El sector bancari intuïa que el 2025 no repetiria l’èxit dels cursos anteriors. Després d’encadenar anys de resultats rècord, amb pujades de cotització descomunals sobrecarregades pels elevats tipus d’interès, els bancs de l’Estat descomptaven un any entre la consolidació i el terrabastall. Els mercats a banda i banda de l’Atlàntic van incloure als seus preus part del programa comercial de Donald Trump, per això la borsa havia aguantat raonablement d’ençà del 20 de gener, quan el president nord-americà va tornar a l’oficina. Ara bé, els aranzels universals van agafar a contrapeu tots els sectors, i especialment el financer, que va liderar de lluny les caigudes del preu de l’acció les sessions que van seguir el bescantat Dia de l’alliberament. Entitats com la italiana Intesa Sanpaolo o l’alemanya Deutsche Bank van perdre prop d’un 10% del seu valor en només unes hores. Als parquets madrilenys, les dues marques més danyades van ser les que hi arribaven entre més tremolors: el BBVA i el Banc Sabadell, immersos en una OPA hostil que, ja plagada d’obstacles, afegeix una guerra comercial a la llista de preocupacions dels accionistes a banda i banda.
Com ja ha succeït en els darrers mesos, d’ençà que la cotització del Sabadell va trencar la barrera dels 2 euros per acció i, per tant, va capgirar la prima del bescanvi de BBVA, el valor dels títols d’ambdues entitats ha anat en paral·lel. Hi anava quan creixien, amb alces diàries similars, i s’han acompanyat també en la caiguda: el banc basc va perdre, en els tres dies consecutius de daltabaix borsari a Europa, un 14% del seu valor; mentre que el català es va deixar prop del 17. Aquest dimarts, primera sessió de rebot després dels primers indicis de capitulació de Trump, també s’han recuperat parelles, amb una alça de l’acció biscaïna del 4,04%, pel 3,6% de la vallesana. Els moviments, lleugerament favorables al Banc de Bilbao, no han aconseguit tornar a equilibrar els títols dins el càlcul proposat pel president de l’opant, Carlos Torres. “Encara estem en prima negativa, no surt a compte econòmicament acceptar aquesta oferta”, recorda el professor d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona i accionista minoritari del Sabadell Joan Llonch. Tot i les oscil·lacions en preu, el benefici immediat per als accionistes opats roman lluny, fet que fa dubtar els minoritaris -el 48% del capital del Sabadell-; però també els institucionals, que, segons assegurava el CEO César González-Bueno, “a aquest preu, no veuen l’OPA“.
Mèxic, risc afegit
Més enllà de la qüestió de la prima, ja assumida per la majoria d’analistes, els ulls al mercat madrileny introdueixen un nou dubte en la decisió dels inversors vallesans, i un de profund: a parer de diversos experts consultats, la guerra comercial pot ser especialment perniciosa per al BBVA per l’elevada exposició a mercats emergents. En concret, el Mèxic, que aporta més de la meitat del benefici del banc basc, i que roman com un dels objectius prioritaris dels aranzels de Trump. Per a l’analista de mercats Javier Cabrera, “l’OPA del BBVA al Sabadell està en dubte” per aquesta escletxa internacional. En cas que la Casa Blanca sostingui els aranzels al seu veí del sud, “és molt probable que els accionistes del Sabadell fugin de l’OPA”. Cal recordar, com apunta Llonch, que l’entitat que presideix Josep Oliu concentra la immensa majoria del seu negoci a l’Estat espanyol i al Regne Unit, “mercats més estables” que no pas els països a on es mou el Banc de Bilbao.
L’exposició a mercats de més risc sempre ha estat una mosca a l’orella dels accionistes catalans, especialment els menudistes. En tractar-se d’una operació de bescanvi -és a dir, que la potencial compra es paga en accions de l’entitat resultant, i no en metàl·lic-, el petit inversor del Sabadell ha de tenir present la línia de negoci de la companyia resultant de la hipotètica fusió. En aquest sentit, “la relació comercial entre el Mèxic i els EUA és molt estreta”; i una barrera del 25% com la que plantejava Trump pot ser una batzegada gegantina per al teixit empresarial local, fet que deixaria un important forat al compte del BBVA, que ocupa la primera posició en el món financer mexicà. Una recessió al país centreamericà, més que probable en cas de guerra aranzelària, “resta molt d’atractiu” a l’oferta basca, segons apunta Cabrera.
