El govern espanyol ha estat incapaç d’anar-se’n de vacances amb una victòria. La debilitat parlamentària de l’executiu que presideix Pedro Sánchez es fa palesa en cada ple del Congrés dels Diputats, i les votacions perdudes s’acumulen al comptador de la coalició que formen PSOE i Sumar. Als pressupostos, les primeres iteracions de l’escut social, el decret Òmnibus i tants altres es va sumar ahir la norma que la Moncloa es va entestar a titular “antiapagades”. El reial decret llei, de prop de cinquanta pàgines, incorporava una munió de mesures “no totes connectades, però sí coherents” per accelerar el desplegament de la transició energètica, segons descriuen a Món Economia fonts del sector. “Per una vegada, havien entomat les demandes que fèiem les empreses”, lamenta en conversa amb aquest mitjà Salvador Salat, director general de la instal·ladora fotovoltaica Sunowatt Proyectos i portaveu de la patronal sectorial Unefcat.
El bloc d’oposició de la dreta i l’extrema dreta espanyolista, que fa mesos que explicita la seva connivència amb les grans elèctriques a favor de les centrals nuclears, va traure pit davant el fràgil fonament parlamentari de l’executiu; i s’hi van sumar Podem i Chunta Aragonesista, enrocats en el rebuig de “l’oligopoli energètic” -una crítica que no comparteixen les associacions ecologistes, com ara Greenpeace, que ja han lamentat que el decret hagi quedat penjant- . També va deixar caure la convalidació Junts, si bé els independentistes han aclarit que estan oberts a negociar de cara al setembre, quan Sánchez aspira a tornar a activar el decret. El fracàs d’aquest projecte s’afegeix a la cua de decepcions per al teixit empresarial català, que ja va veure com el president de la Generalitat Salvador Illa retirava la passada setmana el seu propi decret d’impuls de les renovables, després de perdre el suport d’Esquerra Republicana de Catalunya. “El sector ho està entomant fatal. Les nuclears i les petrolieres estaran fent palmes amb les orelles“, ironitza l’expert i exgerent de l’associació EolicCat, Jaume Morron.
200.000 milions en risc
N’hi ha per a això i per a molt més. Segons un recent informe de l’Associació d’Empreses d’Energia Elèctrica, el decret activava inversions que generarien uns 200.000 milions d’euros a tot l’Estat. Una bona munió d’aquestes, detallen les patronals, podien haver arribat a Catalunya, especialment en l’àmbit de l’emmagatzematge d’energia, enmig d’una crescuda ràpida de l’interès de projectes de bateries al Principat. Ara, aquest capital està en perill, i haurà d’esperar un mínim de dos mesos per assegurar la seva presència al territori. Les veus sectorials consultades mantenen l’optimisme, però asseguren que tot plegat dependrà de la paciència dels inversors. “Fa patir molt, perquè hi havia una legislació molt concreta, tant a Catalunya com a l’Estat, que al final no tindrem”, renega Morron.
Les ferides d’aquesta derrota, a més, es notaran pràcticament a tota la xarxa renovable catalana, des de l’autoconsum fins als nous projectes de generació. També ho patirà la indústria manufacturera que hagi apostat per fer inversions en parcs per engegar la seva maquinària. És el cas de la gironina LC Paper, que la setmana passada va estrenar el seu propi centre fotovoltaic després d’un camí tortuós. El director general, Pau Vila, lamenta la batzegada que suposa la caiguda del decret per a les pimes que, com la seva, busquen deixar enrere els fòssils. “Jo entenc el joc polític, però l’oposició a la llei no ha respost a cap anàlisi tècnica. No és la indústria qui ha de pagar per això, que sempre paguem els mateixos”, critica l’empresari, membre també de la junta de govern de Pimec i president de l’Institut Ostrom. Sense les dues normes, Vila troba que el sector entra en un període “d’interinitat indefinida” que no ajuda a la transició ecològica.
“Si aquesta interinitat dura molt, serà dolent per a tots”, avisa el portaveu d’Unefcat. En cas que les negociacions s’estanquin, els experts consultats contemplen “trossejar” el decret i negociar-lo peça a peça. Ara bé, a diferència del decret òmnibus, a on “era més raonable reclamar que es negociés per separat”, en aquest cas veuen que el paquet és prou coherent per mantenir-lo en un sol text. “No sé què canviarà a millor haver-ho d’estar negociant tot amb bisturí”, alerta Vila.
Mesures perdudes
El decret, tot i que ha caigut, ha estat vigent durant un grapat de setmanes. Només la seva entrada en vigor en primera instància ja va ser, a ulls de Salat, una petita bossa d’aire per als empresaris. El passat 25 de juny, cal recordar, s’acabava el termini administratiu per escapçar tots aquells projectes d’energia verda ja aprovats, però encara sense operativa. La difícil regulació urbanística, que cau sota les competències dels ajuntaments de torn, ha frenat l’entrada en funcionament de moltes d’aquestes estructures. En aquest sentit, sobre els detalls del decret, “moltes empreses han aconseguit renegociar els terminis”, i sobreviure més enllà d’aquesta meta. Altres, però, no han tingut aquesta sort; i queda per veure si les que “no han estat tan vives” hauran d’aturar les seves iniciatives.
