El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat la importància de l’estabilitat institucional des dels premis de Foment del Treball. En la seva intervenció a la gal·la d’entrega dels guardons de la patronal de les grans empreses catalanes, Illa ha reiterat que “cap país del món pot funcionar sense una mínima estabilitat institucional”. En aquest sentit, sense posar-hi noms, ha llançat una alerta contra les “temptacions de desestabilitzar” que poden posar en risc l’entorn econòmic. A parer d’Illa, ara per ara, a Catalunya hi ha “motius per a l’optimisme” econòmic: des d’una Barcelona que “mai havia estat més reconeguda” fins als diversos actius productius, culturals i socials de què gaudeix el país. Ara bé, el cap de l’executiu ha interrogat els presents, apel·lant a la crisi de l’habitatge: “va bé l’economia si hi ha gent amb problemes per accedir a una residència?”. Sobre aquest dubte, ha fet una crida, de cara a l’empresariat, a la “prosperitat compartida“, un repartiment de la riquesa que “reconegui l’esforç”, però també garanteixi la cohesió social.
En una concessió a les demandes empresarials, Illa ha reconegut la necessitat de construir a Catalunya una “administració eficient”. “No farem miracles”, avisa el cap de l’executiu, “però ens comprometem a ser una pedra de toc” en la digitalització i la millora dels processos interns del sector públic. En un sentit similar, el president del Parlament, Josep Rull, ha coincidit a apuntar algunes de les deficiències que troba al conjunt del teixit econòmic català, des de les etapes formatives fins al punt de negoci. Per a Rull, les administracions catalanes, en els darrers anys, han generat una “hipertròfia normativa” de cara al sector privat. Davant uns “empresaris extraordinàriament vigorosos”, ha criticat un sistema que instaura “massa normes que s’encavalquen, i que deixen espais d’inseguretat jurídica”. Ara bé, Illa puntualitza: “també cal una administració que posi límits; que digui: per aquí, no”.
Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni ha fet una reivindicació de la col·laboració publicoprivada com a motor d’aquest progrés al qual apuntava Illa. Per a Collboni, empresa i institució han d’anar de bracet per accelerar l’economia. Com a exemples, ha recordat l’ampliació de l’Aeroport del Prat o els nous espais de Fira de Barcelona a Gran Via i Montjuïc. “Les administracions hem de generar el funcionament normal del sistema econòmic”, insisteix el batlle. Per un camí similar s’ha expressat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, que ha fet bandera dels Pertes com a iniciatives de millora del teixit productiu des de l’administració. “Són una eina essencial de col·laboració publicoprivada”, ha raonat Prieto; que també ha llançat lloes a Foment com un “actor imprescindible” en l’atractiu econòmic del país.
Sánchez Llibre recupera “l’infern fiscal”
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha aprofitat la seva intervenció per reiterar algunes de les exigències clàssiques de l’empresariat català envers les institucions: una “fiscalitat més competitiva”, l’eliminació de barreres burocràtiques i la millora de les polítiques industrials. “Les administracions públiques necessiten una profunda reforma”, argumenta Sánchez Llibre; que ha tornat a referir-se als entorns econòmics català i espanyol com a “inferns fiscals”. “No es pot seguir incrementant la pressió fiscal sense reduir la despesa corrent de les administracions públiques”, continua l’empresari, tot alertant que “estem al límit de què és suportable fiscalment”. A aquesta suposada llosa impositiva, el líder de Foment afegeix un “excés de burocràcia que ens fa poc productius i competitius”. En aquest sentit, reclama el sector públic que prengui mesures per “evitar duplicitats, guanyar eficiència i reduir la despesa”. “Els demano que actuïn, o la recaptació fiscal anirà disminuint per asfíxia dels contribuents”, ha sentenciat.
Enmig d’un intens hivern industrial a la Unió Europea, Sánchez Llibre ha exigit polítiques per recuperar l’embranzida del secundari al país. El dirigent patronal ha posat com a objectiu “incrementar el pes del sector industrial al PIB”, en línia amb les metes marcades pel Pacte Nacional per a la Indústria, que aspiren a arribar al 20% -actualment se situa en el 18% del total de l’economia-. Sense una recuperació fabril, lamenta, “deixarem un país econòmicament molt feble a les pròximes generacions”. “Catalunya serà industrial o es convertirà en un país ensopit i escleròtic”, ha afegit. En concret, reclama “atenció” al futur de la indústria de l’Automòbil, en caiguda lliure al continent per l’elevada competència xinesa i el cada cop més complicat salt cap a l’electrificació -que, ateses les dades del sector, no acaba de consolidar-se; menys encara a l’Estat-. Situa la sortida de l’atzucac en el terreny de la inversió industrial, actualment frenada, assegura, pel “tracte fiscal” que reben les empreses productives. En aquest sentit, reclama una “política incentivadora” que faci atractiu dedicar beneficis a millorar la cadena de valor; com ara la llibertat d’amortització. “Que ningú dubti que aquesta qüestió frena les nostres capacitats per créixer”, subratlla.
Crehueras i Clos, medalles d’or
En el context de la trobada, Foment ha repartit els seus premis anuals, així com les medalles d’honor de la patronal, que porten el nom de l’empresari Carles Ferrer Salat. Enguany, els guardonats han estat el president del Grup Planeta, Josep Crehueras i el president del Gremi d’Hotels de Barcelona i de Barcelona Turisme, Jordi Clos. Creuheras ha rebut el guardó a l’Empresari de l’any, com a reconeixement de la seva “executòria al capdavant” del grup editor al llarg de tota la seva història. Per la seva banda, Clos ha rebut la medalla a la Trajectòria Empresarial, com a menció per la seva “profunda vinculació i compromís amb el sector turístic de Barcelona”, tant des de l’àmbit gremial com en els seus rols empresarials dins Derby Hotels Collection. Més enllà dels dos premis, Illa ha anunciat l’entrega de la medalla d’or de la Generalitat al fundador de Mango Isak Andic a títol pòstum. Andic va morir el passat dissabte a causa d’un accident de muntanya.
