L’inesperat gir baixista en el potencial rendiment econòmic dels Estats Units va trencar el passat dilluns una continuïtat que semblava inqüestionable: la bona salut dels índexs borsaris tecnològics, a l’alça sense aturador impulsats per l’adveniment de la intel·ligència artificial i la ràpida escalada de la demanda d’aquesta mena de solucions. La jornada que ja es coneix com a dilluns negre, però, va fer entrar la por als inversors: després de la caiguda d’Intel, propera al 30%, les conegudes com a set magnífiques, les principals tecnològiques del planeta –NVidia, Microsoft, Meta, Amazon, Apple, Alphabet i Tesla- van caure en borsa a ritmes substancials. Retrocessos en molts casos propers al 10% dia a dia van ser vist com una amenaça en algunes branques del mercat; i com l’esclat d’una bombolla en les més militants contra la robotització. Diversos economistes, de fet, van veure en la davallada dels títols una prova d’un overhype del sector; i n’auguraven un pròxim esclat. Només 72 hores després, però, el Nasdaq ha posat fre als auguris dels menys falaguers: les set cotitzen en verd, i ja freguen els preus perduts durant el cap de setmana.
L’ascens més fort, de fet, se l’anota la companyia més castigada per l’actualitat de l’inici de setmana: NVidia, la gran productora de xips de memòria gràfica que havia navegat l’onada de la IA fins al pòdium de les més valuoses del planeta, es va esfondrar a un ritme del 10%. A hores d’ara, enmig de la sessió novaiorquesa, la multinacional dirigida per Jensen Huang recupera prop del 7% del seu valor, i ja supera el llindar dels 105 dòlars per títol. Encara es troba, val a dir, molt lluny dels màxims assolits a principis de l’estiu, quan l’acció va arribar a fregar els 135 dòlars, un preu que va situar la seva capitalització per sobre de la d’Apple, i competint cara a cara amb la de Microsoft. El refredament de l’expectativa de les inversions en les seves solucions ha rebaixat, així, substancialment el preu, molt menys exigent que al juny; però tot sembla indicar que ha aconseguit frenar la sagnia. També Tesla remunta per sobre del 4%; si bé el seu mercat fa aparèixer riscos tant del vessant tecnològic com de la indústria de l’automòbil, cada cop més amenaçada a occident per l’avenç de les marques xineses.
Calma al món digital
Més limitat és l’increment registrat per la resta de jugadors; si bé un ritme més lent era esperable per a totes aquestes solucions digitals. En el cas de NVidia, una certa recuperació de la confiança en la IA suposa una acceleració directa del seu mercat core, mentre que per a Google, Amazon o Meta la millora és més tangencial -i, especialment, a futur-; atès que els seus motors de valor primaris són uns altres. Per al rei de l’e-commerce, aquesta revifada s’ha traduït en una pujada de les accions d’un 2,3%, fins als 166 dòlars; xifra similar a la d’Alphabet, matriu del gran buscador d’internet, que recupera un 2,7% del seu preu en borsa. Més modest encara és el despertar d’Apple, que volta l’1,6%; percentatge proper al de Microsoft, fregant l’1,8%.
Lluny dels màxims
En tots els casos, val a dir, les darreres hores han estat només un primer brot verd; atès que cap de les set magnífiques s’hi apropa -ni de bon tros- als seus màxims històrics, tots ells de fa només uns mesos. Des del 10 de juliol, sense anar més lluny, Amazon ha perdut un valor de 30 dòlars per acció -fregava els 200, i ara no arriba als 170-; la mateixa quantitat que NVidia, amb uns 134 dòlars en el seu punt àlgid durant el mes de juny. Els màxims dels títols de Google superaven de poc els 190 dòlars, mentre que ara volten els 165; mentre que la matriu de Facebook es trobava molt a prop dels 540 dòlars, i ha retrocedit fins a mantenir els 500 amb prou feines. D’aquesta manera, el mercat tecnològic, dictat per la IA, ha detingut l’ensorrament; però es manté en un altiplà molt llunyà dels cims recents. Els analistes que auguraven creixement il·limitat, doncs, hauran de fer enrere moltes recomanacions.
