A mitjan desembre, el milmilionari britànic Peter Hargreaves, fundador de la massiva Hargreaves Lansdown, va encetar un camí que semblava contraintuïtiu. Un dels seus vehicles inversors, Blue Whale Growth, va començar una “venda massiva” d’accions de les grans tecnològiques nord-americanes, les conegudes com les ‘7 magnífiques’. Meta, Alphabet (matriu de Google), Tesla, Amazon, Microsoft, Apple i la fabricant de xips de memòria gràfica NVidia -actualment la companyia més valuosa del món- semblaven actius intocables de cara a un 2025 que, segons els analistes, ha de ser central per al desenvolupament de solucions d’intel·ligència artificial a l’abast del mercat generalista. Hargreaves i els seus, gestors de més de 1.200 milions de dòlars en accions, alertaven que el benefici a mitjà termini de les massives apostes per la IA de les principals tecnològiques del planeta estan, com a mínim, en dubte per dos flancs: el primer, un possible overhype que ja va esclatar el passat mes d’agost sota la pressió dels mals rendiments de la borsa japonesa. El segon, uns agents reguladors estatunidencs cada cop més preocupats per la cadena de valor xinesa, indestriable del desenvolupament material d’aquesta indústria. Als volts d’un nou pla de l’encara president Joe Biden per limitar les exportacions de microxips fonamentals per a solucions automatitzades, les set grans tecnològiques del planeta han donat, a curt termini, la raó als seus detractors: totes elles acumulen números vermells a la borsa en la darrera setmana, amb NVidia com a àncora després d’haver perdut més de 10 punts de cotització des del 6 de gener. Tal com explica l’analista de mercats Manuel Pinto en conversa amb Món Economia, “és un entorn en el qual esperem elevats pics de volatilitat”.
Tal com apunta Pinto, però, els fonamentals de les companyies afectades disten de ser els culpables d’aquest mal rendiment en els mercats oberts. De fet, “continuen registrant un ràpid creixement dels beneficis, amb balanços sòlids i fluxos de caixa constants i forts”. Totes elles, segons la informació del Nasdaq -el selectiu novaiorquès que agrupa les principals tecnològiques de la borsa- totes les companyies tancaven el tercer trimestre del curs passat amb increments substantius d’ingressos en termes interanuals. NVidia, la primera del rànquing, de fet, es disparava: la multinacional de Jensen Huang, abans vinculada al món de les targetes gràfiques per a ordinadors, augmentava la facturació un 98% en comparació amb el mateix període del 2023, disparada, de nou, per unes big tech que han accentuat les inversions dedicades a les seves solucions d’IA en el darrer curs. Amb aquesta ampliació de negoci, tots els seus fonaments són més que sòlids, fins al punt que ha duplicat el benefici per acció en només un curs. Tot i això, la darrera setmana ha estat negra per a la firma: en només sis dies, d’ençà del 6 de gener, ha perdut un 11% del seu valor; des d’uns 150 dòlars per títol que marcaven un màxim històric fins a poc per sobre dels 130 dòlars. Menys pronunciades són les caigudes del seu entorn immediat, vinculat en bona manera a la salut d’NVidia -en tant que proveïdor de les desenvolupadores més importants del planeta-: en el mateix període, Amazon s’ha deixat prop d’un 4% de la seva capitalització, mentre les rebaixes de Meta i Microsoft són més minses, als volts de l’1%. Més intensa és la caiguda d’Apple, propera al 5%, que allarga la seva mala ratxa d’ençà de la freda rebuda que el seu darrer programari mòbil va rebre al mercat xinès.
Moltes d’elles, val a dir, partien de posicions històricament elevades. Ja durant l’esclat de la bombolla que no va ser, el passat estiu, el mercat esperava una certa normalització d’uns valors que sobrevolaven els objectius de l’anàlisi. Llavors, l’expert Javier Cabrera apuntava a Món Economia que l’alta tecnologia “havia estat el principal motor de les pujades de les borses en general; però pot haver-hi companyies el múltiple de les quals s’hagi expandit massa, i s’acabi normalitzant”. Així, s’esperava que uns múltiples excessivament exigents acabessin per tocar sostre i les multinacionals del sector finalitzessin l’escalada en zones més estables. D’ençà, però, tant Amazon com Meta creixen a doble digit, mentre que NVidia ho feia a un ritme proper al 3%, similar al que registra Alphabet. Només Apple i Microsoft perden terreny comparat amb els darrers sis mesos, amb condicions de mercat molt concretes: en el primer cas, l’entrebanc del seu model de negoci principal, la venda de telèfons, que encadena quatre mesos d’ensorrament al mercat xinès; mentre que en el segon, uns resultats trimestrals positius no van arribar a complir amb les perspectives que descomptaven els ulls de Wall Street, fet que l’ha enfonsat en només dues setmanes.
