Si tots els pronòstics de les últimes setmanes són bons, la gran banca espanyola tornarà a esmicolar el seu particular rècord de beneficis a tancament d’un tercer trimestre. La dada final no estarà disponible fins al 31 d’octubre quan el BBVA presentarà el resultat parcial dels nou primers mesos de l’any. En aquesta línia, els analistes auguren que els sis principals bancs de l’estat —Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja— tancaran el tercer trimestre amb uns beneficis totals d’aproximadament 19.000 milions d’euros, que suposa un augment de quasi el 20% respecte al mateix període de l’any passat. Si mirem només l’últim trimestre, les dades són encara millors, ja que aquestes mateixes sis entitats obtindran un resultat que rondarà els 6.800 milions d’euros, el que suposa un augment superior al 20%.
Si finalment es confirmen aquestes dades, suposaria que la banca torna a esmicolar el seu rècord de beneficis i tot sembla anar encaminat a aconseguir-ho perquè dos d’aquests sis bancs ja han presentat els seus comptes. El primer a fer-ho va ser Bankinter la setmana passada, anunciant un benefici de 685 milions d’euros que suposen un augment del 59% respecte de l’any passat. El Santander ha estat el segon a presentar-los amb uns guanys totals de 8.143 milions, un 11% més que fa un any.
CaixaBank i Sabadell continuaran ampliant beneficis
Els dos últims dies d’aquesta setmana serà el torn dels dos bancs amb origen català, CaixaBank i Banc Sabadell. El primer a presentar-los serà el Sabadell, que ho farà dijous, i segons els analistes es preveu que tanqui en trimestre amb uns beneficis de 940 milions d’euros aproximadament que suposarien un augment de més del 30%. Ara bé, en aquest cas, el resultat final es podria veure llastrat per la contribució de la filial britànica TSB. De fet, un estudi recent de Bank of America remarca que el banc continuarà sent “deficient a casa de la seva falta d’escala”. Des del banc d’inversions Renda 4 consideren que els resultats del Sabadell tenen un component de “risc de decepció” a causa del comportament de TSB i esperen que el marge d’interessos caigui en comparativa trimestral.
La setmana la tancarà CaixaBank amb uns resultats que, segons les estimacions, podrien rondar els 3.500 milions d’euros, que suposaria un creixement superior al 40% respecte a l’any passat. En aquest cas el banc que dirigeix Gonzalo Gortázar es veuria àmpliament beneficiat per l’alça dels tipus d’interès i de l’euríbor, que repercutirien en uns ingressos superiors als 3.700 milions d’euros.
Cal recordar que en cas de donar-se aquests resultats, tant el Sabadell com CaixaBank —i la resta de bancs— augmentarien la seva contribució a l’impost temporal que grava els “beneficis extraordinaris de la banca” que el govern espanyol va imposar per als pròxims dos anys.
Amb Sánchez i Díaz a la Moncloa l’impost a la banca seguirà
Continuant amb l’impost extraordinari, aquest dimarts PSOE i Sumar van firmar un nou acord per a la investidura i mantenir el govern de coalició per als pròxims quatre anys. Un dels punts de l’acord entre les dues formacions dobla l’aposta per l’impost en qüestió, que a finals del 2022 es va plantejar com una solució temporal per equilibrar els beneficis rècord que el sector financer acumulava des del final de la pandèmia i l’escalada inflacionista. Amb l’allargament de la vigència de l’impost, l’acord d’aquest dimarts converteix el que va començar com un gravamen excepcional en una de les principals palanques del sistema fiscal espanyol.
Els sindicats reclamen millores dels salaris
Davant d’aquests bons resultats els sindicats ja han reclamat millores substancials en els salaris dels treballadors del sector en els nous convenis col·lectius, que caduquen aquest any. De fet, un comunicat unitari dels sindicats, aquests ja van reclamar que el nou acord ha d’“equilibrar amb urgència el contrast entre beneficis rècord del sector i pèrdua de poder adquisitiu de les seves plantilles”.
En aquesta línia les tres agrupacions més representatives entre els treballadors afectats pels convenis reclamen pujades a les nòmines per als pròxims tres anys, així com per al 2023, de fins al 23%. De cara a aquest mateix curs, els sindicats exigeixen un augment de les taules salarials del 4% amb efectes a 1 d’octubre. De cara al període 2024-26 reclamen millores salarials de fins al 7% per a cada exercici.
