Fira de Barcelona tancarà el 2024 el millor any en magnituds econòmiques de la seva història. Segons ha comunicat l’organisme firal aquest mateix divendres, arribarà al final de curs amb una facturació superior als 300 milions d’euros, un 16% més en termes interanuals. Es tracta de la xifra de negoci més elevada de la Fira, tal com celebra el seu director general Constantí Serrallonga. Sobre aquesta dada, l’Ebitda s’ha elevat un 24%, fins als 54 milions d’euros; mentre que el benefici abans d’impostos ha arribat als 20 milions. El directiu destaca, de fet, l’ampla evolució de l’activitat als tres recintes que gestionen -Gran Via, Montjuïc i el CCIB-. “Quan sortiem de la pandèmia, no ens podriem haver imaginat ser aquí l’any 2024″, reflexiona Serrallonga; posant especial èmfasi en l'”impacte que genera a l’economia en termes d’ocupació, empresa i distribució de riquesa”. La xifra d’esdeveniments rebuts s’ha mantingut en els 270, el màxim que pot acollir l’espai amb la infraestructura. El creixement en termes de negoci, puntualitza Serrallonga, respon a l’augment del volum de les celebracions ja existents. “És millor, de fet, tenir pocs congressos de molt impacte que no pas molts, però molt petits”, defensa.
Sobre aquests balanços, la direcció de Fira entoma el creixement previst per als pròxims anys amb “optimisme”. Entre les operacions més rellevants consta la construcció del Hall Zero, a Gran Via. Aquest edifici, que afegirà 60.000 metres quadrats al recinte, “consolidarà la Fira com una de les instal·lacions més importants del món”. Un cop inaugurat, celebra Serrallonga, Fira de Barcelona s’afegirà al “selecte club dels 300.000 metres quadrats”, entre els absoluts líders al continent. Les previsions apunten al 2027 com a data d’entrada en activitat del nou pavelló. A l’altre gran espai firal, a Monjuïc, s’espera que durant el 2025 s’iniciï el concurs de projectes arquitectònics, la fase final de l’ampliació. En aquest cas, les obres haurien de culminar l’any 2029, “coincidint amb el centenari de l’Exposició Internacional del 1929”.
Aquesta data, projecta l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, ha de ser “icònica i representativa” per a l’entitat i el seu entorn. “Refermem els objectius estratègics per fer de l’activitat de la Fira una que generi oportunitats i economia local”, afegeix el batlle. Més enllà de les obres, Fira assumirà el circuit de Barcelona-Catalunya, per al que cercaran nous esdeveniments, des de concerts finss a reunions professionals, per “donar-hi la màxima activitat possible”. Les ampliacions, apunta Serrallonga, estan cobertes en termes de finançament, atès que el conveni en el qual s’està treballant -i que es presentaria en els pròxims mesos- serviria per executar ambdós projectes, malgrat l’augment de costos anunciat durant l’any. “No és un problema que estigui sobre la taula”, raona.
Un impacte milmilionari
Tal com ha apuntat el conseller d’Empresa i Treball Miquel Sàmper, vicepresident també del consell d’administració de la Fira, l’impacte econòmic directe i indirecte generat per l’activitat a la Fira s’arpa als 5.000 milions d’euros, amb la capacitat de crear uns 35.000 llocs e treballs. A més, la bona forma de l’organisme propa una “importantíssima atracció d’inversions estrangeres”, especialment al costat dels salons més icònics, amb alta càrrega tecnològica. En aquest sentit, Sàmper destaca l’impacte sobre les “més que optimistes perspectives de futur” del MWC, el congrés audiovisual ISE i l’Smart City Expo World Congress -un esdeveniment, aquest darrer, que s’ha consolidat com “la referència mundial en l’àmbit de les ciutats intel·ligents”-. El president del Consell d’Administració, Pau Relat, ha destacat el compromís a llarg termini de les grans marques que comparteixen l’espai de Fira, especialment el del Mobile, que garanteix una presència “de facto indefinida”.
Renovació del Consell
La reunió del Consell General de la Institució, presidit per Collboni i amb Sàmper i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona Josep Santacreu com a vicepresidents, ha servit també per aprovt la renovació de l’actual consell d’administració. Així, Relat mantindrà el seu càrrec després d’un primer mandat convuls, marcat per la pandèmia i la recuperació posterior, que el va allargar fins als sis anys, dos més que els quatre previstos. Relat conservarà al seu equip Manel Vallet, Mar Alarcón i Helena Guardans, els tres consellers que també finalitzaven el seu mandat enguany, i a qui totes les institucions han agraït la feina que ha portat als resultats presentats aquest divendres. Santacreu, de fet, ha dedicat part de la seva intervenció a reivindicar la figura de Relat, ratificada “per aclamació” al Consell General; després de l’entrabancada votació per confirmar-lo al ple de la Cambra de Barcelona, en què es va registrar l’oposició dels membres d’Eines de País. “Ha estat un president exemplar”, conclou el dirigent de la Cambra, que hi ofereix “tota la col·laboració” des del món públic i privat.
