Primeres reaccions de l’accionariat del Banc de Sabadell després de l’ofensiva del BBVA sobre el seu capital. Arran de l’oferta pública d’adquisició (OPA) hostil per part del banc presidit per Carlos Torres, alguns dels principals noms dins l’accionariat comencen a posicionar-s’hi. És el cas del multimilionari mexicà David Martínez, que ostenta el 3,495% de l’accionariat del banc català -la segona cartera més ampla, només per darrere de la dels fons de capital internacional BlackRock-. Segons informacions publicades pel portal especialitzat estatunidenc Bloomberg, Martínez veuria amb bons ulls la fusió amb el Banc de Bilbao, fet que podria arrossegar molts altres accionistes rellevants. L’oferta dels biscaïns, més enllà del pagament, genera una acció de nova emissió de l’empresa resultant per cada 4,83 títols de l’entitat presidida per Josep Oliu.
Martínez ocupa aquesta posició a través del seu vehicle d’inversió, Fintech Europe SARL, d’ençà del 2019, quan va adquirir 22 milions d’accions a un preu inferior a un euro cadascuna. Actualment, i en part arran de l’oferta de BBVA, les accions freguen els dos euros, una important revalorització en qüestió d’un lustre. El milionari forma part del consell d’administració de l’entitat des del 2014. L’empresari, magnat de les finances digitals a través d’una firma especialitzada en la compra de deute, principalment públic, forma també part del capital de diverses empreses de mitjans a l’Amèrica Llatina, com ara el grup Clarín o Telecom Argentina. Supera, doncs, algunes de les grans peces de l’accionariat del Sabadell, com ara Vanguard Total o Millenium Group.
Cada cop més suport a la fusió
Si les primeres hores des de la comunicació de l’OPA hostil van estar marcades per la clara oposició institucional, els suports a l’operació del BBVA comencen a acumular-se. Més enllà del possible sí de Martínez, els reguladors borsaris i de competència de l’Estat ja han confirmat que la fusió és possible. També hi ha donat suport el Banc Central Europeu, especialment interessat en la “consolidació” del sector financer del continent en firmes cada cop més massives. Aquest mateix divendres, el vicepresident de l’ens monetari, el que fora ministre espanyol d’Economia Luís de Guindos, ja ha fet explícit el seu suport a aquesta mena de compres, si bé matisa que “preferiria que fossin transfrontereres”; és a dir, entre bancs de diferents països membre. “Negociar com a europeus vol dir que cal consolidar-se com a europeus”, continua De Guindos, a una entrevista amb el mateix mitjà.
