Les exportacions van ser el gran motor del bon rendiment econòmic de Catalunya durant un 2023 que porta, per a molts socis europeus, l’etiqueta d’annus horribilis. Al costat d’una França propera a l’estancament, i en contacte amb les espurnes de recessió de l’economia alemanya, el PIB català va créixer el passat curs cinc cops més que la mitjana dels 27; una fita que s’explica, en gran part, pel mercat exterior. Malgrat que el 2022 ja va ser un exercici de rècord per a molts venedors globals amb seu a territori català, els possibles efectes de base no van impedir que, durant la immensa majoria del 2023, la facturació forana de les empreses del país registrés creixements importants, que van oscil·lar entre el 2 i el 24%.
Com cada any, en curses reeixides tant com en valls de rendiment, el pòdium de l’èxit exterior català l’ocupen la química, l’automòbil i el sector alimentari. La potent agroindústria catalana, la cadena de valor del vehicle privat i un teixit científic que va des dels nous materials a la farmàcia sempre funcionen de portes enfora. D’ençà de finals del 23, però, Catalunya va arribar a una marcada vall de negoci global, amb una mala ratxa de fins a cinc mesos consecutius en retrocés que va culminar amb la pèrdua del 20,4% del valor exportador del passat mes de maig. Les xifres, val a dir, han tornat amb escreix a la normalitat: segons les darreres dades de l’Idescat, publicades aquest mateix dijous, el mes d’abril es va saldar amb un augment comercial del 5,6% en termes interanuals, amb uns 8.500 milions d’euros d’ingressos generats.
Sobre aquestes oscil·lacions, les fonts industrials consultades per Món Economia fan una sèrie de matisos: en primer lloc, els principals productes fabrils del país surten guanyant molt més de cinc punts any a any. El sector alimentari creix un 12%, i factura a tocar dels 1.132 milions d’euros en els 30 dies estudiats per l’institut estadístic. L’automòbil, colpejat en els darrers mesos per la transició cap a l’elèctric, va vendre el quart mes de l’any productes per valor de més de 1.375 milions d’euros, un 10% més que un any abans; i la química, sempre líder, genera un valor superior als 2.345 milions d’euros, fet que suposa una escalada de més de cinc punts si es compara amb l’abril del 2023. És l’energia, altament volàtil i marcada per la conjuntura, la que manté a la baixa les xifres totals: en un context de retorn a la normalitat del preu de la llum i els hidrocarburs, entre altres productes energètics, la facturació del grup corresponent cau un 30% any a any; si bé cal recordar que a l’inici del primer trimestre del 2023 l’espiral inflacionista encara no s’havia acabat de retirar, i els estralls de la guerra a Ucraïna es notaven amb força a la factura elèctrica, tant per a particulars com per a empreses. No és estrany, doncs, que els veritables poders exportadors catalans coincideixin a mirar amb optimisme el curt i mitjà termini. Cotxes, menjar i productes químics estan “tranquils” -raonablement eufòrics, fins i tot- pel que fa a la seva capacitat per vendre al món el 2024.
La “important solidesa” química
És estrany, segons les dades de l’Idescat, que Catalunya exporti un mes qualsevol productes químics per sota dels 2.000 milions d’euros: en els darrers dos anys, només ha passat sis cops; i aquest 2024 encara no s’ha donat. Fins i tot en els períodes amb més esculls per al comerç global català, la indústria química va “aguantar una solidesa important”, en paraules de Juan José Meca, director general de la patronal sectorial Fedequim. La “volatilitat pròpia dels sectors industrials” en els darrers cursos, celebra el dirigent empresarial, no ha colpejat tant les fàbriques del país, que sostenen amb força una resistent balança comercial positiva durant el primer trimestre d’enguany. Hi ha, a més, motius per esperar alces encara més contundents: la química bàsica, declara Meca, creix amb contundència; i aquest subsector és “el que mostra l’evolució de la resta”. Així, sobre un fonament productiu que guanya cada cop més quota, la resta de branques tenen espai per brillar. Cert és, reconeix, que la crisi energètica i l’encariment de matèries primeres van suposar un batzac per a un teixit empresarial molt intensiu: l’escalada del preu del gas “afectava molt la química”; i les despeses associades van arribar a pujar un 50% en alguns àmbits, fet que, alerta, “afecta la competitivitat”. Ara bé, ja el darrer trimestre del 2023 es notava “certa recuperació”; que s’ha consolidat, amb una xifra de negoci total propera als 7.000 milions d’euros.
