ha lloc o bé per grans bancs o per entitats de nínxol, el que provoca que les entitats mitjanes -com el Sabadell- s’hagin quedat en una mena de llimbs que no els permet créixer. Per a fer-ho, apunta Mas, el Sabadell hauria d’executar moltes fusions buscant molts bancs europeus de la seva mida.
