El conegut com a Gran Acomiadament va colpejar profundament el sector tecnològic durant els darrers mesos del 2022 i bona part del 2023. Empreses d’altíssim nivell entre les conegudes com a big tech, especialment al voltant del mercat nord-americà, van anunciar layoffs massius que en alguns casos van acabar amb un a pèrdua de milers de membres dels seus equips. El curs va començar amb dos anuncis gegantins: una retallada d’unes 12.000 persones a Alphabet, matriu de Google; i un cop al planter de Microsoft d’unes 11.000; en un mes de gener que es va cloure amb prop de 90.000 llocs de treball destruïts. L’inici del 2024 ha estat també tempestuós, si bé amb molta menys intensitat: les pitjors notícies d’aquest gener han sortit de la desenvolupadora de videojocs Unity, que deixarà anar uns 1.800 treballadors; i de l’ara filial de Microsoft Activision Blizzard, una històrica de l’entreteniment digital que acomiadarà 1.900 persones. Firmes com Google -o la seva filial YouTube- i apps com Duolingo o eBay ja han anunciat també la sortida de “centenars” de persones durant els pròxims mesos.
Tanmateix, des del sector rebutgen l’alarma que generen aquestes decisions empresarials, i apunten a un procés de consolidació per al que les grans corporacions estaven preparades. “No és estrany que les tecnològiques facin remodelacions dels equips, tant en nombre de treballadors com d’organització de perfils”, declara a Món Economia el president del Cercle Tecnològic de Catalunya, Joan Ramón Barrera. Innovacions en el mercat, noves preferències dels clients, oscil·lacions en les tecnologies disponibles i tota una allau de disrupcions canvien sovint el camí de la gran empresa tecnològica en nous sentits, fet que obliga a tornar a adaptar les plantilles. De fet, com apunta la directora de Technology Bussiness Development de Michael Page Joana Barbany, la xifra de llocs de treball destruïts reals –és a dir, si es tenen en compte tant els acomiadaments com les places laborals de nova creació– és substancialment inferior a la que es reporta. La directiva comptabilitza, en declaracions a aquest diari, “1,2 milions d’acomiadaments i 1,1 milions de contractacions”; és a dir, una escletxa d’uns 100.000 professionals a tot el planeta. Sobre els 22 milions d’ocupacions tecnològiques, això suposa “un percentatge molt petit”.
L’apreciació interna del sector, doncs, apunta més a “canvis interns” en el funcionament, l’estructura o l’activitat d’empreses concretes que no pas a una problemàtica generalitzada del sector TIC. Barrera apunta a “motius de desenvolupament de tecnologia” com a motivació clau a l’hora d’entendre els acomiadaments, una postura que comparteix la mateixa Barbany. “La tecnologia té un cicle de vida; en el moment del llançament has de parar-te i observar. No pots saltar sense estratègia”, comenta la directiva. Un salt, precisament, que moltes empreses van haver de fer durant la pandèmia, arran d’una immensa nova demanda digital que es va disparar en només dos exercicis. “Sense la pandèmia, no seríem aquí” comenta Barbany; si bé els anys posteriors han obligat a una maduració exprés de molts dels serveis digitals que es van popularitzar durant el confinament. Això, unit a les “fluctuacions que es donen en altres sectors i en l’economia en general” –de la que el món digital és molt dependent–, deixen un regust poc falaguer per a un sector que, en realitat, va a l’alça.
Moltes de les empreses que han concretat acomiadaments, de fet, mostren balanços extremadament sòlids. És el cas de Microsoft, que va registrar al tercer trimestre del 2023 –a l’espera de les dades de l’any complet– un benefici d’uns 18.000 milions de dòlars. Fins i tot la filial afectada, Activision Blizzard, apunta a uns ingressos superiors als 2.000 milions i creixement en totes les verticals. Ara bé, com plantegen les fonts consultades, s’observa un canvi de tendència: si bé la històrica desenvolupadora de videojocs havia estat durant anys un gran baluard de les plataformes tradicionals –videoconsoles i ordinador–, la vertical que més ha crescut ha estat la del joc mòbil, amb la reestructuració que això suposa. El cas d’Unity és més complex, en tant que les tenses relacions geopolítiques amb la Xina han dificultat l’accés de la companyia a un dels seus mercats claus, fet que ha provocat pèrdues d’uns 37 centaus per acció.
Estratègia i formació
Els acomiadaments, però, xoquen amb una percepció compartida per la majoria de grans empreses del sector digital: una flagrant insuficiència de talent, fet que apunta a una manca d’alineament entre la producció de nous professionals i les necessitats del mercat. “No és el mateix el que s’estudiava fa tres anys que el que demanen les empreses ara”, comenta Barbany –fet que s’aguditza encara més en indústries extremadament dinàmiques, com ara l’alta tecnologia o els mateixos videojocs–. En aquest sentit, tant administracions com sector privat haurien d’aportar mesures a curt termini, com ara programes de reskilling per a treballadors; i una oferta sòlida i amb prou capacitat evolutiva de formació en noves tecnologies que eviti que els professionals que surtin d’Universitats i centres educatius pateixin l’obsolescència dels seus coneixements. “És una carrera de fons”, constata Barbany.
Un clar exemple d’aquesta necessitat d’adaptar-se als nous temps és l’adveniment de la Intel·ligència Artificial. És el cas, per exemple, de Duolingo, que acomiadarà bona part dels seus traductors per deixar aquesta tasca a un servei d’IA. Com apunta la directiva, una nova tecnologia, “per arrelar i guanyar pes, requereix un temps”; i les reaccions de les empreses a les noves capacitats d’automatització apunten a un procés de consolidació d’aquestes. Dins aquesta mateixa tendència hi ha, de fet, la transformació dels professionals. Això pot comportar la sortida del mercat o el canvi de vertical d’aquells perfils que han quedat fora de les prioritats de la companyia. Un clar exemple d’aquest fenomen seria Meta, matriu de Facebook, que després d’una aposta ferma i no gaire reeixida pel metavers, va haver de girar cua i buscar nous negocis, amb més d’11.000 acomiadaments de professionals especialitzats, en molts casos, en tecnologia blockchain.
Futur estable
Val a dir que els grans acomiadaments de les tecnològiques internacionals han estat un fenomen que Catalunya ha vist des de fora. Com constata Barrera, amb dades del darrer Informe sobre l’Ocupació TIC a Barcelona, els acomiadaments al sector digital durant el 2022 van suposar únicament el 5% del total dels llocs de treball perduts durant el període –una ràtio que es manté estable any rere any, fins i tot des d’abans de la pandèmia, i que difícilment canviarà–. En aquesta nova onada d’acomiadaments, afirma el president, “ens trobem en la mateixa situació”. Es tracta, en aquest sentit, d’una “retallada circumstancial” per adaptar-se a les noves necessitats o per fer més eficients estructures que, en alguns casos, van sortir de la pandèmia amb certa hipertròfia.
En la mateixa línia, Barbany parla del 2024 com un any d'”estabilització”. Les retallades, rebla, poden respondre a “un reajustament després del boom desmesurat del 2020-21”, si bé no responen a una mala salut estructural. “Pot haver-hi un degoteig de males notícies, però el tecnològic és un mercat viu”, raona, tot recordant la necessitat d’una nova oferta formativa que no només proveeixi la indústria de nou talent, sinó també de perfils diversos que traslladin les preocupacions del conjunt de la societat al desenvolupament tecnològic.
