A Catalunya, segons lamentava a finals del curs passat el president de Pimec, Antoni Cañete, “falten empreses més grans”. Només un 0,2% dels negocis que operen des del Principat, segons el darrer informe de l’Observatori de la Pime de Catalunya, són considerades grans -per volum de facturació i quantitat de treballadors-; menys de la meitat que, per exemple, a Alemanya, a on la ràtio és del 0,5%. En aquest sentit, les entitats del sector privat fa temps que demanen una regulació a escala catalana que permeti accelerar el creixement de les petites i mitjanes empreses. La Generalitat, segons, ha anunciat aquest matí el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, hi hauria recollit el guant: el Govern prepara un “nou instrument jurídic” per ampliar les empreses catalanes. La norma serà presentada “en els pròxims dies”, tal com ha avançat Sàmper, en col·laboració amb el departament d’Economia i Finances que dirigeix Alícia Romero. Així s’ha expressat en la introducció d’una jornada empresarial organitzada per la mateixa patronal, celebrada a l’edifici DFactory de la Zona Franca i dedicada a valorar la capacitat industrial del país de cara a l’elaboració d’un nou Pacte Nacional per a la Indústria.
Si bé no ha entrat en detall sobre el caràcter d’aquesta nova llei -ni tan sols del rang jurídic que tindrà-, Sàmper ha assegurat que l’executiu planeja presentar-la “molt aviat”. A parer del conseller, malgrat el bon funcionament de les magnituds macroeconòmiques catalanes, al Principat “no estem tan bé com hauríem d’estar” en termes de funcionament dels negocis; fins i tot tenint en compte l’avantatge competitiu que identifica en la indústria catalana envers altres països. En aquest sentit, ha assegurat que la tasca de la conselleria està centrada a accelerar el sector, i, en aquest sentit, s’ha compromès a “fer tot el necessari” per garantir-ne el creixement.
Del PNI a “instruments útils”
Cañete, també present a les jornades, ha coincidit amb el diagnòstic de Sàmper, si bé ha instat les administracions a aterrar la bona voluntat que traslladen al sector empresarial. Per al líder patronal, “cal passar dels grans anuncis a instruments útils, amb criteris i terminis compatibles amb la realitat de les empreses”. En aquest sentit, ha exigit que tant aquesta nova eina legal per fer créixer les pimes com el mateix Pacte Nacional per a la Indústria siguin elaborats “incorporant de manera real la mirada de la pime”. Entre altres qüestions, Pimec emfatitza la necessitat de retallar les traves burocràtiques, mitjançant eines com la finestreta única o processos d’harmonització normativa entre administracions; o una fiscalitat més generosa amb l’empresariat, que “sigui justa i tractora” i serveixi per atraure les inversions necessàries en un teixit de negoci cada cop més exigent en termes de capital.
El “patiment” per la crisi ferroviària
El compromís de Sàmper amb les pimes arriba en un moment d’especial tensió al sector industrial català, una de les víctimes més evidents del col·lapse de la mobilitat que va partir de l’accident ferroviari a Gelida ara fa dues setmanes. El caos als trens catalans ha aturat ja la circulació al túnel de Rubí, essencial per a l’entramat industrial de la demarcació de Barcelona; i té a tocar de la catàstrofe el del Pertús, a l’Alt Empordà, a on el pas de ferrocarrils carregats de mercaderies ha caigut un 80% recentment. En una recent intervenció, el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, va preveure que el pas vallesà estigués actiu aquest mateix dijous, si bé des d’Adif no han confirmat aquest calendari. El conseller ha reconegut el desgavell, i ha lamentat el greuge que està causant a moltes empreses catalanes. “La indústria pateix per la crisi ferroviària”, ha assumit. En les pròximes hores, segons ha anunciat, la Generalitat es trobarà amb diversos operadors logístics i industrials catalans, com Seat, els ports de Barcelona i Tarragona o les patronals químiques per “calibrar l’impacte real” del bloqueig ferroviari i “trobar formes perquè les empreses afectades siguin rescabalades de les quantitats perdudes”.
