La bona salut del sector agrari espanyol que prova de publicitar el Ministeri d’Agricultura no és tal per a la petita i mitjana pagesia. Els productors de base, majoritaris a Catalunya, “no estan notant de forma significativa” l’augment de la renda agrària -és a dir, la contribució al PIB de les explotacions agrícoles de l’Estat- que registra Moncloa, segons alerta la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders. Segons el departament dirigit per Luis Planas, el valor afegit net del sector agrari va créixer el 2024 un 14,2%, xifra que cau al 10,8% si es té en compte la inflació. Ara bé, en paraules del secretari general del sindicat, Miguel Padilla, “el 6,6% de les grans empreses agràries acaparen ja el 42% de la producció que es genera als camps” dins territori espanyol. Això, segons l’entitat, genera dues conseqüències pernicioses: una, la inviabilitat de moltes explotacions més petites, de caràcter local -de nou, les que fonamenten el món agroalimentari català-. I dues, que el ja exigu benefici que pugui generar la cadena agroalimentària espanyola es quedi en els comptes de resultats dels cada cop més interessats fons d’inversió internacional. “Qui es beneficia de la pujada de la renda agrària no són els nostres pobles, són accionistes de Wisconsin o la City de Londres”, lamenta Padilla.
En aquest sentit, l’agrupació de productors detecta un “procés d’uberització” al camp espanyol. Tal com van confirmar les recents dades de transmissions patrimonials de l’Institut Nacional d’Estadística, les compres de finques agràries a l’Estat han crescut substancialment aquest 2024. L’interès, però, “està liderat per grans fons d’inversió, tant locals com estrangers, que busquen grans finques amb drets d’aigua, en cultius atractius com llenyosos i superaliments”. És a dir, el capital internacional penetra al sector primari espanyol per situar-hi produccions que puguin maximitzar els beneficis, malgrat que no siguin les que millor adrecen les necessitats de consum de la població. “La concentració de la producció i la creació d’oligopolis estimulen la seva entrada, alerta Padilla; que veu l’actual tendència a l’especulació com una conseqüència de la concentració de les empreses agràries a l’Estat. Especialment, val a dir, als territoris latifundistes, com ara Andalusia o les Castelles, on és més comú que un propietari sigui titular de grans extensions de terreny -a diferència del Principat, o Galícia, entre altres, a on les explotacions familiars, de mida més reduïda, dominen el panorama-. Aquesta tendència a la financiarització del camp agreuja, apunten, alguns dels problemes que ja pateixen els pagesos, com ara la renovació generacional, tan reclamada durant les protestes del gener. “Un jove que es vulgui incorporar no pot competir amb els grans capitals en l’accés a terra i aigua per dimensionar la seva explotació”, critica Padilla. Així, la terra desapareix de les mans productives i s’encamina cap al capital global.
Un “gran futur” només multinacional
D’aquesta manera, els fons d’inversió foragiten les millores en la renda agrària mentre la petita i mitjana pagesia lluita per sobreviure. Malgrat l’augment de l’aportació al PIB -així com de la producció global, que, segons dades del ministeri, hauria escalat per sobre dels 68.000 milions d’euros-, les explotacions més vinculades al territori pateixen “una creixent pèrdua de poder adquisitiu”. L’augment del preu de les matèries primeres i l’energia, essencials per encetar la cadena alimentària, ha estat d’un 92% en les darreres dues dècades, mentre que la renda agrària corrent només ha crescut un 49%. En aquest sentit, ironitza Padilla, l’estructura agrícola espanyola se sosté amb seguretat; però a costa de la supervivència de la seva base. “L’agricultura té un gran futur a Espanya. El que està en perill és el model social i professional de petits i mitjans agricultors i ramaders”, etziba el representant camperol. Així, l’expansió de les dades macroeconòmiques que celebra Moncloa no degoteja cap a una pagesia catalana de tradició familiar i vinculada a la terra; però que s’arrisca a desaparèixer davant el creixent domini del món financer.
Menys pagesos per a més producció
La tendència, a més, té la seva rèplica en la distribució de la propietat agrària a l’Estat. Malgrat la millora productiva, apunten des de la COAG, la xifra d’unitats de treball agrari ha estat el 2024 un 3% per sota de la mitjana del darrer lustre, i n’hauria perdut unes 209.000 els darrers 20 anys. Menys treballadors al camp, però també menys titulars d’explotacions per al mateix espai productiu, que es concentra cada cop més en mans llunyanes a les necessitats alimentàries de la població. Quant a les branques productives, la vegetal ha estat la que millor s’ha desenvolupat durant el curs, amb un augment en valor proper al 9%, impulsada especialment pels cereals i les plantes industrials, però també la vinya i l’olivera. La ramaderia, per la seva banda, fa un pas enrere d’un 1,3%, llastrada per la caiguda dels preus (-1,3%), que no ha pogut compensar el lleuger ascens de la producció (0,9%). El boví i l’aviram han millorat especialment la seva capacitat productiva, mentre que l’oví i el caprí mostren passes enrere intenses.
