La banca espanyola acumula curs rere curs, especialment després de sortir del sotrac de la pandèmia, de resultats rècord. Els grans bancs de l’Estat no deixen de trencar el sostre dels seus balanços, impulsats per l’enorme desequilibri a favor seu que ha creat la política monetària del Banc Central Europeu, amb uns tipus d’interès alts que garanteixen marges elevadíssims sense contrapartides per als usuaris -no, com a mínim, al mercat espanyol, a on l’estalvi es remunera molt per sota de la mitjana del seu entorn-. Els analistes fa temps que alerten, atesa aquesta situació, que la bonança pot ser temporal: un cop la crisi inflacionista es doni per finalitzada i la rigidesa del crèdit es normalitzi, les companyies financeres deixarien d’ampliar els seus comptes a costa d’interessos disparats. El consens financer apuntava, doncs, que Frankfurt hauria esmorteït les restriccions als préstecs durant el 2024, però la situació internacional, amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca com a catalitzador, ha alentit les perspectives. Segons explica l’analista de mercats Javier Cabrera, les entitats bancàries han aprofitat aquest nou marge de temps amb una càrrega sobre el crèdit més alta per “crear marges d’interès amplis”, sobretot en els primers mesos de l’any; i contrarestar així la normalització esperada.
Així, durant el 2024 els sis principals bancs espanyols van aconseguir uns beneficis conjunts de més de 31.700 milions d’euros. Aquesta xifra suposa un increment del 21% respecte als resultats de l’any anterior, i un nou record per al conjunt de CaixaBank, Santander, BBVA, Sabadell, Bankinter i Unicaja. Tot i que durant la segona part de l’any ja s’ha començat a veure com el creixement dels bancs s’alentia amb la baixada del tipus d’interès per part del BCE, les entitats bancàries han buscat la manera de blindar els seus balanços i presentar els resultats més voluminosos dels últims anys. Concretament, el Santander ha estat l’entitat bancària que més beneficis ha obtingut, amb un total de 12.574 milions d’euros, seguit del BBVA que també va superar els 10.000 milions de beneficis. Pel que fa als bancs d’origen català, CaixaBank va guanyar un total de 5.787 milions d’euros el 2024, i el Banc Sabadell va tancar el curs amb un benefici de 1.827 milions d’euros, en la seva primera presentació de resultats després d’anunciar el retorn del seu domicili fiscal al Vallès. L’acceleració dels interessos en els primers mesos del curs, doncs, hauria equilibrat les lleugeres baixades del final d’any.
A més, a aquest escenari cal afegir-hi una mirada més general de la situació bancària actual a l’estat espanyol, tal com apunta el codirector acadèmic del màster en Finances i Banca de la UPF-BSM Xavier Brun. En aquest sentit, Brun destaca que després de les fusions bancàries que es van viure a l’estat arran de la crisi, les diverses entitats bancàries que queden no troben tanta competència en el sector. “La situació no és la mateixa ara que fa 15 anys,” assegura Xavier Brun. Per tant, en aquest ecosistema els bancs no han d’enfrontar-se en oferir constantment millores de rendibilitat o de dipòsits, el que fa que els costos de l’entitat no pugin tant i això doni com a resultat millors beneficis per al banc. “Si a aquesta reducció de costos li sumes un tipus d’interès favorable, els beneficis s’expliquen fàcilment,” afegeix Xavier Brun.
Perill el 2025
Tot i que aquesta ha estat la tònica general per al 2024, en l’últim trimestre de l’any els beneficis no han estat d’aquesta magnitud, a causa principalment de la baixada del tipus d’interès per sota del 3,5% a partir de l’octubre. Actualment, el tipus es troba al 2,75%, després quela presidenta del Banc Central Europeu Christine Lagarde anunciés una rebaixa del tipus d’interès en 25 punts bàsics. Sense anar més lluny, CaixaBank registrava un descens dels marges d’interessos de l’1,9% en el darrer trimestre; però l’acumulat de l’any mostrava un increment superior al 5% any a any -una tendència que, amb fluctuacions en les xifres, s’ha donat en el conjunt de la banca-. A més, a parer de Cabrera, les pressions internacionals, amb amenaces inflacionistes causades per la política aranzelària de Trump, poden forçar el regulador monetari a ser més agressiu del que tenia pensat un consell de govern marcadament conservador. “El BCE es veurà gairebé obligat a abaixar tipus de forma menys gradual”, raona l’analista; fet que deixa menys marge de maniobra perquè el sector bancari torni a adaptar les seves estratègies de cara al curs entrant.
La baixada de tipus, però, hauria de guardar una tendència favorable a les grans entitats bancàries: amb un crèdit més barat, el consumidor hauria d’accedir a més préstecs. Així, les pèrdues que deixarien les baixades marginals dels interessos es podrien suplir per majors volums comercials. Algunes firmes comencen a notar-ho: és el cas del Sabadell que, com recorda Cabrera, ha augmentat substancialment la seva taxa de crèdit viu -és a dir, el muntant total dels préstecs vigents- aquest 2024, gràcies a la millor percepció dels usuaris respecte dels costos de l’endeutament. Ara bé, el flux de crèdit és una categoria especialment procíclica, i va en línia amb la salut econòmica del mercat en general. És a dir, per baixos que estiguin els tipus d’interès, la banca no col·locarà més préstecs si el públic percep que s’apropen temps de tempesta econòmica. En aquest sentit, i vist l’alentiment que pateix el conjunt de l’economia de la Unió -que per ara no ha infectat Catalunya-, el consens del mercat discuteix que la demanda de crèdit hagi de ser gaire elàstica en els pròxims mesos. “No esperem que els nous préstecs compensin la baixada dels tipus d’interès”, alerta Cabrera; que assegura que el rendiment del primer trimestre serà “el que marqui la resta de l’any”.
Catalunya sosté les seves finances
En el plànol català, CaixaBank i Banc Sabadell ha vist un increment dels seus beneficis del 20,2 i el 37,1% respectivament en comparació a l’exercici anterior. Així, CaixaBank se segueix consolidant com a l’empresa líder en el sector financer a l’estat espanyol, tot i que en aquest últim any ha vist com el Santander obtenia uns beneficis més grans. Bona part del pas endavant quant a resultats tant del banc càntabre com de BBVA respon, a parer de Brun, a la seguretat de la posició de l’entitat d’origen català durant el curs, que no ha vist la necessitat de portar a terme una política comercial gaire agressiva en els mesos que deixa enrere. “És el líder i aprofita aquesta posició; té menys necessitats”, enraona el professor. Ara bé, la companyia presidida per Tomas Muniesa sosté, entre altres, el lideratge al sector hipotecari; una de les escasses branques de l’oferta de crèdit que sí que s’espera que torni a escalar el 2025, impulsada per la tensió immobiliària i per uns preus que, segons el món de la propietat, no arribaran a baixar en els pròxims 12 mesos.
Pel que fa al Banc Sabadell, l’entitat ha aconseguit aquest any uns beneficis de record, sense notar gaire efecte de l’OPA hostil que el BBVA va llançar sobre l’entitat el mes de maig de 2024. En aquest sentit, la millora dels resultats del Sabadell implica que el banc presidit per Josep Oliu tingui més força negociadora de cara a l’oferta d’adquisició pública, apunta Xavier Brun. Per això, quan la CNMV doni llum verda al BBVA per l’adquisició del Banc Sabadell, es pot esperar una pujada del preu de l’OPA respecte a la primera oferta plantejada.
