Grifols ha arribat a un poc falaguer punt d’inflexió. La retirada de l’OPA d’exclusió que feia setmanes que planava sobre la multinacional catalana d’hemoderivats de la mà del fons d’inversió Brookfield ha desencadenat totes les incerteses que el mercat encara conservava arran de la crisi de Gotham del gener. D’ençà del primer anunci de la caiguda de l’operació, la firma amb seu a Barcelona va començar a perdre valor en borsa, amb un intens retrocés que la va deixar en uns més que minsos 9,66 euros per títol a tancament del passat dimecres. Aquest dijous, la constatació que la direcció ja ha canviat de plans ha estat encara més perniciós: després que el consell d’administració hagi confirmat que cerca operacions de refinançament per als prop de 1.400 milions d’euros en venciments de deute que arribaran el 2025 -en diferents terminis-, la pèrdua ha estat fins i tot més intensa de l’esperat, arribant a rebaixar els 8,6 euros per títol, uns mínims inaudits des del passat mes d’agost, quan encara tremolava pels veredictes dels reguladors respecte dels seus comptes. El camí en endavant, especialment fins als resultats anuals i el primer trimestre del 2025, és un de resistència, segons els experts consultats. Grifols, així, cerca marge per demostrar que “el seu negoci és sòlid”, argumenta el professor dels estudis d’Economia i Empresa de la UOC Joaquim Clarà: “És l’empresa contra els elements”.
En primer lloc, la interpretació de la caiguda a la borsa de les darreres hores té diversos components. Un cop anunciada l’OPA d’exclusió amb la qual els canadencs cercaven traure Grifols de cotització, una munió de fons “oportunistes” van entrar al seu capital a la cerca de rendibilitats ràpides. L’acció, cal recordar, s’ha passat la major part del 2024 per sota dels 10 euros. Aquesta mena d’inversors van comprar títols en un punt baix esperant que Brookfield s’avingués a pagar, segons les informacions disponibles, entre 14 i 15 euros per unitat, generant uns sucosos guanys sense cap compromís durador. Malgrat que les expectatives publicitades en premsa apuntaven més als 12, molts d’ells s’hi van quedar confiant en una resolució favorable. “En el darrer any, s’han venut accions de Grifols equivalents al 170% del seu capital. L’accionariat de la companyia d’ara no té res a veure amb el que hi havia abans de la crisi de Gotham”, explica el director del màster de Mercats Financers de la UPF-BSM Xavier Brun. El pas enrere de dimecres, a parer de Brun -i de la resta de veus consultades- responia en bona manera a la venda massiva per part d’aquests perfils, intentant sortir del capital tant sí com no davant una recuperació molt més lenta que la que anticipaven.
Altres anàlisis, però, limiten aquest component al comportament “de ramat” recollit durant exclusivament el dia de dimecres. A parer de l’analista de mercats Javier Cabrera, la caiguda del primer dia sota els efectes de la retirada de l’OPA “ja va descomptar” la fugida dels oportunistes. Segons el mateix expert, la davallada actual s’assembla més a una marcada per la por: els accionistes, alerta Cabrera, han castigat l’anunci del nou refinançament del deute, i els pròxims precipicis que suposen els venciments. Cal recordar que l’oferta de Brookfield ja contemplava dedicar bona part del capital assolit -més d’11.000 milions d’euros, amb participants de la talla del Banc Santander– a cobrir el passiu de la multinacional catalana i evitar els terminis del 2025, que ara s’han fet extremadament urgents; especialment el que arribarà durant el primer trimestre del pròxim curs. El CEO Nacho Abia, de fet, ja ha ofert declaracions al portal nord-americà Bloomberg assegurant que “el pla A és refinançar els 370 milions que hi corresponen amb bons”. Una estratègia, val a dir, que ja va funcionar el passat mes d’abril, quan van culminar una col·locació de deute sénior de 1.000 milions d’euros -fet que, a parer de Brun, assegura l’èxit de la present-. Més enllà d’aquest bon, la companyia també explora opcions de crèdit per cobrir els 948 milions que vencerien el mes de novembre.