El contrapunt de Torres: un banc divers
L’escenari de guerra comercial oberta, però, no és l’únic que contemplen els mercats. Les relacions entre Trump i el govern de Ciutat de Mèxic s’han anat fent més agres amb el pas de les setmanes, però cal recordar que, en un primer moment, la presidenta Claudia Sheinbaum es va mostrar oberta a negociar posicions amb el seu homòleg del nord. En cas que l’aliança nord-americana es mantingui, una crisi global sense efectes directes sobre el Mèxic pot ser profundament beneficiosa per al BBVA en la seva maniobra. Tal com indica el cap d’equity de Trea Capital i professor del Màster de Mercats financers de la UPF-BSM Xavier Brun, l’argument de Torres apunta a la diversitat del banc resultant. “En cas de crisi financera, un banc més petit tindria molt menys oxigen”, assegura. Així, si el Mèxic aconsegueix desfer-se de l’amenaça trumpista, “la diversificació que aporta BBVA és un valor afegit”. Davant un context de retrocés econòmic general, Brun equipara el Sabadell respecte de la gran banca global a “les petites caixes regionals” després de la Gran Recessió. “En un moment de reducció de crèdit i de finançament institucional, van ser les primeres a caure”, argumenta l’expert. Contra aquest precedent, doncs, la mida i l’abast global de BBVA seria un avantatge competitiu respecte del projecte autònom del Sabadell.
La diversitat del BBVA, però, té cognoms. I no són gaire atractius, a parer de Llonch. Per a l’accionista sabadellenc -amb vincles familiars històrics al banc- resistir a una crisi financera com la que podrien provocar els aranzels globals de Trump “és més fàcil si hom té els diners invertits en un mercat més sòlid, més madur i més estable”, com el de l’Estat espanyol. A més, l’exposició espanyola al comerç amb els EUA és molt més baixa que la de la resta de països de la Unió Europea, fet que genera una sort de bombolla al voltant de l’economia local que pot esmorteir els efectes de l’estratègia de la Casa Blanca. L’economista reconeix que la diversificació és un valor afegit en cas de mala maror econòmica, però indica que seria amplament preferible una expansió internacional “com la del Santander, que es concentra als mercats desenvolupats”. “BBVA ha fet una aposta fort aper països en desenvolupament”, raona, una composició de negoci que promet fragilitat.
Un BBVA “desesperat”
La situació aranzelària, en tot cas, posa un foc sota les pretensions del BBVA. L’adhesió del Banc Sabadell, davant una possible crisi global, es torna urgent. Cal recordar, com apunta Brun, que bona part de l’interès dels bascos en els catalans rau, precisament, a equilibrar el seu compte de resultats. Un banc amb un balanç centrat a mercats desenvolupats -com el Sabadell- rep millors condicions de crèdit institucional que un tan exposat al Mèxic o a Turquia. Així, Torres cerca afegir el negoci català als seus llibres per poder accedir a les palanques financeres internacionals en millors condicions. La crisi comercial de Trump fa, així, que “per al BBVA sigui encara més necessari comprar el Sabadell, perquè, si no, els seus spreads de crèdit augmentaran”. En aquest sentit, l’expert de la BSM assegura que és cada cop més probable una millora de l’oferta basca davant la pressió creixent per sortir victoriós del conflicte. Esperaran, però, a “tenir la llum verda de tothom” -el sí de la CNMC, la CNMV i el govern espanyol- abans de qualsevol moviment en aquest sentit.
Llonch, per la seva banda, recorda que el president del Banc de Bilbao “ha dit per activa i per passiva” que no canviarà les xifres del tracte. Ara bé, reconeix que es nota certa “desesperació” a la cúpula, atès que “accepten cada cop condicions de Competència menys favorables”. En aquest sentit, veu la possibilitat que Torres opti per afegir més metàl·lic a l’oferta per als accionistes vallesans com a “manera d’intentar convèncer-los”. A parer de l’economista, el calendari d’un canvi com aquest serà encara més just que el que prediu Brun. Llonch aposta perquè BBVA obrirà el període d’oferta en les condicions actuals, i “si veu que queden pocs dies perquè acabi i no arriba als objectius”, millorarà l’oferta econòmica. En tot cas, el terrabastall Trump ha fet encara més forats en una OPA que, a ulls de l’executiva catalana, “fa temps que ha descarrilat”.
