Fira de Barcelona tancarà un 2023 de rècord econòmic. L’organisme firal barceloní celebra una facturació de 250 milions d’euros, el seu màxim històric, que suposa una escalada del 17,9% en termes interanuals. La “bona dinàmica”, en paraules del conseller d’Empresa i Treball Roger Torrent, que ha sostingut la institució durant tot el curs, ha permès assolir un Ebitda de 39 milions d’euros, un 6,6% més que al tancament del 2022. Durant els darrers 12 mesos, Fira ha acollit una xifra també rècord de 270 congressos en els seus tres recintes -Montjuïc, Gran Via i el CCIB-, fet que consolida la ciutat entre les millors destinacions de turisme de reunions i esdeveniments professionals del planeta. Tal com ha recordat durant la presentació de resultats el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, la capital del país ocupa la quarta posició mundial en atracció de congressos internacionals.
En paraules del president de la institució Pau Relat, el 2023 ha estat un “any extraordinari”, fins i tot més enllà del balanç. Segons Relat, el rendiment de l’organisme durant el curs “consolida l’ambició de Fira de Barcelona per liderar el mercat de congressos europeu”. Durant l’exercici, contempla, “tots els esdeveniments professionals internacionals que han hagut de canviar d’ubicació han triat Fira de Barcelona” -com és el cas del Seafood, que va abandonar Brussel·les per aterrar a Catalunya; o el cngrés mundial d’aeroports-. Aquest fet, resolen des de l’administració, confirma el caràcter premium dels recintes firals barcelonins. Més enllà dels grans protagonistes de Fira, com són el MWC i l’Integrated Systems Europe, els salons de la institució ha rebut multinacionals tecnològiques globals amb VMWare i Gartner, els grans exportadors catalans a l’Automobile o Expoquimia o el gran consum, tant generalista com especialitzat, en salons com Alimentaria o Barcelona Wine Week. Destaca també el valor afegit per la fira farmacèutica CPHI, líder global del seu sector, que va emplenar “de gom a gom” el recinte de Gran Via, com ha recordat el director general de l’entitat Constantí Serrallonga.
Segons Serrallonga, les expectatives per al 2023 eren bones, però no fins als nivells que finalment s’han confirmat. “Esperàvem un any de transició”, reflexiona el director general, tot apuntant que s’esperava superar els ingressos anteriors a la pandèmia a tancament de 2024 -una fita que finalment s’ha assolit enguany-. Cal recordar que el 2019, la Fira assoleix una xifra de facturació llavors en màxims històrics d’uns 219 milions d’euros, uns 30 milions menys que el que s’ha ingressat enguany. De fet, el balanç final del curs ha superat amplament les expectatives, que voltaven els 200 milions d’euros abans d’encetar el gener. Els grans esdeveniments concentrats a la Fira encara són els principals focus d’ingressos: el MWC es manté en el 20% dels ingressos totals de l’organisme, mentre que l’Alimentaria-Hostelco aporta un 10%. Un ISE en creixement com a principal focus del sector audiovisual al sud d’Europa s’enfila fins al 5,5%, segons Serrallonga. Des del govern de la institució no es preveu que les noves entrades dilueixin la ràtio que ocupen els grans congressos, en tant que el congrés mòbil -que ja ocuparà el 2024 el 100% de l’espai de Gran Via- “continuarà creixent”.
Un 2024 prometedor
Sobre aquests resultats, l’equip directiu de Fira confirma unes “expectatives molt bones” per al pròxim curs. Amb el creixement respecte del 2019 assegurat amb el present balanç, preparen uns pressupostos d’uns 260 milions d’euros per al 2024. La cartera d’esdeveniments del recinte es mantindrà relativament estable, en tant que la immensa majoria de l’espai i les jornades en les quals està disponible ja estan ocupades. De fet, segons Serrallonga, el 2025 s’assolirà la capacitat màxima de la institució, i “no hi cabran més salons” fins que es finalitzin les obres del nou pavelló 0 de Gran Via. Una fita que també esperen, segons el director general, els grans congressos que ja se celebren a Barcelona, com ara el mateix Mobile, que està “esperançat” amb les noves capacitats a Hospitalet. La direcció contempla un calendari que finalitzarà durant la tardor del 2026; així, el 2027 estaran disponibles els metres quadrats afegits per a nous congressos i el creixement dels que venen.
El previsible creixement de l’activitat firal, segons l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, obre una “nova etapa històrica” per l’organisme i per a la ciutat. La “transformació integral” del recinte de Montjuïc anunciada aquesta setmana millorarà, segons el batlle, la integració dels equipaments a la ciutat, amb les noves promocions d’habitatge i la reconversió de l’avinguda Reina Maria Cristina. Els resultats de la transformació de Fira, per a Collboni, impulsaran la “imbricació de l’espai amb els barris” col·lindants, especialment amb el Poble Sec. En un sentit similar, el conseller Torrent, la capital del país compta amb “uns actius que no tenen comparativa possible” en el segment del turisme de congressos. Torrent ha destacat especialment el model de governança públicoprivada i la bona integració dels espais firals al “teixit urbà” barceloní com a valors que posen l’entitat catalana per sobre de la competència.
