El 2024 tindrà pàgines pròpies als llibres d’història de Grifols. La multinacional catalana d’hemoderivats, que va començar l’any “millorant les expectatives” del mercat i amb una cotització que es movia entre els 14 i els 16 euros per acció, va entrar, d’ençà de la crisi provocada per l’atac baixista de Gotham City Research, en una muntanya russa operativa, de negoci i borsària que l’ha mantingut a l’ull públic i sota vigilància de les administracions espanyoles i nord-americanes. Després de l’informe de la firma de Daniel Yu, la sortida de la família fundadora de posicions executives, una OPA d’exclusió –per ara– fallida i una remodelació del consell d’administració que, a ulls dels accionistes, encara està per completar, l’empresa enceta el 2025 amb perspectives raonablement optimistes donada la seva situació. La col·locació de 1.300 milions d’euros en bons sénior i crèdit revolting hi ha donat prou aire per sobreviure, com a mínim, dos anys més; i per recuperar, a cop de balanços, la confiança dels mercats que comença, pas a pas, a reaparèixer del bracet de les agències de rating. Fonts del mercat properes al capital de Grifols apunten, doncs, que el 2024 ha estat un “punt d’inflexió” financer, comptable i de governança. “Ara se cercarà tornar al creixement i als marges, reduir l’endeutament i professionalitzar la direcció“, raonen les mateixes veus.
La cotització de la catalana està lluny de les valls a què va caure després de l’informe de Gotham, però també es manté a una distància que sembla insalvable de les resistències per dalt que permetrien deixar-la fora de perill. Aquest mateix dijous, Grifols tanca en uns 9,24 euros l’acció, una pujada diària minsa, de poc més de quatre dècimes, després de jornades implacables per a una borsa europea –i espanyola, en especial– ignorada per una inversió que cada cop més gira la mirada cap als Estats Units. El consens dels analistes, però, continua oferint bones visions a llarg termini: el preu objectiu promig de la quinzena de firmes que observen Grifols és de 16,67 euros, amb màxims que arriben als 27 euros. Ambdues magnituds han fet un lleuger pas enrere, si bé la majoria d’ulls del mercat encara recomanen o bé comprar, o bé acumular. Veus de l’accionariat llegeixen la situació en la mateixa clau, i asseguren que la situació econòmica de l’empresa, especialment després del refinançament, permetria una “cotització forta” sota una narrativa més favorable. “Si l’atac de Gotham no s’hagués produït, Grifols podria estar cotitzant a nivells de 23 o 24 euros”, asseguren les mateixes fonts.
La confiança inversora, que roman el principal obstacle de la catalana per recuperar la cotització prèvia al passat gener, cerca una sèrie de fites per confirmar el retorn a la normalitat. El primer tractat de pau s’ha signat amb les agències de rating: els principals observadors dels bons i el deute de les cotitzades globals han confirmat o millorat les seves lectures de Grifols en les darreres setmanes, amb Moody’s com a gran protagonista. Cal recordar que el passat mes de juliol la firma nord-americana va abandonar l’anàlisi de la multinacional d’hemoderivats, tot lamentant la “insuficient informació” que aportaven als reguladors. Ara hi ha tornat, amb una valoració similar –B3– i destacant-ne la recuperació de la rendibilitat i la liquiditat, gràcies a l’acceleració del seu model de negoci i la cobertura dels venciments de deute a curt termini. S&P, per la seva banda, l’ha millorat fins al rang de B+, amb previsions falagueres per als resultats del 2024 i el primer trimestre del 25 per la solidesa del mercat del plasma. A l’espera del capital markets day, els inversors en fan una lectura similar, tot recordant que les expectatives d’Ebitda per al curs entrant s’eleven fins als 2.000 milions d’euros.
