Les operacions de compravenda d’empreses en sectors estratègics sempre porten certs maldecaps. La raó principal és el dret que es reserva la Comissió Europea (CE) de poder bloquejar aquestes accions si veu que posen en perill el principi de competència. L’última investigació de Brussel·les ha estat a causa de la voluntat de IAG -la matriu britànica d’Iberia- de comprar Air Europa, en una operació que rondaria els 500 milions d’euros, aproximadament. El problema principal d’aquesta compra són les rutes d’ambdues aerolínies a l’estat espanyol, ja que concentren una gran part del mercat dels vols domèstics, és a dir, dins del mateix Estat. Així doncs, en el cas d’ajuntar-se, la competència del sector estaria en risc. A part, tal com assegura Brussel·les també es veuria afectada la freqüència de vols domèstics espanyols, ja que l’operació produiria una “reducció de vols”. Amb tot, la CE bloqueja la compra, amb l’esperança de trobar una solució abans de donar el vistiplau a les companyies. Mentrestant, aquestes comencen a preparar una llista de les concessions que hauran de fer per l’aprovació de la compra.
Europa sempre posa les seves condicions davant d’una operació d’aquest tallatge. S’han vist diferents casos al llarg de la història, però el més recent és la fusió de MásMóvil i Orange, que està aturada a l’espera que Brussel·les dictamini quines renúncies hauran de fer les empreses per formar una sola companyia. Els anomenats remedies són la clau per entendre tot aquest entramat, ja que són les concessions, les obligacions i les renúncies de les companyies envers la competència per tal de rebre pel vistiplau d’Europa. En el cas de la compra d’Air Europa, IAG ja ha fet alguns canvis per apropar postures amb Brussel·les, però de moment cap ha tingut la reacció esperada: “Estem fent una investigació exhaustiva”, assegurava en un comunicat l’organisme europeu. Tot i això, la resposta de la matriu d’Iberia era optimista: “Sabem que en el moment que es pactin els remedies, la situació es desencallarà”.
El principal conflicte que té l’executiu comunitari amb la compra d’Air Europa és l’organització del mercat espanyol de vols. En aquest sentit, l’organisme dubta dels efectes de l’operació a determinades rutes de curt radi entre Madrid i algunes de les principals ciutats de l’Espai Econòmic Europeu, i també les que connecten la capital espanyola amb Israel, el Marroc, el Regne Unit o Suïssa, cap on totes dues aerolínies operen vols directes. A més, la investigació de Brussel·les també té en compte les rutes entre Madrid i Amèrica, sigui els Estats Units o Llatinoamèrica. “Les dues aerolínies tenen rutes directes i poca competència sense escales”, assenyala la Comissió. Per això, doncs, l’organisme creu que podria estar en perill la competència del mercat de vols domèstics de l’estat espanyol. Una opinió que clarament no comparteix IAG: “Estem convençuts que l’operació és bona pels consumidors i per Espanya perquè, entre altres coses, reforçarà el hub de Madrid i enfortirà la connectivitat del nostre país”.
La diversitat del sector, en risc
Observant les dades del sector aeri de l’estat espanyol, no hi ha cap mena de dubte que IAG el lidera. De fet, en l’última recopilació que va fer Aena, Iberia, Air Europa, Vueling i Air Nostrum sumen el 72% dels passatgers dels vols internacionals i nacionals. En altres paraules, exceptuant Air Europa, el hòlding controla el mercat aeri espanyol, ja que les altres tres aerolínies esmentades en formen part. Tanmateix, cal recordar que amb el tancament d’aquesta operació de compra, hi hauria rutes internacionals i domèstiques que passarien a ser controlades únicament per IAG, fet que consolidaria un domini sobre la competència molt més elevat del que Europa està disposada a suportar. D’aquesta manera, doncs, Brussel·les tem que amb l’adquisició, l’oligopoli aeri passi a ser un monopoli en el qual només la matriu d’Ibera tindria la potestat d’operar. Amb la compra d’Air Europa, doncs, el grup IAG passaria a tenir en propietat quatre de les sis primeres aerolínies per nombre de passatgers en vols nacionals a l’estat espanyol (Vueling, Air Nostrum, Iberia Express i Iberia) i la mateixa Air Europa, la cinquena. De les sis primeres, per tant, només quedaria fora del seu control Ryanair.
