Grifols encara un curs clau per a la sortida del pou en què el va ficar l’atac del fons baixista Gotham City Research. 15 mesos després de l’operació especulativa de Daniel Yu, la companyia està lluny de recuperar la forma del 2023. Enmig del terrabastall causat per la guerra comercial de Washington, i en un sector potencialment damnificat, l’acció de la catalana es movia a tancament de la sessió del passat divendres poc per sobre dels 8,5 euros. Es tracta d’una caiguda de 14 punts respecte del darrer període alcista, quan el fons canadenc Brookfield Asset Management estudiava encara una OPA d’exclusió sobre el 70% del seu capital. La crisi aranzelària, de fet, va arribar a arrossegar Grifols a tocar mínims: a principis d’abril, va arribar a cotitzar a 7,39 euros, el nivell més baix des de fa prop de dècada i mitja, per sota fins i tot de les pitjors hores de la crisi de Gotham. A prop de tocar fons, però, el mercat suggereix que hi ha bones expectatives per a la multinacional, i el consens dels analistes financers eleva per primer cop en mesos el preu objectiu de les accions de classe A per sobre dels 16 euros, un 88% per sobre dels nivells actuals. El suport de la CNMV, la bona cobertura davant els aranzels i els resultats falaguers d’altres actors del sector dels hemoderivats fonamenten l’opinió dels experts, mentre els accionistes apunten a objectius encara més ambiciosos.
En un mercat que encara està lluny de confiar en la companyia catalana, el posicionament de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència al respecte pren especial rellevància. Durant la setmana, veus de l’autoritat borsària espanyola han mostrat el seu suport -contundent, en alguns casos- a les tesis de la directiva. El director del departament d’informació financera i corporativa de l’organisme, Eduardo Manso, es va llançar a atacar l’informe amb el qual el vehicle especulador de Daniel Yu va atacar Grifols a principis del gener del 2024. En una declaració davant l’Audiència Nacional, en el marc de la denúncia de Grifols contra Gotham per manipulació del mercat, Manso va detectar errors i inadequacions en “bastants” aspectes del document.
En la mateixa compareixença davant el tribunal liderat pel jutge José Luís Calama, el dirigent va allunyar les anàlisis dels seus experts -sovint utilitzades, especialment des de la premsa de Madrid, per atacar la viabilitat de l’empresa- dels postulats de Yu i els seus. “Nosaltres verifiquem si una empresa compleix les normes comptables; ells pretenien demostrar que les accions de Grifols no valen res”; una sentència destacada del report de Gotham que inversors i analistes han negat en el darrer curs. En la mateixa línia, el director general de Mercats de la mateixa CNMV, Ángel Benito, ha reafirmat la posició del seu equip: la firma nord-americana va manipular el mercat. Arran de les dues compareixences, els títols de Grifols han mostrat una tímida tendència alcista, d’uns 10 cèntims per acció en les darreres 48 hores de la setmana borsària.
A l’espera dels resultats
Les primeres reaccions dels analistes als resultats anuals de Grifols, presentats el passat mes de febrer, van ser positives. Malgrat que els beneficis no van arribar a les estimacions prèvies (157 milions pels més de 300 que esperaven les firmes financeres), la generació de caixa lliure -variable essencial per enfrontar l’endeutament excessiu que encara pesa sobre l’empresa, pròxim als 10.000 milions d’euros- es va enfilar fins als 266 milions d’euros, amb 335 milions només el quart trimestre. Tot plegat arribava després d’un inici d’any negatiu per culpa de l’elevada càrrega de les despeses en plasma, entre altres qüestions. Per al primer trimestre del curs, res que no sigui accelerar els comptes es veurà com un pas en fals. Dues setmanes abans de la presentació dels comptes del primer quartil, les veus del mercat apunten a uns ingressos superiors als 1.700 milions d’euros, uns 100 milions per sobre del curs passat, fet que suposaria un increment de més del 5,6%; mentre que els comptes anuals haurien de ser un 7% superiors als del 2024, amb uns 7.700 milions d’euros i un ebitda de més de 2.000 milions. Fonts del mercat apunten que l’objectiu pel que fa a la generació de caixa hauria de voltar els 500 milions d’euros.