Més enllà d’aquest motiu d’agenda, Morron destaca un aspecte que compartien el decret català i l’espanyol: l’impuls de les bateries. L’emmagatzematge és un dels grans problemes que pateix la xarxa catalana, que sovint, especialment a l’estiu, produeix més energia que la que consumeix. “El dia de l’apagada, se’ns va demanar apagar molts parcs fotovoltaics perquè superàvem la demanda. No pot ser que llancem aquesta energia”, critica Salat. Amb el decret antiapagades, s’eliminaven certes traves administratives, com ara l’autorització prèvia a les instal·lacions de menys de 500 kW; tot prioritzant els projectes híbrids, aquells que incloguessin tant parcs de generació com bateries.
Segons els empresaris consultats, la principal virtut del text era la uniformització dels tràmits. “Ara mateix s’estan tramitant 93 projectes de bateries a Catalunya, amb uns 1.400 MW de capacitat. Sense el decret, cadascun es gestiona com un projecte separat”, descriu el representant d’Unefcat. Aquesta màniga ampla pot crear situacions d'”arbitrarietat i discrecionalitat”, amb greuges comparatius per als projectes més afavorits. La inseguretat jurídica no ajuda a assegurar les inversions, lamenten les patronals nacionals. “Si no hi ha una legislació segura i clara, el capital marxa, a la vora o a Austràlia”, anuncia Morron.
Un altre dels puntals de la llei era l’ampliació del perímetre de l’autoconsum compartit. Les instal·lacions col·lectives, segons la norma, podrien estar a fins a 5 quilòmetres del parc generadors de fins a 5MW en baixa o mitjana tensió, una “gran millora” respecte de la situació actual de les comunitats energètiques, que estan limitades a dos quilòmetres. Es tracta d’un punt que el sector titllava d’insuficient: a França, el diàmetre s’eleva fins als 20 quilòmetres. Així, s’espera que els potencials socis de Sánchez busquin arribar més lluny en aquest punt concret. També contemplava diverses eines de facilitació administrativa per als projectes renovables, així com agilitzar la instal·lació de punts de càrrega per a vehicles elèctrics, establint un termini màxim d’entre 5 i 80 dies, segons les característiques de cada electrolinera, perquè estigui operativa. “Algunes són mesures molt tècniques, però totes elles eren prou bones”, argumenta Salat.
La víctima industrial
Vila alerta, a més, que el decret incloïa una mesura clau per a la indústria manufacturera electrointensiva -aquella que fa servir grans quantitats d’energia per portar a terme el seu procés productiu-. La norma, quan va entrar en vigor, va recuperar un mecanisme de suport a la indústria endegat el 2022, en el decret de mesures per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna. En concret, es codificava en llei la reducció del 80% dels costos de connexió a la xarxa de distribució d’electricitat, una mesura que incentiva l’aposta per l’autoconsum industrial. La bonificació va entrar en vigor amb efectes retroactius des de l’1 de gener i, per tant, molts empresaris van haver de reemetre factures relacionades amb aquesta taxa; que ara queden en els llimbs. “En el moment la norma era vigent, però ara ja no. Què fem? No sé si hi ha cap precedent al respecte”, lamenta Vila.
Moviments com aquest, que generen una “enorme incertesa”, foraden la capacitat de Catalunya de mantenir el seu teixit industrial. “Hi ha una paradoxa, perquè les administracions diuen que ens ha tocat la loteria amb les renovables, però som incapaços de revertir la tendència a la desindustrialització”, lamenta el president d’Ostrom. La caiguda del decret afegeix a aquest terrabastall, i envia al capital el missatge que “constantment estem canviant el marc jurídic”. “Fa dos anys que no sabem què hem de repercutir a preus”, afegeix.
Les bases del “joc polític”
Morron s’ha mostrat especialment sorprès per la posició dels partits catalans. En el cas d’Esquerra Republicana de Catalunya, sí que ha votat a favor del decret antiapagades, però va deixar caure el decret 12/2025 de la Generalitat; mentre que Junts per Catalunya consta entre els nos a la legislació espanyola, en una crida al Consell de Ministres a negociar els punts de més interès per al país. “Potser aquest no era el decret per fer aquestes coses”, lamenta, per la seva banda, Vila. A l’altra banda, la dreta espanyola, que va dedicar les seves intervencions a reivindicar la potència nuclear i culpar les renovables de l’apagada de l’abril. “Menteixen, i no aconseguiran res”, sosté l’exgerent d’EolicCat.
Aquest mateix dimecres, de fet, Iberdrola, Endesa i Naturgy s’han resignat a tancar la central d’Almaraz, a Extremadura, sense pròrroga més enllà del 2030. Tot i l’alentiment dels projectes renovables, l’expert assegura estar “tranquil” davant una possible moratòria del tancament de nuclears. “No és competitiva, i acabarà tancant per motius econòmics”, sosté. De fet, ja fa més de tres mesos que ha quedat relegada, i les centrals fotovoltaiques generen més energia en el mateix període que els onze reactors espanyols. “El tancament, malgrat el que diguin el PP i Vox, es farà com estava pactat”, afegeix. Més encara a Catalunya, a on, en paraules de Salat, el sector fotovoltaic ja està capacitat per substituir la potència atòmica. “No qüestionem si són o no necessàries; però puc assegurar que estem absolutament capacitats per aportar prou energia per substituir-les”, apunta el portaveu d’Unefcat.
