El primer trimestre del 2025 va ser un regal per a la gran banca espanyola. Malgrat que la majoria d’analistes feia temps que alertava que les baixades de tipus d’interès farien un forat important en els seus comptes de resultats, el tresor dels bancs de l’Ibex va continuar omplint-se. A finals del mes de març, el Santander, CaixaBank, BBVA, el Sabadell, Bankinter i Unicaja van reportar uns guanys de prop de 8.500 milions d’euros, un 27% més que en el mateix període de l’any anterior. Van ignorar, així, la flexibilització monetària que marca l’agenda del Banc Central Europeu des que la crisi inflacionista es va començar a refredar. Llavors, els sis protagonistes es van beneficiar d’una menor càrrega fiscal per la redefinició de l’impost a la banca –entre un 1 i un 7% menys que un any abans-, així com d’un augment de comissions que delatava el bon funcionament general de l’economia. Només uns dies abans que comenci la segona temporada de balanços de l’exercici, però, el mercat veu núvols negres: segons la branca d’estudis del banc Renta 4, els guanys del conjunt del sector farien un pas enrere d’un 5% acumulat respecte del mateix trimestre del 2024. “Hi ha qui podria tenir caigudes de benefici a doble dígit, per culpa de l’impost i de la reducció dels marges”, descriu l’analista Núria Álvarez, en conversa amb Món Economia.
Segons les estimacions de l’entitat, Santander mantindria pràcticament intacte el resultat net registrat entre l’abril i el juny del 2024, mentre que tant BBVA (-14%) com CaixaBank (-19%) i el Sabadell (-11%) perdrien pistonada a doble dígit. Menys intensa seria l’amenaça sobre Unicaja i Bankinter, amb bases molt més petites, que veurien els seus marges retallats en un 9 i un 7%, respectivament. L’analista de mercats Javier Cabrera assegura que aquestes xifres es corresponen amb un mal estructural que pateix la banca espanyola: és “molt dependent dels marges d’interessos”; perquè sovint guanya més que les entitats de l’entorn europeu a causa d’una política de remuneració de l’estalvi conservadora. És a dir, quan els tipus estan alts, cobren molts interessos, però paguen poc els dipòsits -una estratègia per la qual el BCE hi ha llançat nombrosos retrets, sense especials efectes-. “El 2024, les comissions van anar bé, i van tapar el forat. Ara, encara que continuïn bé, veurem una caiguda del benefici”, sosté Cabrera.
La baixada dels tipus havia de ser, simplement, una qüestió de volum. És a dir, el crèdit viu en règim variable, així com els nous préstecs que es concedeixin, aportarà menys al compte de resultats; però un finançament més barat hauria de servir per augmentar el ritme de concessions, tapant part del forat dels interessos. Ara bé, per a Renta 4, no s’espera “una acceleració en el ritme de crèdit en l’estudi comparatiu anual”. La rebaixa de la ràtio de facilitat de dipòsits, que ha caigut des de més del 3,5% fins a un ajustat 2% en els darrers dotze mesos, no hauria activat la demanda de capital de forma significativa. Segons els darrers estudis del BCE, el segon trimestre tancarà amb una escalada del crèdit a particulars que no superarà el 2%; mentre que el concedit a empreses no financeres es quedarà en el 2,5%, una dècima menys que en el primer trimestre. En aquest àmbit es podria detectar un cert “efecte Trump”: la política comercial erràtica del president nord-americà esborra la confiança dels consumidors, i unes condicions financeres favorables no són suficients per revifar la demanda de crèdit en el món dels aranzels.
Hi ha més debat sobre la tendència que seguirà a aquest trimestre, de cara a la segona meitat del curs i el 2026. Per a Álvarez, el deteriorament del marge d’interessos ha tocat sostre. La caiguda, a parer de l’analista de Renta 4, dels rendiments dels préstecs s’anirà moderant amb el pas dels mesos, i arribaria a una certa estabilització a finals del present curs i a l’entrada del pròxim. De fet, ignorant la comparació interanual, el retrocés “serà menor aquest trimestre respecte del primer d’enguany que en el primer respecte de l’últim del 2024”. Això podria indicar una consolidació del negoci bancari, que romandria en màxims gràcies a unes majors rendibilitats -una característica que no es podia atribuir al sistema financer de l’Estat-. Per a Cabrera, no serà fins al 2026 quan es noti una “estabilització” en la nova normalitat bancària. “Esperem caigudes del benefici durant tot l’any”, augura l’expert. De fet, davant “la inflació controlada sense por de repunts”, el Banc Central Europeu es podria veure temptat a rebaixes de tipus més agressives durant el darrer quart del 2025, fet que aplicaria encara més tensió sobre els comptes de resultats bancaris.
