Grifols carrega les pujades de l’Ibex d’aquest divendres després dels anuncis en la convocatòria de la seva junta d’accionistes. La multinacional catalana reunirà els inversors els pròxims dies 4 i 5 de juny per ratificar canvis importants en el seu consell d’administració. Segons la nota enviada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, els accionistes hauran d’acceptar dues decisions especialment rellevants per a la governança de la companyia. En primer lloc, la no renovació de l’actual president no executiu de la farmacèutica, Thomas Glanzmann, en les seves atribucions com a membre del consell. Glanzmann, cal recordar, va abandonar les tasques executives a principis d’any arran de la desconfiança que generava entre els inversors les seves vinculacions amb la family office Scranton i les activitats de la família fundadora. Fonts del capital de la companyia asseguren a Món Economia que el pas enrere del directiu és “una bona notícia, però no una notícia inesperada“.
Arran de la comunicació amb la CNMV, la borsa espanyola ha premiat Grifols, que s’ha consolidat durant el divendres com una de les companyies que més s’ha revalorat en la primera meitat de la jornada, amb una alça de les accions del 2,56%. Els títols de classe A de la multinacional d’hemoderivats se situen, a les 14.30 del migdia, en els 8,56 euros, lluny dels mínims de 7,4 euros a què havien caigut a mitjan mes d’abril a conseqüència de la guerra aranzelària llançada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Les expectatives de l’accionariat és que el moviment esperoni la confiança del capital, i iniciï un nou període alcista que acceleri després de la presentació dels resultats trimestrals. “Els preus actuals són extremadament baixos. L’empresa està molt millor que abans de la crisi de Gotham”, al·leguen les mateixes veus.
Més enllà de la sortida de Glanzmann, la Junta també haurà de ratificar l’accés al consell d’administració de Paul Herendeen, l’home seleccionat pels fons activistes Mason Capital i Flat Footed. Ambdós vehicles inversors nord-americans consten entre els opositors més vocals a la “probable” OPA de Brookfield, i defensen la rendibilitat de l’empresa sense canvis en el capital. També han estat molt crítics amb alguns dels homes de confiança de la família fundadora: el seu gran objectiu és la retirada del consell de l’advocat Tomàs Dagà, exdirigent d’Osborne Clarke i una de les figures més properes als Grifols. “Ha fet moltes coses bones a la companyia, però ara és quan cal un pas al costat”, argumenten fonts properes a aquestes firmes.
Pistes als resultats del primer trimestre
La junta se celebrarà només unes setmanes després de la presentació de resultats del primer trimestre del 2025, prevista per al dia 11 de maig. Es tracta d’una data clau, en tant que servirà per mesurar la temperatura de l’activitat de l’empresa respecte dels seus objectius per al curs. Cal recordar que la mateixa directiva es va marcar la meta de superar els 2.000 milions d’euros d’Ebitda, i mantenir una generació de caixa superior als 350 milions d’euros ex-capex -és a dir, després d’inversions, atès que hauran d’abonar un pagament d’uns 135 milions d’euros per les obertures de centres de plasma a Alemanya en col·laboració amb la també farmacèutica Inmunotek-. “Les expectatives apunten que el balanç anirà en aquesta línia”, asseguren des de l’accionariat.
Diversos analistes internacionals apunten en el mateix sentit: el fons White Falcon, en el seu informe anual per als clients, apunta a les accions de Grifols com una compra amb potencial gràcies a “les millores operatives implementades per un nou equip directiu”. El consens del món financer apunta que l’objectiu hauria de voltar els 16 euros per acció, prop d’un 100% per sobre dels nivells actuals; mentre que els inversors menudistes fan previsions encara més ambicioses, amb un valor esperat superior als 20 euros.
