Dir que Grifols enfronta una setmana clau comença a ser una al·literació. La multinacional catalana no troba la pau als mercats, i els diversos fronts que manté oberts la directiva fan esclatar batalles a cada cantonada. El pròxim dilluns dia 12, però, l’empresa es juga molt amb la presentació de resultats del primer trimestre. Arriba als primers comptes de l’any sense les certeses que esperaven els accionistes, especialment els minoritaris, i en un moment delicat a la borsa. La sessió del mercat madrileny d’aquest divendres l’ha deixat als volts dels 8,1 euros per acció, als volts dels mínims de principis de l’any passat, enmig de l’huracà provocat per l’informe del fons especulador Gotham City Research. Els analistes veuen la cotització perillar: en cas que la baixada continuï i els títols perdin els 7,9 euros, s’obriria una nova tendència baixista que podria deixar-los en mínims inferiors al llindar dels 7. Els trimestrals, doncs, són claus per revifar l’ànim dels inversors, però hi arriben en terreny inestable. Les bones notícies de l’audiència nacional, arran de la declaració de l’expresident de la CNMV Rodrigo Buenaventura, no semblen suficients per equilibrar la mala maror al consell d’administració, amb els fons crítics i la família fundadora cada cop en posicions més allunyades. Grifols busca calmar les aigües al mercat amb els primers resultats de l’any
Segons fonts coneixedores de l’empresa, els resultats del primer trimestre haurien d’anar en línia amb les previsions marcades el passat febrer pel CFO, Rahul Srinivasan. La directiva que comanda Nacho Abia espera fregar els 2.000 milions d’euros d’Ebitda en acabar el 2025, i generar un flux de caixa ex-capex de més de 350 milions d’euros. Les expectatives dels mercats, val a dir, van en el mateix camí. Així, tant observadors com inversors veuen amb bons ulls els càlculs de Srinivasan. Això, però, vol dir que les lectures seran exigents. Cal recordar que els resultats anuals van ser positius, però no tant com marcaven les lectures privades. Així, la pujada de l’acció que va seguir al balanç va ser inestable -es va situar per sobre dels 11 euros per primer cop des del desembre, amb la retirada de l’OPA de Brookfield-, i la lleugera eufòria va durar, llavors, només tres sessions. Els observadors financers que estudien el negoci situen l’Ebitda objectiu entre el gener i el març en uns 364 milions d’euros, i els ingressos per sobre dels 1.760 milions. Aquest ritme deixaria l’anual poc per sobre dels 1.900 milions d’euros, per sota de l’objectiu màxim de la companyia.
L’accionariat, especialment el minoritari, ha accelerat la seva campanya per donar suport a l’operativa de l’empresa en les darreres setmanes. Quan la premsa madrilenya va tornar a flotar l’interès de Brookfield sobre la catalana, l’associació de minoritaris de Grifols va celebrar les intencions, però no en l’escala que va posar sobre la taula durant el 2024. El fons canadenc va plantejar una exclusió de l’empresa a un preu de 10,5 euros l’acció, una etiqueta que els petits inversors consideren molt llunyana al potencial valor de la companyia. Els menudistes situen l’objectiu entre els 20 i els 21 euros, el doble que la proposta nord-americana, i prop del triple del valor actual. Algunes veus, especialment des de l’accionariat crític, coincideixen amb aquesta lectura. De fet, el diagnòstic és similar al que va fer el passat estiu el fons Mason Capital, un dels activistes que ha assolit l’estatus d’accionista rellevant en els últims mesos, havent superat el 3% del capital en propietat. El consens dels analistes també multiplica el valor de la catalana, però no als nivells que defensen els inversors: les 13 firmes que l’observen apunten a un valor mitjà d’uns 15,9 euros per acció, un augment del 98% respecte dels nivells actuals. En cas que l’OPA torni a escena, veus inversores asseguren que seria possible una acceptació prou elevada si Brookfield -o un altre comprador- s’apropa a aquests nivells de preus.
