Grifols escura les darreres hores abans d’una data clau per al seu futur immediat. Poc més d’un any després de la crisi causada per l’informe del fons baixista Gotham City Research, la catalana presenta aquest dimecres els seus resultats anuals amb unes expectatives positives. El consens dels analistes apuntava la passada setmana un balanç anual fort. El benefici previst, de 232 milions d’euros, serviria per prop de quadruplicar els guanys del 2023, una alça del 293% que ja s’assumia després de la intensa escalada de la seva competència, l’australiana CSL Behring, que donava pistes de la bona salut del mercat del plasma. Ja les darreres setmanes el mercat ha premiat l’acció de la industrial barcelonina, amb una alça contundent, del 13,25%, des de finals de gener, que sembla haver estabilitzat l’acció per sobre dels 9 euros. Segons les dades de l’Ibex, a mitja sessió de la jornada actual, Grifols ha aguditzat la tendència: els seus títols classe A escalen un 1,9%, un dels valors més agressius del selectiu espanyol, i la situen per sobre dels 9,8 euros, un valor que no s’assolia des de la caiguda de l’OPA d’exclusió de Brookfield a mitjan desembre passat.
Amb les pujades que va encetar el capital de Grifols el passat dilluns, ja va trencar el llindar de la seva primera resistència, que diversos analistes situaven en els 9,65 euros. Ara, a tocar dels resultats, la confiança del mercat els apropa a la segona, els 9,95 euros, que donaria intensos “signes de fortalesa” de cara als inversors. Caldrà esperar, però, als balanços i, especialment, la guidance que la direcció revelarà entre aquest dimecres i el pròxim dijous, en el marc de l’esperat Capital Markets Day. Molts fons i potencials accionistes, valoren fonts del mercat, es mantenen lluny de la catalana fins que no hi hagi informacions definitives respecte del seu rendiment a curt i mitjà termini.
Tothom puja
L’escalada de la jornada, val a dir, s’emmarca en una escalada de bona part dels valors del selectiu espanyol. 29 del es 35 cotitzades de la llista mantenen números verds, amb Arcelormittal i Cellnex al capdavant -una, gràcies a una estructura productiva favorable que ajuda a esquivar part dels aranzels de Trump a l’acer; i l’altra després de revelar uns resultats que la deixen a tocar del break even després d’anys de pèrdues per les grans inversions en creixement inorgànic-. La mitjana de l’índex, però, és clarament inferior a les xifres que manega la farmacèutica barcelonina, amb un 1,24% general, gairebé set dècimes per sota de la catalana.
Canvis en la governança
Les pujades d’aquest dimecres arriben poques hores després que la companyia hagi anunciat la sortida del seu president no executiu, Thomas Glanzmann, i el nomenament de la consellera Anne-Catherine Berner en substitució. L’exministra finesa de transports arriba per prendre el relleu d’un històric aliat de la família fundadora, amb vincles amb el polèmic fons Scranton. Glanzmann, cal recordar, va arribar a ocupar la presidència executiva així com la conselleria delegada de la multinacional a mitjans del 2023. Va ser rellevat com a CEO, però, per Nacho Abia a principis del passat mes d’abril, enmig de la crisi de Gotham; i va abandonar totes les atribucions executives de la presidència l’1 de gener d’enguany. Malgrat que no era l’objectiu principal dels fons crítics en les seves pressions per efectuar canvis en l’estructura de govern de l’empresa, la marxa del ja expresident allunya encara més l’entorn de la família de les posicions de comandament. “Tot suma”, declaren fonts de l’accionariat consultades per Món Economia; especialment enmig d’un mercat per al qual el gran dubte respecte del bon funcionament de Grifols no és de negoci, sinó de governança.
