Foment del Treball alerta que els ajuts públics a la indústria a l’Estat són substancialment més baixos que als competidors europeus. Segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, els ajuts públics al sector productiu espanyol van escalar l’any 2021 fins a l’1,69% del producte interior brut, més de sis dècimes per sota de la mitjana europea (2,3%) i un punt i mig inferior al líder continental, Alemanya (3,37%). Les subvencions que sí que s’entreguen, a més, tenen un caràcter substancialment menys transformador que als mercats competidors: un 61% dels diners entregats pel sector públic a empreses espanyoles tenien “un caràcter conjuntural”, dedicats a cobrir els efectes de la crisi sanitària; una dada que a la UE cau fins al 57%. En aquest sentit, l’organització empresarial presidida per Josep Sánchez Llibre reclama “reforçar les polítiques públiques d’ajuda a la indústria”; una fita imprescindible, asseguren, per competir en “un mercat únic”.
Segons les dades de la CNMC recollides per Foment, l’Estat es troba entre els pitjors pel que fa a ajudes públiques regulars al sector productiu dins la UE. No només grans economies com, com l’alemanya o la sueca, superen l’administració espanyola en assistència al seu secundari: Eslovàquia, Romania o els Països Baixos es troben també per sobre -si bé no arriben a la mitjana comunitària-. Economies com l’italiana, entre altres, superen lleugerament Espanya en dedicació pública al teixit empresarial, amb un 1,77% del PIB. La polonesa, per la seva banda, supera Espanya en dècima i mitja.
Instruments dubtosos
Més enllà de la ràtio d’ajuts sobre el PIB, Foment posa el focus en el format mitjançant el qual els diners públics arriben a les empreses. Fins al 2019, la immensa majoria de les ajudes, prop del 73%, s’executaven com a subvencions. Durant la pandèmia, els crèdits ICO prenen protagonisme amb un 37% del capital, desplaçant les concessions a fons perdut fins al 52% del total. La patronal, però, exigeix un major desenvolupament de les deduccions fiscals, un instrument que es va quedar en el 5,61% de l’assistència estatal a empreses l’any posterior a la pandèmia. L’instrument impositiu, asseguren des de foment, “s’hauria de potenciar, ja que facilita la gestió de les ajudes en no subjectar-se a terminis” i carregar negocis i institucions de “menor burocràcia i dilació”.