La creu del consell d’administració: la família contra els crítics
Mentre Grifols intenta refer-se als tribunals i als parquets borsaris, la junta d’accionistes promet un conflicte per la seva jerarquia corporativa. La reunió d’inversors, que se celebrarà el pròxim 5 de juny, ja suposarà un canvi profund, anunciat fa mesos: l’abandonament de Thomas Glanzmann de la presidència no executiva en favor de la independent Anne-Catherine Berner. Glanzmann, cal recordar, era un dels homes forts del family office Scranton, causant de molts dels conflictes detectats per Gotham i que la CNMV va investigar durant mesos. També caldrà ratificar tres noms per a les cadires directives, un d’ells entre especials conflictes: la comissió de nomenaments, de la qual forma part Berner, ja ha anunciat que la Junta haurà de sotsignar els càrrecs de Víctor Grifols Deu i Pascal Ravery; però deixa en l’aire el de Paul Herendeen. Herendeen, cal recordar, és l’home col·locat al consell pels fons activistes -Mason i Flat Footed, entre altres-. El document del grup especialitzat argumenta que la sol·licitud -“recollida exclusivament per complir la demanda dels minoritaris”- no és adient, en tant que suposaria augmentar els membres de la taula de govern corporatiu d’una forma “poc adequada pel que fa a la governança”.
Segons fonts de l’accionariat consultades per aquest mitjà, el moviment podria respondre a una resistència de la família fundadora als atacs dels fons activistes d’ençà de la crisi de Gotham. La contundent carta de Mason apuntava als Grifols com a causants de la “mala gestió” que havia empitjorat la salut dels comptes de la companyia; i tant ells com els seus aliats fa mesos que reclamen la dimissió del conseller extern Tomás Dagá, advocat del bufet Osborne Clarke i una de les veus més pròximes a la nissaga farmacèutica catalana. Les mateixes fonts apunten que l’enfrontament amb la família no es replica en la resta d’accionistes. Així i tot, el vot contra Herendeen podria tirar endavant. “Molts accionistes passius deleguen el vot al consell, i aquest està controlat per la família”, argumenten. Caldrà veure l’efecte que aquest moviment tindrà sobre els mercats; i si els Grifols aconsegueixen el suport per evitar l’accés dels crítics al consell.
Calma en el front jurídic
La incertesa tècnica que precedeix a uns resultats ha tingut una contrapart en el front judicial. La denúncia de Grifols contra Gotham per possible manipulació del mercat amb el seu informe del gener del 2024 agafa embranzida, amb el suport de veus rellevants dels reguladors econòmics espanyols. El darrer a afegir-se a la trinxera de Grifols ha estat Rodrigo Buenaventura, expresident de la CNMV recentment substituït per Carlos San Basilio. Després de dos endarreriments, Buenaventura ha comparegut aquest mateix divendres a l’Audiència Nacional davant el jutge Calama, i ha estat especialment contundent contra la firma especuladora de Daniel Yu. Segons el dirigent borsari, ara secretari de l’IOSCO, Gotham hauria “donat dades falses” en el seu report per enfonsar la valoració de Grifols i beneficiar-se mitjançant apostes en curt. Ja llavors, la majoria d’experts consultats negaven la màxima del document, que arribava a assegurar que “l’acció valia pràcticament zero”; però aquesta certesa no va pal·liar les immenses caigudes del valor borsari, que van fer perdre als inversors uns 3.800 milions d’euros en qüestió de dies.
La declaració de Buenaventura, favorable als interessos de la catalana, ha estat celebrada per Foment del Treball. La patrona que dirigeix Josep Sánchez Llibre consta entre les veus més crítiques amb els atacs de Gotham. En aquest sentit, han emès un comunicat oferint “el més ferm suport” a l’expresident de la CNMV, i han denunciat “qualsevol intent de desprestigiar una empresa que representa el model de creixement” català, fonamentat en “la indústria i la innovació”. “Gotham havia donat informació falsa sobre Grifols”, ha reiterat Sánchez Llibre, fet que “representa també un atac contra el conjunt del teixit industrial” del Principat.