Retrocés en temps d’OPAs
BBVA i el Banc Sabadell es tornaran a repartir els rols protagonistes en aquesta temporada de resultats trimestrals, com ho fan des de mitjan 2024, amb el llançament de l’OPA hostil que ha marcat tot el curs financer. Pel que fa a les previsions de benefici, el banc català pot celebrar unes previsions lleugerament més falagueres que la del seu depredador: el descens del benefici es quedaria en el low double digit, malgrat que la caiguda del marge net d’interessos serà més intensa que la dels bascos (-6% contra -2%). Amb les previsions actuals, i després d’haver guanyat prop de 500 milions entre el gener i el març, l’entitat que presideix Josep OIiu fregaria els 930 milions d’euros de beneficis en el primer semestre del 2025. L’acumulat serà un 18% superior al del curs previ gràcies al bon rendiment del primer període, quan va ampliar el balanç en prop d’un 60% any a any. Per la seva banda, el BBVA retrocediria en prop d’un 15% en el trimestre, i es quedaria en els 2.416 milions d’euros. En cas de complir-se aquest full de ruta, declararia un benefici acumulat de 5.114 euros, segons les estimacions de Renta 4, un increment de poc més del 2% any a any.
Pel que fa al futur immediat, ambdues entitats reben amenaces significatives. Per una banda, avisa Cabrera, si els aranzels colpegen l’economia catalana, el primer grup a ressentir-se serà el client nuclear del Sabadell: les petites i mitjanes empreses. Ara per ara, els models macroeconòmics avisen d’un retrocés en les previsions moderat a l’Estat. El Banc d’Espanya ha retallat les seves previsions en dues dècimes, fins al 2,4%; mentre que BBVA Research registra una previsió d’avenç del PIB del 2,5% interanual. Ara bé, a parer dels analistes consultats, “es podria estar subestimant l’impacte” de les polítiques comercials de Trump. “Els models no són gaire bons analitzant els canvis de cicle, i ara en podem viure un”, suggereix l’expert.
Sobre BBVA també plana una ombra allargada. Cal recordar que prop del 50% del seu negoci es concentra al Mèxic, amb certa diferència el seu primer mercat. El país centreamericà és també un dels grans damnificats per les amenaces aranzelàries de Trump, fins al punt que el Fons Monetari Internacional ja alerta d’una recessió imminent, amb una potencial caiguda del PIB a finals d’any d’un 0,3%, un esfondrament de més d’un punt i mig respecte de les previsions anteriors a la presa de possessió del president estatunidenc. Per a Álvarez, aquest trimestre encara no es notarà el jou mexicà al benefici de l’entitat basca. La caiguda vindrà durant el segon semestre, quan els impostos al comerç exterior estiguin més desplegats. Ara bé, es podrà trobar una pista clau a les provisions, que delataran el nivell de risc amb el qual treballa el Banc de Bilbao. “Si les seves estimacions macroeconòmiques van a la baixa, es notarà en les provisions. L’impacte sobre el benefici es veurà entre el setembre i l’octubre”, sosté l’economista.
La prima, encara més lluny
Sobre aquesta realitat, els analistes consultats albiren moviments modests en les cotitzacions, atès que el mercat ja descomptava un refredament a causa d’aquest “efecte Trump”. Ara bé, dins aquests marges, Renta 4 sosté que el Sabadell podria treure el cap per sobre dels seus competidors. És, de fet, l’únic banc de l’Ibex que llueix l’etiqueta de “sobreponderar” -els experts recomanen apostar més per l’acció vallesana- amb un potencial d’un 12%. Val a dir que, a diferència dels competidors, els catalans presentaran un pla estratègic a tres anys (2025-2027), que sol garantir escalf per part del mercat. Per la seva banda, tant BBVA (+9%) com CaixaBank (+10%) i Santander (+5%) romanen neutrals pel que fa als consells als inversors. En cas de confirmar-se aquests rendiments, l’escletxa entre opant i opat es faria encara més profunda. Cal recordar que, des de l’inici del 2025, l’acció del Sabadell s’ha revalorat un 55,6%, després d’haver-se disparat més d’un 60% el curs anterior; mentre que la del BBVA s’ha quedat en un 37,2%, entre les pitjors de la branca financera de l’Ibex. La prima negativa, en les condicions actuals, ja supera el 15%, i arriba a oscil·lar als volts dels 2.000 milions d’euros. A l’espera de la decisió dels accionistes, doncs, la temporada de resultats pot allunyar encara més la victòria basca.
