La irrupció de la IA xinesa DeepSeek ha obert de bat a bat el mercat tecnològic occidental. La confiança infinita que els inversors atorgaven a les iniciatives d’intel·ligència artificial té una fuga en forma de model lingüístic del principal competidor global. Davant l’amenaça que suposa no només aquesta palanca, sinó el conjunt de l’empenta de Pequín en un àmbit abans dominat amb mà de ferro per Washington, les principals empreses del sector han obert la porta a deixar de banda la competència per evitar que el rival transpacífic es mengi tota la indústria. La primera a fer-ho ha estat la gran guanyadora de la bombolla tecnològica dels darrers anys, la fabricant de xips gràfics NVidia. La multinacional dirigida pel taiwanès Jensen Huang, en la batalla per romandre la més valuosa del planeta, busca accelerar el seu entorn tecnològic per “millorar la comunicació entre els xips” necessaris per al desplegament de la intel·ligència artificial.
Així ho ha anunciat Huang en una visita, precisament, a Taipei, a on aquesta setmana se celebra el congrés Computex AI. La tecnològica amb seu a Santa Clara ha anunciat una nova tecnologia per “lligar els xips” que permetrà “construir poderosos sistemes d’IA customitzats”. L’eina, anomenada NVLink Fusion, no només estarà disponible per als clients de NVidia, sinó també per a altres fabricants de microcomputació, amb l’objectiu d’establir un ecosistema que permeti competir contra les empreses xineses. De fet, en la seva ponència, el conseller delegat ha adreçat el principal problema que el capital detecta en les grans inversions en IA: el seu difícil salt a l’experiència d’usuari, un que els competidors asiàtics ja han assolit.
L’objectiu de l’oferta d’NVLink a la resta de fabricants, ha declarat, és “fer el salt de construir grans models d’intel·ligència artificial a activar aplicacions que s’hi fonamentin”. I no és, de fet, l’únic moviment d’NVidia per afavorir la resta de fabricants i desenvolupadors: també tiraran endavant un mercat digital perquè les empreses puguin compartir la seva potència de computació i contribuir en el desenvolupament de models d’IA de tercers. “Activem l’ecosistema perquè creixi i es desenvolupi”, ha raonat el vicepresident de computació al núvol de l’empresa, Alexis Bjorlin. Bona part d’aquesta iniciativa, a més, la portarà a terme des de Taiwan, amb un nou campus a Taipei que serveix per robar quota de poder a les firmes xineses al seu país veí.
Una relació tensa amb la tecnologia xinesa
L’encàrrec d’NVidia per independitzar les empreses nord-americanes del desenvolupament xinès ha esdevingut especialment rellevant. La Casa Blanca, segons informen diversos mitjans locals, està cada cop més incòmoda amb les aliances que les grans tecnològiques del país han de buscar a l’altra banda del Pacífic. Segons ha informat el New York Times, l’administració que dirigeix Donald Trump està “preocupada” pels pactes entre Apple i Alibaba per integrar als dispositius de la firma de Cupertino la IA del gegant xinès del comerç electrònic. Les autoritats de Washington temen que l’apropament entre les dues companyies “ajudarà les empreses xineses a millorar les seves capacitats d’IA“, amb un nou llac de dades dels usuaris nord-americans.
El rebuig trumpista a qualsevol vincle amb la tecnologia xinesa ha tingut el seu reflex al sector privat. En la mateixa línia que la Casa Blanca, el president de Microsoft, Brad Smith, va anunciar la passada setmana que els treballadors de la multinacional tindrien prohibit l’ús de DeepSeek per a qualsevol tasca interna. Segons el directiu, les respostes de la IA xinesa podrien estar infectades amb “propaganda” del govern de Xi Jinping. Com altres membres del selecte club dels 7 Magnífics, així, els de Mountain View envien al Despatx Oval senyals d’amistat en la seva guerra comercial, encara lluny d’haver-se resolt malgrat la nova treva amb Pequín.
Pequín es reivindica
En paral·lel els gegants pequinesos busquen la seva pròpia cadena de valor del microxip. El cofundador de Xiaomi, Lei Jun, presentarà aquesta mateixa setmana el primer processador de fabricació local de la marca xinesa el pròxim dijous, l’XRing O1. La mobilització de capital que la fabricant de telèfons mòbils té prevista per adreçar aquesta necessitat és gegantina: segons informava l’agència nord-americana Bloomberg, l’empresa invertirà 7.000 milions d’euros en la pròxima dècada per “complir les seves ambicions en el món dels processadors mòbils”. Aquesta nova aposta s’afegeix als prop de 3.000 milions que ja han dedicat a la primera prova pilot, que van començar a explorar l’any 2021. Malgrat que l’aparell sortirà de les fàbriques de TSMC a Taiwan, el disseny complet és propietat única de Xiaomi.
Fora de l’estricte àmbit de la telefonia mòbil, Xiaomi també es prepara per anar al cos a cos amb la resta dels gegants tecnològics dels EUA. Ja durant la primera administració Trump, l’empresa de Jun va circumval·lar el pròleg a la guerra aranzelària diversificant la seva producció, amb inversions importants en el sector de la mobilitat -dominen, entre altres qüestions, el mercat dels patinets elèctrics-. A finals del 2023, la companyia completava la branca de transports, i presentava en societat el Xiaomi SU7, el seu primer vehicle elèctric. Malgrat que la penetració al mercat fora del seu país d’origen encara no és profunda, el seu equip de desenvolupament ja té preparat el seu segon model, el Xiaomi YU7, que aspira a competir directament amb Tesla pels mercats occidentals. El turisme es mou als volts dels 60.000 euros, mentre que encara no es coneixen les xifres de l’SUV, que serà revelat el pròxim dijous.
Respostes desiguals
El capital nord-americà no sap encara com posicionar-se respecte a aquesta nova fase de competència amb la Xina. El rendiment de les principals empreses tecnològiques dels EUA respon estrictament a les expectatives dels seus models d’IA. Només dos acumulen una primera meitat de l’any en verd: Microsoft, que ha engrescat els accionistes amb la promesa d’invertir 80.000 milions només en aquesta branca el 2025, ha escalat un 8,5% des del gener, i situa les seves accions en uns inabastables 459 dòlars. Per la seva banda, Meta, que té al forn un model automatitzat propi que hauria obligat la companyia a elevar el capex fins als 72.000 milions, escala un 6,5% en els darrers cinc mesos. La resta del petit selectiu presenta un vermell profund, amb Apple i Tesla com a protagonistes. La primera, arrossegada pel mal comportament dels seus telèfons al mercat asiàtic, es desespera per integrar serveis xinesos en l’oferta al consumidor i perd un 12% del seu valor. La segona, ancorada per la militància ultra del seu CEO Elon Musk, lluita contra cada cop més competidors al seu ecosistema a Shenzhen, i es deixa prop de 14 punts. La guerra comercial de Trump, doncs, té diversos fronts; i el de l’alta tecnologia s’està revelant com el més sagnant.