Com en qualsevol crisi d’escala global, els factors que expliquen el rendiment d’una indústria són diversos. A favor seu, la química catalana té una important fidelitat dels clients que ajuda a “mantenir la demanda”. “La química és molt innovadora”, celebra Meca; i alguns dels seus subsectors brillen especialment a territori català. És el cas de la farmàcia, un àmbit en el qual, segons dades de l’Idescat, els compradors internacionals miren sovint a les firmes del país. Durant els tres primers mesos de l’any, la facturació exterior de les companyies especialitzades en medicaments ha superat sempre els 600 milions d’euros -el gener, de fet, va fregar els 670.000-. A la farmàcia, però, es troba una de les claus per entendre la davallada interanual concentrada entre finals del 2023 i el darrer abril: uns forts efectes de base. El passat any es van concentrar vendes de rècord, fet que distorsiona la lectura de les xifres actuals. Sense anar més lluny, l’institut estadístic català recull que el passat març es van tancar moviments exteriors per valor de 615 milions d’euros, una xifra més que acceptable. 12 mesos abans, però, s’havia venut per valor de més de 1.000 milions; un muntant que, en la comparativa, deixa en mal lloc fins i tot el més reeixit dels balanços.
A aquesta disfunció s’afegeix el fet que la pandèmia encara no ha acabat de marxar de les cadenes de subministrament globals. Tal com explica el mateix empresari, el 2021 i el 2022 els clients de la química catalana, temorosos pels llavors usuals trencs en els contactes comercials, van “fer un important aprovisionament” dels productes nacionals. Els estocs, doncs, van créixer; i davant una certa estabilització, les empreses no van necessitar fer compres a l’engròs a un ritme elevat. “La demanda s’anirà normalitzant”, explica Meca, a mesura que aquest sobreestoc vagi fent-se més petit; i el sector “és sòlid”. “Vam fer els deures en exportacions fa molts anys”, es vanta el líder patronal; tant que cada cop es penetra a més mercats. Les barreres geopolítiques amb la Xina, per exemple, han suposat un cop moderat, atès que les empreses catalanes comencen a funcionar amb força “a Turquia, Mèxic o l’Índia”. “Els nostres principals compradors són de la UE, però cada cop hi ha un impuls més important d’altres indrets”, conclou.
La calma dels cotxes
La de l’automòbil ha estat una de les principals històries d’èxit del sector exportador català. Fins i tot en el poc falaguer mes de març en què va culminar el mig any de retrocessos exteriors de les empreses del país, l’automoció es va mantenir còmoda, per sobre dels 1.500 milions d’euros facturats. Segons explica a aquest mitjà el director general del Clúster de l’Automòbil de Catalunya, Josep Nadal, els ritmes de la indústria que representa són diferents dels de la resta del teixit productiu. “Treballem molt a mitjà termini; fins que un model s’anuncia fins que surt tal carrer poden passar vuit anys”, reflexiona. La volatilitat que sacseja la resta del món empresarial, doncs, afecta amb més matisos el món automobilístic. Els trencaments de les cadenes de subministrament durant els anys immediatament posteriors a la pandèmia els van colpejar, és clar -només cal recordar les setmanes d’ERTO a Seat per la manca de microxips-; però, fins i tot durant els moments més durs, la indústria ven al món a alta velocitat. Just abans de les primeres aturades a Martorell, de fet, el cotxe català va culminar el seu millor mes històric -el març del 2023, amb més de 1.800 milions d’euros facturats-. Com en el cas de la química, així, la comparativa d’un bon mes a un mes de rècord va distorsionar la tendència; i la caiguda relativa registrada a final del primer trimestre no va ser tal en termes absoluts.
