Grifols ha fet passes enrere a la borsa després de setmanes d’escalada. La farmacèutica catalana encadena dues jornades de baixades, que han restat més de dos punts punts percentuals a la seva cotització. A finals de la setmana passada, les accions van superar els 12 euros per primer cop des de la crisi de Gotham, a l’espera d’uns resultats del segon trimestre que s’albiren falaguers. A tancament d’aquest dimarts, però, ha moderat el valor, i ha tornat als volts dels 11,75 euros, després d’haver perdut prop d’un punt i mig dilluns i set dècimes addicionals en el darrer mercat. Val a dir que els nivells actuals demostren un canvi de tendència que podria ser estructural: arran de la publicació de l’informe baixista el gener del 2024, el valor va arribar a esfondrar-se per sota dels 8 euros. Per al cap d’equity de Trea Capital, Xavier Brun, la resistència clau era la dels 10,5 euros, la valoració que en va fer el fons canadenc Brookfield en la seva OPA d’exclusió del 2024. “És bo que hagi superat aquest nivell”, sosté Brun; i que es mantingui substancialment per sobre.
Grifols no és ni de bon tros el valor que ha sortit pitjor parat a l’Ibex durant l’inici de setmana. Amb el -0,68% de dimarts, queda lluny del fanalet vermell de la jornada, Puig, que perd més del 2,2%. L’entorn, doncs, no els és desfavorable; menys encara en una setmana marcada per la marató de resultats de l’Ibex. Els comptes de la firma d’hemoderivats arribaran a tancament de mercat del pròxim dimarts, seguits d’una reunió amb analistes i inversors. El consens dels analistes és que aquesta és la nova normalitat de la companyia, amb un “canvi de relat”, a parer de la firma financera XTB, que hauria refet la confiança inversora. Les fonts financeres consultades asseguren que els fonamentals de l’empresa guanyen rellevància en aquest marc, en tant que el rendiment del negoci es pot imposar, per primer cop, per sobre de la crisi de Gotham a l’hora de definir les prioritats del capital. “És un negoci que, si tot va bé, és molt fàcil de preveure”, descriuen.
L’accionariat recupera el to
Segons els accionistes minoritaris, en les darreres hores s’haurien donat vendes per part de “petits inversors que no coneixen l’enorme potencial de la companyia”. Així s’ha expressat Eduardo Breña, president de l’associació de menudistes de la farmacèutica; una de les veus més optimistes al voltant del capital de la companyia. Tot i això, Breña compta entre els inversors que veuen més potencial en l’acció de Grifols, i la situa molt pe sobre del potencial que hi atorga el consens del mercat. Ara per ara, els analistes veuen un potencial de mitjana als volts dels 16 euros per acció, una millora de més del 30% respecte de la cotització actual; però els menudistes, així com certs perfils institucionals, posen el sostre per sobre dels 20 euros.
Fonts financeres consultades per Món Economia asseguren que aquestes bones previsions es fonamenten en “l’augment de la inversió institucional” a l’empresa. Durant la primera meitat de l’any, alguns grans inversors, com és el cas de JP Morgan, han recuperat o augmentat la seva aposta per la farmacèutica. El banc nord-americà, que hi havia retallat posicions, va tornar el passat mes de maig a la condició d’accionista rellevant, amb més d’un 3% del capital total; si bé és cert que concentra la major part de la propietat en accions de tipus B, sense drets polítics. També BlackRock, a través de la seva cartera d’inversió general, ha tornat a superar el llindar dels tres punts -en el cas del fons, a principis del juliol-. A aquesta carpeta s’ha d’incloure també l’expansió de Mason Capital, que va esdevenir rellevant el febrer i ja suma més d’un 3,1% de la inversió total.
A parer de l’analista Xavier Brun, head of equity del fons Trea Capital, aquest canvi de tendència demostra que la companyia ja ha estabilitzat la seva relació amb el mercat. Durant el 2024, constata, “van canviar de mans accions per un valor equivalent al 170% de la cotització de Grifols”. Els inversors entraven i sortien amb estratègies a curt termini, a la cerca de guanys, en cicles alcistes com el de la fallida OPA de Brookfield, o fugint de pèrdues, en les pitjors setmanes de l’empresa. L’aposta dels institucionals delata que la demanda, ara, està copada per “perfils a llarg termini”; capital amb perfil de valor que aposta pel creixement de l’empresa, sense valorar els rendiments més immediats. La tendència es nota també en la millora de les previsions d’alguns dels analistes més crítics, com ara el banc britànic Barclays o JB Capital.
