L’OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell ha rebut un batzac del qual podria, segons ha celebrat el món econòmic català aquest dimarts, no recuperar-se. La decisió del govern espanyol de prohibir la fusió entre les dues entitats durant entre tres i cinc anys té implicacions profundes per als objectius del banc basc, que confiava, si aconseguia culminar l’operació, a aplicar unes importants sinergies de costos immediatament. Unes sinergies que, finalment, no estaran disponibles: els remeis imposats pel Consell de Ministres deixen fora de les atribucions de l’opant la política de crèdit, de recursos humans i d’oficines; així com la integració tecnològica de les entitats. És a dir, durant un mínim de tres anys i un màxim de cinc, el Sabadell mantindria la política de préstecs, especialment per a pimes; no podria tirar endavant acomiadaments col·lectius relacionats amb l’OPA, i tampoc no dependria de BBVA la decisió de tancar sucursals.
A l’espera que la Comissió Nacional del Mercat de Valors activi el fullet de l’oferta pública, una palanca que no s’espera fins a mitjans de juliol, l’ecosistema empresarial del país, molt crític amb la hipotètica absorció, està d’enhorabona; fins al punt que Foment del Treball ha arribat a assegurar que l’OPA està “amortitzada”. També els sindicats han sortit en defensa del govern espanyol: la federació de serveis de la UGT sosté que la compra sense fusió “mitiga els efectes més lesius de la compra sobre el teixit econòmic”. A parer de la central sindical, el dictamen de la Moncloa hauria de “portar el BBVA a desistir en el seu intent d’absorció”. “No queda marge per fer servir l’OPA com a via de retallada, exclusió financera o concentració de poder de mercat“, argumenten.
Per la seva banda, Pimec, que també comptava entre els opositors a la compra del Sabadell -va ser l’única patronal catalana que va poder participar en el segon test de mercat de la CNMC-, ha estat més prudent que la resta dels agents socials. Els representants de les petites i mitjanes empreses consideren que el veto a la fusió respon “parcialment a les demandes” de l’economia catalana, i es declara “parcialment optimista” al respecte. Ara bé, els d’Antoni Cañete exigeixen “mecanismes de control transparents, independents i amb capacitat d’intervenció efectiva” per evitar que el BBVA, en cas de sortir victoriós del procés de compra, no apliqui correctament les noves exigències de la Moncloa. L’entitat deixa entreveure un risc que diverses fonts financeres han anat detallant en les darreres setmanes: que el Consell de Ministres imposi un “veto tou” que només serveixi per prorrogar l’ofensiva, i no per aturar-la. En aquest sentit, l’organització reclama que el ministeri d’Economia “no vetlli només pel compliment formal de la norma, sinó també perquè es respecti l’esperit de l’acord”. En resposta a aquestes preocupacions, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo ha ressaltat el caràcter “tècnic” de la resolució. “No canviaria si canviés el govern”, ha reblat.

OPA sense sinergies
La de la compra sense fusió era una possibilitat que les parts contemplaven des de feia mesos. El BBVA, fins i tot, va arribar a detallar la possibilitat de mantenir les entitats separades en una comunicació amb l’SEC, l’homòloga nord-americana de la CNMV; tot plegat amb un cost de capital addicional gens menyspreable, d’uns 28 punts bàsics -fins als 60-. Tot i això, sempre que ha adreçat aquesta possibilitat, el president de l’entitat basca, Carlos Torres, ha assegurat que “les sinergies es mantindrien”; en tant que es podria, per exemple, unificar l’estructura tecnològica de les dues empreses. La direcció del Sabadell ha desmentit els arguments de Cuerpo en diverses ocasions, tot assegurant que les complementarietats de costos desapareixerien completament en cas que el govern espanyol obligués a funcionar com a estructures independents, fins i tot com a solució temporal. “Tant se val quants cops ho repeteixin: és impossible que es mantinguin les sinergies sense fusió”, va arribar a declarar el conseller delegat vallesà, César González-Bueno, en una compareixença el passat mes de març.
Ara que les condicions de la Moncloa obliguen a sostenir la independència del Sabadell, els analistes financers que observen la banca espanyola semblen decantar-se per les tesis catalanes. En un breu comunicat, l’agència XTB ha descrit com un “gran batzac” el nou remei introduït pel Consell de Ministres. A parer del seu observador especialitzat en banca, Javier Cabrera, “el mercat no esperava” una imposició com aquesta. Cabrera, en declaracions recents a Món Economia, projectava unes noves condicions minses, sense caràcter estructural. La imposició final de l’executiu, però, “implica canviar completament els plans del BBVA”; i arriba, fins i tot, a posar en risc la continuïtat de l’operació. “Existeixen moltes probabilitats que BBVA abandoni l’OPA”, apunten des d’XTB, en línia amb el diagnòstic que feia recentment el president del Sabadell, Josep Oliu, en una trobada amb accionistes. Per la seva banda, l’experta del banc d’inversió Renta 4, Núria Álvarez, ha lamentat que el moviment de Cuerpo deixa “massa incògnites” al sector financer. “Parlem d’esperar un mínim de tres anys, i és molt de temps, poden passar moltes coses”, ha reflexionat l’analista.

