Grifols fa temps que veu la llum al final del túnel creat pel fons especulador Gotham City Research el passat mes de gener. La multinacional catalana d’hemoderivats ha encadenat d’ençà de finals d’octubre una sèrie de victòries ben vistes pel mercat. En qüestió d’una setmana, l’administració nord-americana va aprovar un esperat tractament proveït per la firma; i la Securities and Exchange Comission -l’equivalent nord-americà de la Comissió Nacional del Mercat de Valors espanyola- va tancar la investigació que va encetar arran de l’informe de Gotham sense sancions, eliminant una de les darreres fonts legals d’incertesa que sobrevolaven encara la companyia. La setmana passada, finalment, envia a la CNMV uns resultats que, segons fonts del mercat, “no són per tirar coets, però van en el camí correcte”, amb un benefici de 88 milions d’euros des del gener, un ebitda de més de 1.200 milions -un 23% més que l’any anterior- i uns ingressos de més de 5.200 milions, una alça del 8,6%. Més important encara, registra un retrocés de l’endeutament fins als 9.200 milions d’euros, tot assegurant que “el despalanquejament és la prioritat absoluta” de la direcció, ara comandada pel nou CEO Nacho Abia. El passat divendres, finalment, el fons canadenc Brookfield s’assegura els 11.000 milions necessaris per refinançar el passiu de l’empresa i tirar endavant l’OPA d’exclusió que explorava amb la família fundadora, gràcies a un acord amb el Santander i Deutsche Bank que podria incorporar altres vehicles financers de prestigi. “És una veritable bona notícia, i el mercat la premiarà”, descriu l’analista de mercats Adrián Hostaled en conversa amb Món Economia.
A principis de setmana, l’equip d’anàlisi del Banc Sabadell identificava una resistència clara als volts dels 10,9 euros per acció -un llindar que no semblaven capaços de superar des de l’atac baixista-. L’encadenament de guanys ha accelerat la valoració de la catalana per sobre dels 11 euros per primer cop en prop d’un any, i així s’ha mantingut durant tota la setmana, a excepció d’unes hores de titubeig el passat dimarts. Veus financeres -Bankinter o els mateixos analistes catalans- han fet una lectura ambiciosa de l’estat dels títols de Grifols, identificant un possible retorn als 14 euros que ostentava abans de la crisi de Gotham. Els dubtes del capital, però, no s’han esvaït, fet que, per a Hostaled, fa difícil explorar cotes més elevades. “Estan molt lluny avui dia; i no serà fàcil que ataqui aquesta resistència, perquè ha perdut la confiança dels mercats”, declara l’especialista. Així, una qüestió de sensacions podria limitar una escalada que, segons les estimacions de l’inversor i director del màster de Mercats Financers de la UPF-BSM Xavier Brun, podria ser molt més reeixida atenent les xifres del balanç. “Des del punt de vista dels fonaments de la companyia, sense una OPA d’exclusió a l’horitzó, Grifols podria estar cotitzant a 17 euros”, comenta l’expert. Al·lega, per defensar aquesta alça, que arran del sacseig d’inicis d’any la direcció ha erosionat de manera substancial l’endeutament -cal recordar que es trobava per sobre dels 10.000 milions a tancament del 2023-.
L’OPA de Brookfield, a parer de Brun, posa un límit a la recuperació de Grifols al mercat. Les xifres que corren pel món financer, sense encara un paper definitiu, apunten a una adquisició per 12 euros l’acció, molt per sota de les estimacions que fa l’expert -fins i tot de les més conservadores que presenta Hostaled-. L’equip d’anàlisi del Sabadell, val a dir, apunta en el mateix sentit: a parer dels especialistes de l’entitat catalana, una oferta a aquests nivells “infravaloraria l’empresa”. El docent, així, la veu com un clar topall; en tant que, si els títols s’han de vendre en uns mesos a 12 euros, “ningú els comprarà a un preu superior”, fet que esborra qualsevol increment de preus d’acord amb els resultats. A parer d’Hostaled, de fet, l’oferta final haurà de ser més elevada que la que es preveu a hores d’ara. “Suposem que d’aquí a quatre mesos, quan s’explori la compra, el preu de l’acció de Grifols tindrà alguna mena de prima”; precisament per la distància que existeix entre la valoració actual i la que, segons els experts, seria raonable per a una multinacional en l’estat financer -i en la branca de negoci, especialment segura en el cas de la farmàcia i més encara si es parla d’hemoderivats- de Grifols. Brun, en aquest sentit, és contundent: “El desembre del 2023, l’empresa va arribar a cotitzar a prop de 16 euros amb pitjors resultats i més deute. Amb més guanys i menys passiu, amb càlculs normals i corrents, hauria de superar-ho”, etziba.
