Els rics també han estat víctimes de Donald Trump. El programa del president dels Estats Units ha fet esclatar les bases de moltes indústries, des de l’automòbil fins a l’agroalimentària; i té tremolant sectors estratègics de l’economia, com els semiconductors les farmacèutiques, a l’espera dels aranzels extraordinaris que hi vol imposar. Fora de la seva diana explícita, però, també ha ensorrat un sector que és, irònicament, molt pròxim al seu estil de vida: el del gran luxe. La indústria de l’alt estànding, desproporcionadament concentrada a Europa, va ser un dels grans triomfadors de la sortida de la pandèmia; però després d’una primera consolidació a finals del 2024, la guerra comercial llançada des de la nova Casa Blanca ha acabat d’obrir una ferida que, segons les fonts del mercat consultades, serà difícil de cauteritzar. Les principals empreses del sector cotitzen entre un 30 i un 70% per sota dels màxims que van assolir entre el 2023 i els primers mesos del curs passat, després d’haver vist com se li tancaven les portes dels seus dos mercats preferits: els mateixos EUA, amb tarifes encara incertes; i la Xina, que experimenta un “canvi estructural” del seu consum. Per als analistes, era només qüestió de temps que arribés un daltabaix, i el trumpisme mercantil no ha fet més que accelerar-lo. “Va haver-hi una bombolla a la sortida de la covid, i ara ha esclatat“, assegura Joan Esteve, director d’inversions de la boutique financera Gesinter.
En els darrers set mesos des del retorn de Trump al Despatx Oval, el Luxury 10, el selectiu de les deu cotitzades més poderoses d’Europa al sector del luxe, ha perdut més de 1.000 punts. En només sis mesos, totes les marques de renom s’han deixat entre un 17 i un 30% del valor de la seva acció. Louis Vuitton Moët Hennessy (LVMH) és la més evident, amb una davallada del 29,4%. Ara, el hòlding de la família Arnault es mou als volts dels 493 euros, però va obrir el curs per sobre dels 700. I més encara, va tocar sostre entre l’estiu del 2023 i la primavera del 2024 en uns 833 euros per acció. Va arribar, de fet, a ser l’empresa més valuosa d’Europa, i va elevar el patriarca, Bernard Arnault, a la primera posició de la llista Forbes dels més rics del planeta. La davallada té fonament: el grup ha perdut un 2% de facturació i un 17% del benefici en el primer semestre de l’any.
El mateix fenomen es repeteix als seus companys de sector: Kering, la propietària de marques del calibre de Gucci, Balenciaga o Saint Laurent, ha perdut un 22% del seu valor en sis mesos, i queda en uns 221 euros. L’esclat de la bombolla del grup dels Pinault ha estat més lenta: ha anat retrocedint, sense pressa, però sense pausa, des del 2021, quan va tocar sostre just per sota dels 789 euros. Com en el cas de LVMH, amb fonament al balanç: han guanyat un 60% menys que ara fa un any. Richemont, el grup de Cartier, ha vist com desapareixia el 25,5% del seu valor des del febrer; mentre que Ferrari ha patit una retallada pròxima al 17%. La tendència ocupa tot el sector, i els experts financers hi donen una explicació: “El sector del luxe és més cíclic del que sembla; especialment el luxe d’aspiracions”, explica l’analista de mercats Javier Cabrera. Per a l’expert, el 2024 va ser un any d’obligada prudència per als clients típics del mercat d’alt luxe. “Les rendes més altes estan molt vinculades a la disponibilitat monetària, i les pujades de tipus n’han retallat la massa”, sosté; fet que ha entorpit les compres de cotxes, perfums o rellotges fora de l’escala de riquesa humana.
L’enemic americà
Davant aquesta retallada econòmica, els aranzels, segons les veus consultades, han estat un factor afegit de pànic entre els consumidors. Per al professor dels estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Joaquim Clarà, el comerç en aquest segment s’ha “frenat en sec” davant la por que Trump hi imposés uns aranzels inabastables. Especialment per la situació geogràfica dels venedors, majoritàriament europeus i, per tant, contraris a l’America first que ha guiat la mà del binomi que formen el president i el secretari de Comerç, el milionari financer Howard Lutnick. Tot i això, a parer de Cabrera, la barrera és “més de desconfiança que no pas de preu”. “Els productes de luxe s’encareixen sovint. De fet, és un sector que creix amb pujades de preus. Però aquesta és d’un sol cop, i no prové dels moviments naturals del mercat”, raona l’analista. Així, les veus financeres consultades coincideixen que la punxada ha estat tant d’oferta com de demanda: uns consumidors porucs i unes empreses que “s’han intentat protegir a si mateixes” de les fluctuacions econòmiques.
Algunes línies productives han patit el bloqueig trumpista amb especial virulència. Entre les firmes prèmium que més miraven cap al mercat estatunidenc constaven els rellotgers suïssos -menys potents pel que fa a cotització, però amb un públic més sostingut que les marques de roba o perfumeria-. La Casa Blanca hi ha aplicat, finalment, un aranzel pròxim al 39%, que, segons els analistes especialitzats, suposaran “una batzegada mortal” per a moltes empreses. De fet, el 17% de la producció del teixit temporal suís s’exporta als EUA; una taxa que el 2024 es va elevar fins als 4.400 milions de francs, uns 4.700 milions d’euros. La gran elit del sector, Richemont, només va generar un de cada deu euros facturats al país; però en marques com Swatch, la quota de mercat és del 32%. “Patiran molt, perquè el seu producte no té l’encaix al país que esperaven”, sentencia Cabrera.
Forats a banda i banda
El tancament del mercat americà tira sal a la ferida que va provocar la retallada del seu altre comprador preferent durant el 2023: la Xina. La immensa crisi immobiliària que va patir el país poc després de la sortida de la pandèmia va deixar l’economia al ralentí; i va frenar moltes de les compres de les rendes altes del país, centrades en les referències europees. Diversos analistes especialitzats sostenen, de fet, que la clau de volta es troba al gegant asiàtic; i que l’acció de les LVMH, Kering o Ferrari es recuperarà quan es torni a activar el mercat xinès. Ara bé, els bons presagis no s’han arribat a fer realitat; i, de fet, les fonts consultades argumenten que no es tornarà a la situació prepandèmica.
Com explica Esteve, la relocalització comercial impulsada pel govern de Xi Jinping també s’ha aplicat als productes de luxe. El govern de Pequín està incentivant que el comprador es dirigeixi prioritàriament a les marques locals, que “comencen a menjar-se quota de mercat a les europees”. “I això no canviarà a curt termini, perquè els fabricants d’alt valor afegit xinesos s’han consolidat”, constata l’inversor. D’aquesta manera, fins i tot quan es recuperi, el mercat xinès no tornarà a aportar els ingressos que generava el 2018 o el 2019, quan les rendes altes de la República Popular només podien mirar a l’oest a la cerca de peces de roba o perfums exclusius.
Així, el mercat nega que el descens dels darrers mesos sigui conjuntural. El 2025, sosté Esteve, s’ha “consolidat la reducció de beneficis i vendes” que s’havia vist a finals del 2024; i s’ha esvaït la tendència a la despesa sense aturador que va sortir de la covid-19. “Ara estem entrant en l’equilibri, a on el sector hauria de ser”, coincideix Clarà; que veu el període 2021-2023 com “un ball per al qual la música ja s’ha apagat”. L’objectiu realista, considera, és mantenir “els nivells del 2018-2019”; tant pel que fa a cotització com quant a facturació i guanys nets.