És per aquest motiu, doncs, que els remedies s’han convertit en l’única alternativa perquè la compra continuï endavant. En un document que va preparar IAG i posteriorment va enviar a la Comissió Europea, recollia tot allò que la matriu d’Iberia estava disposada a perdre per tal d’aconseguir l’aprovació de l’operació. En aquest cas, IAG es comprometia a utilitzar la compra d’Air Europa per “millorar el posicionament de l’aeroport de Madrid a escala global”. Segons posava sobre la taula la companyia, amb la incorporació d’una nova aerolínia podria establir una sort de hub dins les infraestructures que crearia entre 1.250 i 1.800 llocs de treball directes i augmentaria els ingressos anuals de l’aeroport madrileny en uns 30 milions d’euros. Paral·lelament, IAG també recordava que Air Europa podria tenir accés a la compra de combustible sostenible d’avió (SAF, per les seves sigles en anglès), fet “molt difícil” per a les aerolínies petites, perquè requereix “fortes inversions”.
Un compte de resultats històric
IAG controla part del mercat espanyol aeri, però el que és innegable és l’alta xifra de facturació que rep en fer-ho. En el tercer trimestre del 2023, el holding d’aerolínies International Airlines Group va registrar un benefici net de 2.151 milions d’euros en l’acumulat. Aquestes dades contrasten de manera evident amb les que va fer públiques el 2022 la mateixa companyia, quan va guanyar 199 milions. Per si aquestes dades no denotessin que el conglomerat de companyies es troba en un moment històric, el tercer trimestre també supera en grans quantitats els beneficis d’entre juliol i setembre del 2023, quan l’empresa va obtenir 1.230 milions d’euros. Pel que fa al benefici operatiu, la companyia ha registrat rècords després d’aconseguir els 1.745 milions d’euros, amb un acumulat de 3.005 milions d’euros des de gener enfront dels 801 fins a setembre un any abans. Amb aquestes xifres -i sense necessitat de contemplar la compra d’Air Europa- IAG es posiciona com l’aerolínia amb més beneficis de l’estat espanyol.
A l’altra cara de la moneda, Air Europa també és un caramel per explotar, o almenys això és el que la matriu d’Iberia ha vist en la companyia. L’aerolínia va caure durant la pandèmia i pràcticament semblava que no s’anés a recuperar. Tot i això, les previsions de tancament del 2023 que ha fet públiques la mateixa empresa la posen un pas més a prop de la recuperació -sense tenir en compte la possible compra-. Segons l’anunci que va fer l’aerolínia, assenyalaven que en el primer semestre del 2023 els beneficis abans d’impostos havien superat en 53 milions d’euros els que s’havien previst, i que estimaven que tancaran l’any amb més de 200 milions de beneficis. Gran part d’aquesta xifra, però, s’utilitzaria per pagar les quotes previstes per a la devolució dels crèdits per valor de 615 milions que va rebre com a rescat.
Amb tot, doncs, ambdues empreses es troben en un molt bon punt per la compravenda. Mentre IAG s’asseu a esperar que la Comissió Europea aprovi l’operació, Air Europa continua fent el possible per tornar el seu deute. Amb totes les cartes sobre la taula i el document dels remedies enviat i analitzat, cal esperar que Brussel·les no vegi perill en l’operació i la deixi avançar, o bé la bloquegi per complet, privant així a IAG de fer-se amb el monopoli dels vols a l’estat espanyol.
1 