Un deute car
A parer de Clarà, tirar endavant aquests dos moviments -malgrat que no estan exempts de risc- suposa “donar aire” a la companyia. El conjunt del mercat coincideix que la confiança perduda d’ençà de la crisi de Gotham només es pot recuperar generant flux de caixa lliure -és a dir, ingressos nets que no s’hagin de dedicar a pagar el passiu-. Així, un refinançament com l’anunciat per Abia hauria de servir per facilitar marge per publicar diversos resultats trimestrals en positiu, com els que ja van servir per rellançar l’acció el passat mes d’octubre, amb guanys per valor de 88 milions d’euros. “El més important ara és ser constant”, afegeix Cabrera. Els inversors, explica, no se’n refien d’un sol període alcista, atès que “es poden fer moltes operacions per avançar cobraments i ajornar pagaments” que justifiquin un balanç concret en verd. En aquest sentit, celebra que la direcció “s’hagi mogut ràpidament”, i hagi deixat anar l’acció a curt termini a canvi d’arribar abans als mercats de crèdit i cobrir els forats que ha de cobrir. En cas que ho aconsegueixi amb cert marge, apunten els experts, el 2025 es torna molt més falaguer: no hi hauria més venciments fins al 2027. Per tant, tindrien dos anys sense l’ombra dels cobradors per refer la seva imatge. En el cas que no sigui capaç d’aixecar els diners necessaris, la ja complicada escena es torna molt més ombrívola: “podríem estar parlant fins i tot de morositat”, avisa Clarà.
No hi ha motius, segons Brun, perquè el món financer no accepti les condicions de la farmacèutica. De fet, a parer del docent, la situació de la companyia en termes comptables és molt millor ara que no pas a principis del segon trimestre. “Si llavors, amb un palanquejament de 7x, van poder atraure 1.000 milions, per què no podran ara, que tenen un 5,1x?”, qüestiona. Similar és la perspectiva de Cabrera, que reconeix els “problemes puntuals” del darrer curs, així com la “pèrdua de confiança” dels inversors; però també la capacitat de generar un negoci que consta entre els més estables en cotització. El món farmacèutic difícilment cau, i menys encara una firma amb “una base d’actius i una posició competitiva” dels nivells de la barcelonina. Refinançarà, però, a preus molt elevats: ja a l’abril va aconseguir línies de crèdit amb un retorn del 7,5%, atesa la desconfiança dels capitals respecte de les capacitats de l’empresa. Per a l’analista, el punt actual podria obrir la porta a condicions lleugerament més favorables, i la política monetària del Banc Central Europeu també ho faria. “S’esperen baixades de 25 punts bàsics en les pròximes tres reunions i, fins i tot, alguna de 50, que poden facilitar l’accés a cobertura”, celebra.
El negoci funciona?
És cert, apunten les fonts, que la capacitat de generar facturació mai ha estat en qüestió, si bé algunes veus apunten a les escletxes destapades per Gotham com a “miralls” de problemes en la cadena de valor. “La comptabilitat reflecteix el negoci de certa manera, i si l’has reportada de forma agressiva, generes molta incertesa”, apunta Cabrera. Brun i Clarà, així com els grans accionistes de la companyia, estan molt més confiats respecte de la seva capacitat de tirar endavant el negoci. “Si mires el seu marge operatiu, és positivament rendible. El model de negoci és molt bo, només els llastra el sobreendeutament del creixement inorgànic”, argumenta l’acadèmic de la UOC. D’aquesta manera, les perspectives depenen estrictament de la capacitat de saltar els esculls dels venciments a curtíssim termini. Un cop estiguin cobertes les necessitats immediates, “la clau està en la generació de caixa”. “Ja tenen un salvavides, ara els hi falta oxigen; i l’oxigen és la caixa”, reitera el de la UPF.
En aquest sentit, totes tres fonts consultades celebren la convocatòria immediata del Capital Markets Day -la jornada dedicada a explicar als accionistes les previsions a mitjà termini i el full de ruta per complir-les-. Cal recordar que estava previst per al 10 d’octubre, però es va cancel·lar enmig de l’estira-i-arronsa per l’OPA amb Brookfield. Per a Cabrera, reprendre’l és “una sort d’obligació, perquè el mercat els exigeix transparència”. La celeritat d’Abia i el seu equip, però, deixa entreveure que hi ha bones notícies a l’horitzó. Tant, de fet, que Clarà especula que el bloqueig del passat mes podia respondre un control de l’exigència sobre l’acció en el marc de les negociacions amb el fons canadenc. “Podia fins i tot ser que no obrís markets day fent servir el principi de prudència, per no pressionar els títols a l’alça”, raona el professor, i així garantir un preu dins les expectatives del llavors comprador. “El mercat en té ganes, i més donada la visibilitat de Grifols”, afegeix Brun, que situa de nou el free cash flow al centre de tot plegat. “Fins i tot uns bons beneficis sense generar caixa serien un mal escenari”, conclou.