Com ja va passar a finals del 2024, la bona salut del sector dels hemoderivats -les empreses de plasma- fan pensar que Grifols va pel bon camí. La principal competència de la catalana, l’australiana CSL, va reafirmar a finals de febrer uns objectius ambiciosos per als primers mesos del 2025. De fet, les expectatives de la multinacional amb seu a Melbourne situen la facturació entre el gener i el març entre un 56 i un 7% per sobre de la del mateix període de l’any anterior, una forquilla pràcticament idèntica a la que es planteja per a Sant Cugat. Bona part del camí alcista de les companyies especialitzades en plasma prové de la seva més que probable resiliència als aranzels. Malgrat que el president dels Estats Units, Donald Trump, va alertar a principis d’abril de possibles noves tarifes al sector farmacèutic, els hemoderivats són productes essencialment nord-americans. De fet, el 57% del negoci de Grifols prové del país. Bona part de la producció final, així com la cadena de valor dels seus productes, ja està concentrada als EUA; fet que els ajudaria a superar les barreres comercials.
De fet, sobre aquesta tesi, el banc britànic Barclays -un dels ulls més crítics amb Grifols, que consta encara entre les escasses empreses d’anàlisi que recomanen vendre’n títols- apuntava recentment que la catalana podria ser “un dels guanyadors de la guerra aranzelària”. A més, una recessió econòmica als EUA pot ser una bona notícia per al sector dels hemoderivats, atès que, quan l’ocupació baixa i les tensions econòmiques es fan més paleses en les butxaques estatunidenques, augmenten les vendes de plasma i, per tant, el preu cau, ajudant a rebaixar la columna de costos dels balanços corporatius. Tal com ha comunicat la direcció comandada per Nacho Abia a la CNMV, els comptes de Grifols es presentaran el pròxim 12 de maig. Serà llavors quan el mercat tornarà a reaccionar a les seves xifres.
Brookfield i la recomposició del capital
Enmig del terrabastall legal i internacional dels primers mesos de Grifols, diverses informacions van apuntar que Brookfield tornaria a estar interessada a adquirir el capital de l’empresa. Segons informacions publicades pel digital madrileny El Confidencial, els canadencs haurien tornat a escena -malgrat que mai havien sortit del tot, en tant que, com asseguraven veus dins l’empresa, s’haurien mantingut “converses regulars” amb els possibles inversors-. De fet, tal com avançava l’agència novaiorquesa Bloomberg, l’emissió de bons del passat desembre, per valor d’uns 1.000 milions d’euros, incloïa una provisió per tornar a obrir la porta a Brookfield. La maror de la nova OPA es va calmar ràpidament, i tant el vehicle de capital com la companyia van tancar les portes a un acord immediat. Ara bé, l’escena va permetre tornar a revisar les condicions d’una potencial venda completa de la catalana. En un primer moment, el conjunt de l’accionariat va reclamar que una segona OPA estigués més en línia amb les estimacions dels analistes, i apuntés a un preu entre els 13 i els 14 euros per acció, lluny dels 10,5 que van plantejar a finals del 2024. Aquest preu, val a dir, està molt per sota de les estimacions que alguns inversors fan de l’empresa: els accionistes minoritaris, així com alguns d’institucionals, estimen que el valor dels títols de classe A hauria de superar els 20 euros. Una veu del mercat, en conversa amb Món Economia, assegurava que la mateixa OPA demostra un valor superior. “Brookfield vol multiplicar la inversió a curt termini. Això vol dir que pensa que les accions valdran molt més”, raonava la mateixa font.
L’associació d’accionistes minoritaris de Grifols, per la seva banda, veu la hipotètica operació com una palanca per expulsar de l’empresa els inversors baixistes. Segons els registres de la CNMV, només queden dos especuladors amb posicions rellevants contra al rendiment de la catalana: AKO Capital, que s’ha mantingut durant tot l’any en el límit dels 50 punts bàsics, i Kintbury Capital LLP, que va tornar a apostar contra la multinacional a mitjan mes de març, i que va tornar a escalar posicions passat Sant Jordi, el passat dijous, fins a superar el 0,71%. Per als menudistes, a més, la compra a gran escala serviria per estabilitzar un capital que no ha parat de moure’s d’ençà de la crisi de Gotham. Una font accionarial apuntava que, en els darrers 15 mesos, “s’han venut i comprat accions equivalents al 170% del capital de Grifols”. Entre les darreres apostes significatives, destaquen les dels fons activistes Mason Capital i Flat Footed, que ja superen el 3% necessari per ser considerats accionistes rellevants; i el banc dels EUA JPMorgan Chase, que va superar els tres punts el passat 15 d’abril, via instruments financers. Val a dir que l’entrada de JP es veu com un moviment especulatiu, a l’espera d’una possible OPA molt per sobre dels nivells de preu actual; una estratègia similar a la que seguiria el fons britànic Melqart, que va aflorar un 1,07% a principis d’aquest mes.