Unes previsions alcistes
A mitjà termini, les previsions del mercat estan molt lluny dels 12 euros que es preveu que proposi Brookfield. Analistes consultats per l’agència Europa Press situaven ja al setembre l’objectiu a principis de l’any vinent en uns 24 euros de mitjana -des de firmes del prestigi del Santander, Citi o Mirabaud-. La lectura de Brun és encara més ambiciosa: el preu a mitjà termini -a dos anys- , per a l’inversor, hauria de ser d’uns 30 euros per acció, uns nivells que recorden als màxims d’abans de la pandèmia. A parer del professor, l’activitat de la catalana i el rendiment del seu sector justifiquen materialment aquest objectiu -“l’acció no deixa de ser un preu per metre quadrat de l’empresa”, comenta-. Les cotitzacions de les grans farmacèutiques nord-americanes, per exemple, es compten en els centenars de dòlars -Eli Lilly supera els 740 dòlars, mentre que Novo Nordisk volta els 710; tot plegat després d’una rellevant caiguda arran dels dubtosos nomenaments de la nova administració Trump-. Grifols està lluny de la capacitat d’aquests gegants, però funciona amb les mateixes seguretats. “Si t’estan operant, rebràs els productes de Grifols tant sí com no; i la quantitat de producte venut és molt gran”, comenta Brun. A més, la seva matèria primera -el plasma- experimentarà, segons les estimacions de la indústria, una important caiguda el 2025, fet que “rebaixa directament els costos de la catalana”. Amb aquesta alça d’activitat, unida a unes despeses necessàriament més baixes, els marges podrien escalar amb força el 2025: “Dels 1.600 milions d’ebitda que poden tenir enguany; el curs que ve podrien arribar als 2.000 milions”, detalla el professor.
Dubtes entre els accionistes
Sobre aquestes previsions materials, alguns accionistes tenen dubtes sobre el camí a seguir en endavant. Per a Hostaled, l’escletxa clau es troba en la diferència entre el preu que alguns inversors van pagar per entrar al capital de l’empresa i els objectius de venda a Brookfield. “Van comprar els títols a preus molt diferents; molts per sobre dels 20 euros. El càstig del mercat ha estat dur”, detalla l’analista, tot recordant els cops que va rebre l’empresa als Estats Units abans fins i tot de la crisi de Gotham -per exemple, un important acomiadament col·lectiu a principis del 2023-. Atesa aquesta diferència i la infravalorada acció, molts inversors han mostrat les seves resistències davant una operació que consideren “oportunista”. Entre els més vocals consta Mason Capital, que ostenta el 2,1% de les accions tipus A de la firma -les que garanteixen dret a vot-. En una dura missiva, el fons assegurava que “el 69% del capital que no pertany a la família fundadora és capaç d’arreglar les fallides de governança i desbloquejar així un enorme valor. Brookfield no és necessària”.
En aquest sentit, Brun tem que el fons faci servir l’operació per revendre l’empresa a mitjà termini al seu valor real, tot generant grans beneficis. “Sempre diuen que volen obtenir rendibilitats de 30% anual; i, sense que passi una barbaritat, en dos anys les accions haurien d’elevar-se als 30 euros”, sosté, de nou, el professor de la UPF-BSM. Una lectura similar semblen fer altres participants del capital de la firma que, tot i les tensions, continuen apostant-hi. És el cas del fons nord-americà Brandes Investment Partners, que va elevar la seva participació a les Tipus B fins al 13,47% del capital el passat divendres. Grifols esdevé, així, l’onzè valor de la cartera d’un dels vehicles més rellevants dels Estats Units, amb un paquet de prop de 155 milions de títols. Demostren, doncs, que hi ha un cert consens que comença a tornar la pau a l’operativa de l’empresa. “Grifols és molt previsible: clients crònics i costos a la baixa. Blanco y en botella”, conclou Brun.
