L’acció de Grifols manté el seu particular estira-i-arronsa amb els mercats arran de la batzegada provocada per Brookfield. Després que la passada setmana el fons canadenc llancés una valoració de 10,5 euros per acció per executar l’OPA d’exclusió, la multinacional catalana d’hemoderivats ha oscil·lat en borsa, primer amb una intensa baixada arran del moviment; i després amb una estabilització que va començar el passat dijous i que s’ha confirmat a tancament de la present sessió. Els títols de la farmacèutica han culminat el dia al parquet madrileny a tocar dels 10,7 euros, vint cèntims per sobre de la valoració del potencial comprador, i cada cop més a prop de la primera resistència que va trencar després de la publicació de resultats de finals d’octubre -prop dels 10,9 euros-. Així, el camí de la companyia es fa més incert amb el pas del temps.
Malgrat la situació financera, la rebaixa d’expectatives que va llançar Brookfield als mercats ha fet trontollar la perspectiva d’una adquisició raonable. Cal recordar que fins i tot la direcció va recomanar rebutjar la venda als nivells proposats, fent entrar dubtes a una munió d’accionistes. Alguns, com demostren les oscil·lacions que s’han acumulat, ja haurien sortit; mentre que altres, com ara el fons Mason Capital, sostenen encara que el potencial és molt més elevat. Fonts del mercat properes a la transacció consultades per aquest mitjà s’alineen amb aquests darrers: “els títols estan amplament infravalorats“.
Aquestes veus coincideixen, val a dir, amb el consens dels analistes: la mitjana de la valoració objectiu de Grifols se situa lleugerament per sobre dels 17 euros, una xifra incomparable amb els 10,7 que llueixen a l’ibex. Ara per ara, de fet, les entitats especialitzades recomanen acumular el valor català, o comprar-ne, fins i tot. Només una -Bankinter- aconsella vendre, apuntant als arguments de la mateixa Brookfield: un suposat forat encara no explicat a la situació financera de la multinacional. Les fonts consultades, però, descarten un nou desajustament: “els darrers comptes trimestrals estan perfectament nets, i adrecen els registres que denunciava Gotham”, asseguren. En aquest sentit, titllen de “globus sonda” les informacions negatives sobre l’OPA recollides, majoritàriament, per l’ecosistema madrileny de mitjans digitals econòmics, històricament molt agressiu amb la familiar catalana. “No hi veuràs una sola notícia positiva”, ironitzen. També posen aquesta etiqueta, de fet, a la mateixa oferta; que cerca explorar la reacció del mercat a una ofensiva tan minsa com la que han llançat. La resposta, però, no ha estat positiva, i previsiblement -a ulls dels inversors- el moviment acabarà per obligar a millorar la retribució.
Així, l’ofensiva de Brookfield hauria servit per sacsejar el capital retail, aquell de menor dimensió -inversors privats, majoritàriament- que hagués entrat a la companyia arran de la crisi de Gotham a preus molt baixos i pugui acceptar l’OPA. De fet, les mateixes fonts atribueixen a aquests perfils la sortida posterior a l’anunci: petits capitalistes que podrien registrar guanys limitats sortint d’una situació incerta. Descarten, doncs, que la baixada respongui a fons institucionals oportunistes, aquells que pogueren accedir a l’accionariat un cop ja es coneixia la intenció d’implementar una OPA d’exclusió, esperant que aquesta s’executés als volts dels 14-15 euros.
L’oferta final dels canadencs, projecten, estaria de fet a prop d’aquestes màximes. “Comencen amb els 10,5 per després oferir-ne 13 i mostrar una millora del 25%”, estimen; un moviment que es produiria a principis del pròxim curs. No hi ha, però, gaires garanties que els potencials venedors acceptin un preu tan limitat. Part de la premsa madrilenya apunta als 11 euros; mentre que l’anàlisi de l’agència Reuters manté rendibilitats si es queda en els 12. Les veus consultades, però, veuen un recorregut limitat a una exclusió a aquesta escala, i identifiquen el llindar més a prop dels 15 euros -“encara per sota del preu objectiu dels analistes”-.
Una oferta “política”
El caràcter de l’oferta pública, val a dir, tensa encara més la batalla pels preus. No es tracta d’una opa regular, recorden les veus del mercat, sinó d’una d’exclusió. Brookfield, doncs, “compra l’empresa per fer-hi el que li dona la gana” -respectant, com ja han anunciat, el 35% que correspon a la propietat de la família Grifols-. El mercat, doncs, espera una prima molt més elevada, atès que no només es compra el “metre quadrat” de la companya -el seu balanç, els seus actius i el seu potencial-, sinó que s’adquireixen els “drets polítics”; la capacitat de prendre el conjunt de les decisions que s’hagin d’executar en endavant. A aquesta potencial prima s’afegeix un obstacle: el de les accions B. Els títols A, els que permeten dret de vot sobre les decisions de la companyia malgrat oferir una rendibilitat més baixa, són els que cotitzen a tocar dels 10,7, i els que Brookfield valora a 10,5 euros segons l’oferta de la passada setmana. Pel que fa a les tipus B, el fons canadenc oferiria una rebaixa de més del 27%, poc més de 7,6 euros.
En aquest cas, l’obstacle és de normativa interna: Brookfield pretén pagar les accions B a una ràtio més baixa; però els estatuts de la companyia obliguen a abonar els dos tipus de títol al mateix preu en cas d’OPA d’exclusió -com és el cas-. Així, Brookfield hauria d’aconseguir un consens prou ample entre el conjunt de l’accionariat per modificar aquesta limitació, fet que obligaria a seduir els accionistes del mercat secundari amb una oferta més atractiva que la que ara mateix es troba sobre la taula. Més enllà de la posició de la direcció o la compra dels títols A, sense l’aquiescència del conjunt del capital per efectuar aquesta reforma, l’OPA no tindria possibilitats de tirar endavant.
Objectius del capital
Els darrers moviments dels accionistes de Grifols, val a dir, indiquen una perspectiva divergent respecte de la que intenta imposar Brookfield. Molts d’ells, de fet, van pel camí que indica el consens analític, que recomana als potencials inversors acumular títols -una posició de compra lleugera que deixa entreveure perspectives de bons rendiments-. Només un dels 13 analistes que han llançat postures explícites fa una valoració poc falaguera, i recomana vendre. Es tracta de Bankinter, que posa èmfasi en el risc per a la cotització que suposaria la caiguda de l’oferta per part del fons canadenc. A parer seu, en cas que l’oferta pública d’adquisició caigui definitivament, els títols de la multinacional d’hemoderivats podrien caure a “mínims de l’any” -és a dir, al subsol que va caure en les primeres setmanes de la crisi provocada per l’informe de Gotham City Research, als volts dels 8,5 euros per títol. Lluny d’aquesta lectura, alguns dels principals accionistes de la catalana continuen augmentant l’aposta pel seu capital. Cal recordar que el fons Mason Capital ja va obrir un conflicte amb la direcció, acusant-los de mala governança. El vehicle, que ostenta el 2,1% de la catalana, assegurava que “Brookfield no és necessari”, i observa en el futur “grans rendibilitats” en el cas que es resolguin els problemes que els han carregat en els darrers cursos. Les fonts del mercat consultades, val a dir, apunten en un sentit similar: els darrers resultats trimestrals demostren que les perspectives operatives són positives; i el caràcter estable del negoci farmacèutic, unit a una prospectiva caiguda dels costos de les matèries primeres -el plasma, en el seu cas- prometen balanços molt positius de cara al 2025 i en endavant. “L’acció podria voltar els 20 euros”, avisen les mateixes veus.
