Foment del Treball continua la seva campanya contra la proposta de llei de rebaixa de la jornada laboral que intenta tirar endavant el ministeri de Treball, dirigit per la vicepresidenta segona Yolanda Díaz. La patronal ha aprofitat la publicació del seu informe del mercat laboral per alertar que una decisió com la que prepara el Consell de Ministres, que encara ha de passar pel tràmit parlamentari, és “absolutament contraproduent” per al bon rendiment de les empreses catalanes. L’organització presidida per Josep Sánchez Llibre ha fet constants referències als efectes sobre els resultats empresarials en un entorn de baixa productivitat del capital com és Catalunya, si bé el responsable de mercat laboral Javier Ibars ha posat sobre la taula l’amenaça que, a parer seu, suposa sobre la negociació col·lectiva. Tal com apunta Ibars, la possible rebaixa horària “ha frenat la negociació de convenis col·lectius”, i és probable que “augmenti la conflictivitat laboral” en el futur immediat.
Així, segons l’informe de Foment del Treball, durant els primers mesos del 2024 es va accelerar substancialment la negociació de convenis col·lectius a Catalunya. El ritme, però, es va congelar amb l’inici de les converses per a la reducció de jornada. En total, el 31 de desembre havien tirat endavant fins a 373 acords sectorials o d’empresa al país, menys dels que podrien haver-se activat sense aquest espectre sobre el cap. “La negociació de la reducció de jornada ha frenat les negociacions entre empresaris i treballadors”, alerta Ibars, que indica que obligarà a canviar “com s’apliquen els canvis” acordats en el si del diàleg entre les parts. La nova norma, asseguren els patrons, podria acabar generant més escletxes entre capital i treball, augmentant la conflictivitat en un entorn de “modificacions substancials de condicions”.
Els convenis col·lectius són espais, asseguren els empresaris, a on aquesta mena d’acords ja funcionen. De fet, el 97% dels treballadors que veuen regulades les seves condicions per un acord entre les parts ja gaudeix d’una jornada inferior a les 40 hores; i el 86% de les enteses baixen d’aquest llindar. En total, segons les dades de l’observatori del treball i el model productiu, més d’1,3 milions de treballadors catalans ja funciona per sota de les 40 hores. “En el diàleg entre empresa i treballadors hi ha moltes possibilitats d’arribar a acords”, assegura Ibars, tot alertant que una mesura com la que busca tirar endavant la Moncloa “trencaria amb el model de diàleg social” que prefereixen els empresaris.
Els efectes dels fixos discontinus
Més enllà de la qüestió de la reducció de jornada, l’informe del mercat de treball de Foment aprofundeix en una de les disfuncions que, asseguren, ha generat la reforma laboral que va entrar en vigor el 2022 amb el suport de sindicats i patronal espanyola: la situació dels fixos discontinus. Segons les xifres de la patronal, la diferència entre les persones donades d’alta a la seguretat social amb aquesta mena de contractes i les que realment es troben en situació d’ocupació és creixent. Segons el president de la Comissió de Relacions Laborals i de Recursos Humans de l’entitat, Luis Pérez, “hi ha un augment de demandants d’ocupació molt important”, que no va en línia amb el creixement general de l’ocupació al país. A Catalunya, segons detalla Pérez, hi hauria prop de 90.000 persones registrades com a demandants d’ocupació mentre consten també com a treballadors amb el model fix discontinu, “probablement fruit dels efectes” de la reforma. És a dir, cada cop hi ha més persones que no consten en els registres d’atur, però tampoc tenen feina estable en el seu dia a dia. En aquest sentit, la patronal insta a “cercar solucions” per a aquests treballadors, especialment en un “entorn de manca de candidats”, en què l’atur conviu amb una important dificultat per part de les empreses de cobrir els llocs de treball més especialitzats.