Més valor, menys confiança
Val a dir que els moviments del mercat borsari després del comunicat del govern espanyol han estat més favorables per al BBVA que no pas per al Sabadell. Les accions basques han tancat el dimarts amb una alça diària del 2,5%, fins als 13,12 euros el títol; mentre que les catalanes s’han quedat pràcticament estancades als volts dels 2,7 euros. El rendiment de la cotització del Banc de Bilbao, però, no necessàriament implica un suport dels inversors cap a les seves tesis. De fet, el mateix González-Bueno, durant la presentació dels resultats del 2024 al centre operatiu de Sant Cugat, va deixar caure un diagnòstic falaguer per a l’empresa que dirigeix. El directiu va apuntar que sovint, quan apareix una informació que posa en dubte la continuïtat de l’OPA, el valor al mercat del BBVA puja; fet que podria indicar que els inversors es decantarien cap al ‘no’ a la compra. Sobre aquesta lectura, la pujada d’aquest dimarts, poc significativa, podria apuntar cap a un altre clau al taüt de l’oferta. En els nivells actuals, es mantenen les paraules d’Oliu en una trobada amb periodistes abans de la Junta d’Accionistes celebrada a la Fira de Sabadell: l’operació “no té ni preu ni valor”.
A més, a parer d’Álvarez, la nova condició de la Moncloa allunya encara més la possibilitat que la direcció que capitaneja Torres millori l’equació de bescanvi que hi ha sobre la taula. Cal recordar que tant el president del BBVA com el conseller delegat, Onur Genç, han reiterat en diverses ocasions que no estan en disposició d’elevar el cost d’adquisició del Sabadell. Ara bé, el mercat descomptava un moviment en aquest sentit durant el període d’acceptació. El catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, recordava recentment a Món Economia que les experiències passades d’OPAs amb primes negatives apunten en aquest sentit. “Normalment, l’empresa opant acaba elevant la seva oferta una mica per sobre del valor de mercat“, argumentava. Álvarez apunta que, amb aquesta nova restricció, una millora no està gens clara, en tant que l’augment dels costos de capital de l’operació redueix el marge de maniobra del Banc de Bilbao. “No considerem que la condició imposada faci que BBVA retiri l’oferta, però sí que pot desincentivar-ne una millora”, exposa l’analista. Ara per ara, el BBVA infravalora el Sabadell en uns 610 milions d’euros, fet que allunya molts accionistes catalans, especialment el gruix de menudistes -el 48% del capital total- de la proposta.

Els límits de la llei
La Comissió Europea ha mostrat reserves respecte dels moviments de la Moncloa per erosionar les possibilitats de l’OPA. Ja durant la seva fase 3, l’executiu comunitari va avisar al Consell de Ministres que “defensarà els tractats de la Unió” en cas que les mesures aplicades superin els límits legals dels 27. Aquest mateix dimarts, Brussel·les ha tornat a posar sobre avís el departament econòmic del govern de Sánchez. En declaracions a l’agència Europa Press, autoritats comunitàries alerten que “faran servir els seus poders per eliminar qualsevol restricció injustificada al mercat únic“. “Si tant els supervisors bancaris com les autoritats de competència han donat llum verda a una fusió, no hi ha base per aturar-la en una decisió discrecional del govern nacional”, sostenen les mateixes fonts. Cuerpo, però, ha tancat files amb l’executiu, i ha reivindicat els motius d’interès general que han portat al veto a la fusió. En una intervenció al seminari econòmic de l’APIE a Santander, el ministre ha sentenciat que “és important tenir un sector financer diversificat que inclogui institucions que tinguin un element de proximitat al client” -un que el BBVA no aporta al teixit empresarial, segons fonts del món del negoci-.
BBVA té encara una altra via per esquivar els límits de la Moncloa que el mateix Torres ja ha explicitat darrerament: si considera que les condicions del govern ultrapassen les atribucions que hi dona la llei de defensa de la competència, podria portar la resolució al Tribunal Suprem. Cabrera, de fet, contempla aquesta opció en la seva anàlisi. L’expert considera possible que l’entitat basca “acudeixi als tribunals per la duresa” dels remeis aplicats. L’escrit difós pel ministeri d’Economia, però, és especialment curós amb el llenguatge, i vincula la majoria de les seves decisions al redactat explícit de la norma que regula les concentracions empresarials a l’Estat. De fet, atribueix la decisió de bloquejar la fusió a la “garantia del manteniment dels objectius de la regulació sectorial” del món de les finances, un dels sis motius d’interès general recollits per la llei. En aquest sentit, a consulta de Món Economia, els petits accionistes del Sabadell neguen que hi hagi “cap recorregut” en una batalla judicial. “El govern ha actuat d’acord amb la Llei de Defensa de la Competència, que el faculta per actuar al marge de la CNMC”, sosté el president de l’associació que agrupa els minoritaris, Jordi Casas. Amb tot, en tres setmanes la CNMV aprovarà el fullet de l’oferta, i engegarà el rellotge de l’acceptació de les condicions de BBVA. Serà llavors quan els inversors triïn definitivament quin dels dos projectes mereix la seva confiança.