“Entre els associats del Clúster, tothom va tancar el 2023 amb números molt macos”, celebra el mateix Nadal; que hi veu una clara continuïtat en un 2024 amb “bones perspectives” en l’àmbit internacional. Ara bé, la inestabilitat arriba al cotxe català per una qüestió interna: el procés -global- d’electrificació. La radical reconversió tecnològica ja s’ha fet, argumenta el director general, a la cadena de valor: els proveïdors de components catalans “ho han treballat intensament, i pràcticament tots han fet ja el canvi”. Són els operadors, però, el que més difícil tenen moure tota la seva operativa. Així doncs, els dubtes que pot conservar l’automoció del país es concentren en “els SOPs dels projectes” -el seu inici a fàbrica-. Ara bé, fins i tot quan hi ha endarreriments, els empresaris del país sostenen la seva activitat. “Les comandes hi són; la incertesa no ve perquè no hi hagi demanda”, sentencia Nadal. Una aturada és una aturada; i el producte acaba arribant a la seva destinació. Per tant, si hi ha contraccions, sempre aniran acompanyades “d’un repunt uns mesos després”.
Tothom ha de menjar
La consolidació de la indústria agroalimentària catalana com un dels motors econòmics del país és més que un fet. Quant a activitat interna, fa temps que s’ha situat sòlidament entre les cinc més importants de Catalunya; mentre que, mirant fronteres enfora, arriba a lluitar fins i tot per la plata. En els primers quatre mesos del 2024, com confirma el cap de coneixement i estratègia de l’agència pública Prodeca Marc Oliveras, les vendes internacionals de l’alimentació catalana “pugen un 1,02% i superen els 5.000 milions d’euros”. Al març, com el conjunt de l’economia, el món del menjar es va ressentir, amb una moderació de 100 milions d’euros any a any; si bé és cert que els 1.200 milions registrats a final del primer trimestre del 2023 representen la xifra més elevada en la memòria recent. Durant l’abril, com confirma l’Idescat, es recupera la tendència alcista, amb un increment també superior als 100 milions any a any. Catalunya amplia, a més, la seva balança comercial positiva fins fregar el 105% -importa substancialment menys que exporta- i “continua en un increment constant”. Aquest moviment, celebra Oliveras, forma part d’una constant cerca del valor afegit: de fet, l’augment en la facturació absoluta del sector contrasta amb un retrocés del volum de vendes. No perquè es demani menys, puntualitza l’expert; sinó perquè s’ha modulat la producció a la baixa, en favor de productes més prémium.
La baixada dels volums, però, no suposa una caiguda de la quota de mercat. Així, l’alimentació catalana “no està preocupada”. No hi té motius, de fet: tot i la “desacceleració” de la demanda internacional, la indústria es recupera amb solidesa a inicis del segon trimestre, com confirma el superàvit comercial. Amb una aposta per mercats més pròxims i una demanda de major qualitat, els venedors globals del país tenen els seus fans més acèrrims a Europa; amb França, Itàlia i Polònia al capdavant. Ara bé, com explica el representant de Prodeca, durant la segona meitat de l’any acceleraran les compres de mercats com l’Amèrica Llatina, que serveixen d'”estabilitzador” per als seus resultats a partir de l’estiu. Branques com la vitivinícola auguren una expansió encara més pronunciada a partir del juny. El vi, juntament amb el carni, l’hortalissa i l’oli, sostenen la força comercial d’una Catalunya que preveu “continuar creixent progressivament”. A mesura que la situació es normalitzi, a més, els volums s’aniran recuperant; i, a uns preus més ben valorats, la facturació escalarà encara més. El menjar català, doncs, no té pressa.