Silicon Valley espera Trump
Els tremolors que afecten les grans tecnològiques al mercat no han trobat calma a Washington. Aquest mateix dilluns, l’administració Biden ha aprofitat l’inici de la seva darrera setmana per dibuixar la nova normativa que regularà les relacions internacionals al mercat dels microxips sobre els quals funciona la IA. El principal objectiu és, de fet, la Xina: l’obsessió del Despatx Oval en els darrers quatre anys per impedir que Pequín tingui accés a tecnologies avançades que consideren “estratègiques” per al país. Així, els països que no siguin “aliats” immediats dels Estats Units, molts d’ells ja expulsats de la seva oferta de computació, quedaran fora també del mercat de “models d’IA tancats”; és a dir, aquells que no estan oberts al públic, centrals per al fonament de negoci de les grans tecnològiques. En declaracions a la CNN, un membre de la secretaria de Comerç explicava que “ens trobem en una finestra crítica, especialment quant a la Xina; cada minut compta des de la nostra perspectiva”. El director d’aquesta branca federal, Jake Raymondo, ha posat la seva confiança en l’administració Trump, que accedirà a l’oficina el pròxim diumenge, perquè mantingui la regulació “amb els canvis necessaris després dels comentaris del sector”. El sector privat, per la seva banda, reclama un camí completament oposat, i desitja que el president-electe, envoltat per alguns dels advocats més fervents d’una IA sense guarda-raïls, retalli la iniciativa.
La rebuda del mercat és evidentment dolenta: en la preobertura d’aquesta jornada, NVidia ja perdia prop d’un 4% de la seva cotització; i totes les companyies tecnològiques vinculades al seu rendiment obren el dia en vermell. El vicepresident d’afers reguladors de la firma, Ned Finkle, ha estat especialment dur amb la decisió de Biden. En un post al propi web, el directiu ha acusat el president de “posar en perill el progrés global”. “L’administració Biden cerca restringir l’accés a aplicacions de computació amb la seva regla equivocada i sense precedents -lamenta Finkle- que amenaça de descarrilar la innovació a tot el món”. La inversió als Estats Units sembla estar d’acord amb les estimacions de la seva empresa més valuosa, i ha fet caure el Nasdaq en les primeres hores d’activitat més d’un punt, en favor d’inversions més segures com els bons del Tresor, que creixen més d’un 5%. Curiosament, la desregulació interna que esperen les empreses també forma part d’aquesta ofensiva: les expectatives inflacionistes que el mercat associa a Trump, que ja han refredat les estimacions de retallades de tipus d’interès per al 2025, estimulen el valor de les lletres, que s’apropen a nivells que poden propinar un “correctiu a la borsa”, segons els analistes de la consultora XTB.
Europa, fora de joc
Les oscil·lacions de les grans tecnològiques, val a dir, només s’albiren a l’horitzó des dels mercats europeus. Malgrat un any potent per a les borses dels 27, en què fins i tot s’ha arribat a especular amb un sorpasso dels valors de la riba oriental de l’Atlàntic a les seves contraparts estatunidenques. De fet, com recorda Pinto, “des de l’octubre del 2022, si eliminem l’efecte NVidia de l’S&P 500, els índexs europeus superarien els seus homòlegs americans”. Cap de les 10 cotitzades que lideren les valuacions comunitàries, però, formen part de l’ecosistema tecnològic: les farmacèutiques, les telecomunicacions o el luxe dominen una borsa de la Unió que només té ASML, la fabricant de la maquinària de fotolitografia imprescindible per a la cadena de muntatge dels microxips, com a representant tecnològic. De cara a un 2025 de voràgine borsària, això farà que cap dels selectius locals pugui competir amb els parquets forans. Malgrat els alts i baixos diaris i setmanals que pateix la intel·ligència artificial, aquell mercat que concentri empreses que s’especialitzen “continuarà comportant-se millor que els que no tinguin tanta ponderació a aquestes companyies” -i cal recordar, com apunta Pinto, que el 30% de l’S&P 500 forma part de la indústria-.