Ara bé, el consens de les agències encara situa Grifols en un rang baix, el d’una inversió especulativa amb elevats riscs – el B3 de Moody’s està quatre nivells per sota dels recomanables per a invertir, mentre que el B+ d’S&P roman a quatre posicions de l’esperat, el mateix que el que ha anticipat Fitch –. El principal forat al relat de la catalana és encara la generació de caixa: si els resultats del 24 i els primers balanços del 25 són positius, però no aconsegueixen un flux de liquiditat prou rellevant, la por dels mercats tornaria a ancorar la cotització a la baixa. Romanen a la memòria encara els mals auguris que van portar els ratings de la catalana a fer un important pas enrere durant el primer trimestre d’enguany. Sota aquesta amenaça, les mateixes veus inversores recomanen una “estratègia de comunicació forta”. “Si un trimestre no es genera caixa per pagaments puntuals, la direcció ha d’enviar un missatge prou fort, que pugui aguantar fins que se’n generi el trimestre següent”, recomanen.
Brookfield, encara al terreny de joc
Bona part de les resistències que l’acció de Grifols va ser incapaç de trencar fins i tot durant els bons moments borsaris de la tardor venien donades, a parer dels inversors, per l’OPA d’exclusió de Brookfield sobre la catalana. El fons canadenc, amb les ofertes extraoficials primer, oficials després que movia per mitjans i mercats, posava un topall clar al que els inversors estaven disposats a pagar per un títol de la multinacional, atès que ningú es mouria a preus superiors als que finalment servirien per executar la seva sortida de la borsa. Un globus sonda massa ambiciós, a 10,5 euros l’acció, va servir per trencar el procés, i Brookfield va fer un pas enrere. La porta, però, roman oberta: tal com va informar a mitjan desembre l’agència nord-americana Bloomberg, la col·locació de deute de 1.300 milions manté una provisió perquè el mateix comprador pugui “refinançar l’acord aviat” en cas que sigui necessari. Així, en un procés de sis mesos, el deute generat per la companyia d’hemoderivats pot ser reclamat a un 104% del seu valor més interessos, però només per Brookfield o un grup inversor liderat per aquesta.
“És normal que s’introdueixin punts així en els acords de refinançament, però no ho és tant que es concedeixin només a un actor”, comenten fonts del mercat, que asseguren que els carrils per a l’oferta pública d’adquisició romanen més que operatius. Aquest mateix cap de setmana, de fet, es compleix un any de la compra d’accions de Grifols per part de Raimon Grifols Roura a un preu de 15,41 euros per títol. Així, qualsevol comprador a gran escala que optés per la catalana en els 12 mesos posteriors s’hauria d’adherir, com a mínim, a aquesta valoració. Un cop eliminada la barrera, les mateixes veus contemplen que “Brookfield torni a intentar-ho a principis de gener”, en aquesta ocasió amb una proposta més sucosa per als accionistes, que volti els 13 euros, una prima del 30% sobre els preus actuals. Ara bé, les aigües romanen braves, i els fons “activistes” que han entrat a Grifols en els darrers mesos mantenen les seves trinxeres contra l’exclusió. Només cal recordar l’agressiva carta de Mason Capital, que ostenta el 2,1% dels títols nivell A, i que defensava que, ben governada, la catalana pot generar valor per sobre de les cotitzacions actuals.
Nou govern corporatiu
Aquestes firmes, cal recordar, han guanyat posicions darrerament a la governança de l’empresa. “Els Grifols només ostenten tres o quatre seients dels 11 que componen el consell d’administració”, apunten des del capital; i una de les noves incorporacions, cal recordar, és especialment crítica. Es tracta de Paul Herendeen, nomenat a proposta, precisament, de Mason i Flat Footed. A això s’ha d’afegir la sortida de la família fundadora de les posicions executives, portada a terme a finals del 23, que es completa amb el pas enrere del president Thomas Glanzmann, que passa a ser no executiu a partir del gener en favor de l’ara CEO Nacho Abia. Els fons, però, cerquen un altre cap: el de Tomás Dagá, advocat d’Osborne Clarke, el bufet que històricament ha servit de suport legal a Grifols, I molt proper a l’antiga direcció. El lletrat es manté al dia a dia informatiu sobre la companyia, especialment arran de la seva irrupció al judici contra Gotham que està tirant endavant l’Audiència Nacional, en el qual ha demanat personar-se com a perjudicat. “S’ha de tallar tot d’arrel, començar de zero”, apunten fonts properes a aquests, que recorden les més de dues dècades de Dagà acumula al consell. “La seva figura va ser molt positiva en la internacionalització de l’empresa, però ara hi ha molts ulls que la miren; s’ha de passar a una altra cosa”, conclouen.
