Les petites i mitjanes empreses el país van fer el 2023 un lleuger pas enrere en la seva capacitat productiva. Segons revela el darrer anuari de la pime catalana de la patronal Pimec, elaborat amb dades a dos anys vista, la productivitat total dels factors al teixit empresarial del Principat va caure un 0,7%. El retrocés trunca la tendència positiva encadenada en els primers anys de sortida de la pandèmia: el mateix estudi presentat el curs passat, corresponent al 2022, revelava una alça d’aquesta magnitud pròxima al 5%, en plena promoció dels fons europeus. Catalunya, en aquest sentit, es mou en la direcció contrària del seu entorn, com alerta Oriol Amat, catedràtic d’economia de la UPF i president de l’Observatori de la Pime, “els Estats Units estan creixent molt en productivitat; i l’entorn europeu també, però a un menor ritme“. Les petites empreses catalanes, doncs, són l’aneguet lleig de la UE en termes de valor afegit.
La rebaixa de la productivitat està amagada, com constata el mateix informe, darrere d’una bona salut en termes de balanç. De mitjana, les petites i mitjanes empreses del país van escalar un 6% en facturació el 2023; i un 16% en beneficis, gràcies a la millor situació financera, que rebaixa substancialment els costos del retorn del deute. L’expansió del negoci, però, té un component més quantitatiu que qualitatiu. “Creixem en suor, però no en valor”, alerta el president de Pimec, Antoni Cañete. És a dir, la nova activitat econòmica surt d’augments en personal, però no en el valor afegit que aporta cada treballador. De fet, el VAB que aportava cada treballador l’any estudiat també va caure, encara més intensament que la productivitat total dels factors en el conjunt de l’economia. Es va situar en 77.407 euros, un 2,2% menys que el 2022, quan es va elevar per sobre dels 79.000 euros. El gran causant d’aquesta escletxa, però, no és la pime, sinó la gran empresa: mentre que les firmes d’entre 1 i 249 treballadors van perdre aquest 0,7% esmentat, les de més de 250 es van deixar prop d’un 6%, uns 6.000 euros per empleat menys que el curs previ.
Segons l’anàlisi d’Amat, la causa d’aquesta distensió és sectorial: les inversions, la nova contractació i la creació d’empreses a Catalunya es concentra en àmbits de l’economia que aporten poc valor; mentre que retrocedeix en aquells més valuosos. Segons l’Anuari, l’ocupació va augmentar un 2,6% en l’àmbit dels serveis, amb especial protagonisme de l’hoteleria (+4,2%) i el transport (3,1%). A l’altra banda de la taula, la indústria guanya només un 0,8% de nous treballadors, i es concentren en l’energia (+3,7%) i la química (+2,9%). La tendència és encara més acusada en la creació de negocis: mentre que els serveis van mostrar un creixement d’empreses del 0,7%, el secundari va perdre un 1,5% de la seva base productiva. “A la indústria puja el valor afegit per ocupat, però hi ha menys nous ocupats; i els serveis creen ocupació que genera pocs ingressos”, lamenta.

A on va la inversió?
A parer dels representants patronals, el capital català opta pels serveis per evitar les “barreres” que suposa la indústria. Els llindars inversors per “muntar una fàbrica”, en paraules d’Amat, són molt elevats, i exigeixen tenir un capital que no està a l’accés de la majoria d’emprenedors del Principat. “Quan tanca una empresa turística, al cap de dos mesos n’ha obert una altra. Si tanca una fàbrica, ja no en veus una de nova”, equipara l’expert. Per altra banda, Cañete retreu a l’administració la manca de “polítiques industrials actives” que incentivin la inversió productiva. Entre altres qüestions, el president de la patronal, que també lidera la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, identifica els terminis de pagament de les grans companyies cap a les pimes com un dels perills que volen evitar els empresaris. “Si cobrem a 400 dies, és impossible crear indústria”, etziba. A això afegeix una “fiscalitat poc competitiva”, que també bloqueja molta de la iniciativa privada que podria arribar al sector secundari.
La “resiliència” de les pimes
Malgrat el pas enrere en termes de valor afegit, l’anuari de Pimec demostra que la salut econòmica i financera de les petites empreses del país continua aguantant -i, de fet, millorant-, com ja ho fa d’ençà de la sortida de la pandèmia. Les pimes catalanes van elevar substancialment la seva ràtio d’actius propis sobre endeutament, fins al 56% del balanç; i van accentuar fins al 7,7% la rendibilitat econòmica i financera. Sobre aquesta realitat, tant Cañete com Amat veuen marge perquè el sector privat torni a accelerar la inversió productiva, i recuperar el temps perdut en la revifada del VAB. De fet, durant el període estudiat, els negocis del país van millorar les seves apostes financeres en prop d’un 6%; i tenen prou oxigen per jugar-s’hi encara més. “Deute prudent, millors inversions, millors vendes i millor productivitat”, celebra el catedràtic; quatre factors que fan de contrapès de la morositat i la pèrdua de productivitat.






