El president de la CEOE Antonio Garamendi s’ha mostrat contrari a les “pressions” exercides pel govern espanyol sobre Ferrovial per la seva fuga als Països Baixos. Referint-se a la missiva que el ministeri d’Economia va fer arribar a la multinacional –per la que l’executiu rebutjava els “motius econòmics” del trasllat i, per tant, posava en risc els beneficis fiscals per a la companyia– el dirigent patronal ha assegurat que “no és la forma més adequada” de mantenir la seu a territori espanyol. Així ho ha expressat durant la seva intervenció a la presentació de resultats de la campanya de Digitalització Sostenible 2022 de l’entitat empresarial.
En la mateixa línia que altres representants patronals tant catalans com espanyols s’han expressat en les darreres setmanes –el president de Foment del Treball Josep Sánchez Llibre, sense anar més lluny– Garamendi ha demanat un “profund respecte” per les decisions preses per la companyia presidida per Rafael del Pino. El cap dels empresaris espanyols, de fet, ha rebutjat les esmenes fetes per Economia sobre les motivacions de Ferrovial. “Els motius són els que són i l’empresa els ha explicat clarament no una, sinó diverses vegades”, ha etzibat.
En aquest sentit, reclama a les autoritats econòmiques de l’Estat “respecte per la llibertat de decisions” de les empreses, tot acusant-los de ser l’origen dels moviments. No són les fugues de seus fiscals, argumenta Garamendi, el que genera inseguretat jurídica a l’Estat espanyol, sinó d’unes “normes a Espanya” que no ofereixen estabilitat als negocis. Així, assegura, Ferrovial “ha pres la decisió més adequada pels interessos de la companyia, els accionistes i el futur”.
Contra l’intervencionisme
En la mateixa línia de refús de qualsevol intervenció de les administracions en les activitats de les empreses, Garamendi ha declinat la invitació de la ministra d’Economia Nadia Calviño de participar en el nou observatori dels beneficis empresarials que la vicepresidenta primera ha anunciat com a mesura per pal·liar la inflació via contracció dels marges corporatius. “Si el que fem és entrar en una política intervencionista respecte de la feina de les empreses, que ens ho expliquin”, acusa el president de la CEOE.
En defensa dels beneficis, Garamendi ha assegurat que els negocis espanyols “han de guanyar diners” per reinvertir-los en l’economia –fins i tot en un context d’espiral de preus en què, segons l’administració, els beneficis del sector privat tenen un paper rellevant–. “Es diu que el sistema financer ha de ser robust, però té poc sentit un impost a la carta que va en contra d’aquesta solidesa financera”, assegura.
Dolents en matemàtiques
Més enllà del neguit davant la política empresarial del govern espanyol, Garamendi els ha instat a “recalcular” les expectatives de creixement del PIB sobre les que van elaborar els pressupostos –que s’elevaven, tot i les contradiccions amb els grans organismes internacionals, fins al 2,1%–, en tant que estan “lluny de complir-se”. El mateix Fons Monetari Internacional, de fet, va pronosticar el passat dimarts un creixement de l’economia espanyola de l’1,5%, una xifra que l’empresari considera “bona notícia”, però que queda substancialment per sota dels càlculs del ministeri d’Economia.
“Tant de bo s’arribés al 2,1%, però ara per ara estem a sis dècimes”, lamenta Garamendi, tot qüestionant una política econòmica per part de Moncloa que està generant un “voluminós” dèficit. “Pot voltar el 4,5% quan els tipus d’interès estan pujant”, alerta el president de la patronal, tot confirmant que “les mesures del BCE per l’any vinent no seran de suport”. Tant és així, que si bé encara hi ha marge d’actuació, el balanç negatiu espanyol està un punt i mig per sobre dels objectius que estableixen les autoritats europees per a les economies dels estats membres.
