En la presentació davant els accionistes del projecte de trasllat de la seu de la companyia als Països Baixos, el president de Ferrovial Rafael del Pino va ser clar: davant les acusacions que darrere el moviment hi havia una motivació fiscal –un possible estalvi en impostos que la companyia negava, adduint que era una operació impositivament “neutra”– el directiu va sostenir que l’objectiu era cotitzar a Nova York. L’operadora especialitzada en infraestructures aspira a comercialitzar el seu propi capital als mercats nord-americans, i per això pretén aterrar a territori neerlandès, en tant que la borsa local, Euronext, la principal plaça borsària europea després del Brexit, és l’única que compta amb connexió directa amb l’altra banda de l’Atlàntic –i, per tant, la que ofereix més facilitat i immediatesa a l’hora d’executar aquesta operació–.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors, l’òrgan regulador del mercat borsari de l’Estat, va ser ràpida a destacar que “no hi ha cap impediment normatiu” per provar de cotitzar als Estats Units amb seu espanyola, si bé reconeixia que ningú no ho ha intentat mai. La llista de connexions directes de la borsa madrilenya, però, no inclou el principal mercat de la federació nord-americana. Actualment, el pont està construït amb Alemanya, Itàlia, França, Països Baixos, Portugal, Àustria, el Brasil i l’Argentina; i s’espera que durant els pròxims mesos també s’estableixi amb Bèlgica. Per tant, no hi ha un camí ràpid i senzill per operar als intercanvis de capital novaiorquesos, com sí que existeix al centre del continent. Tot i això –amb un format diferent– ja hi ha una munió de grans empreses amb seu a l’Estat, i fins i tot a Catalunya, que estan present a les operacions transatlàntiques.
Es tracta dels American Deposit Receipt, uns títols emesos per entitats financeres de la federació que operen de manera equivalent a grups d’accions d’empreses amb seu fora dels Estats Units. Mitjançant aquest format, companyies cotitzades situades a altres països poden operar al terra novaiorquès amb el dòlar com a divisa de referència, un important atractiu per la rellevància de la moneda estatunidenca al sistema financer global. Tot i això, el funcionament no és exactament el mateix: si bé un ADR dona accés al capital de les empreses, no genera drets a la junta d’accionistes –i els inversors, per tant, limiten molt la seva veu a les decisions que pugui prendre una companyia que, a més, fa els seus negocis a milers de quilòmetres de distància–. No, com a mínim, directament. Com recullen les webs corporatives d’algunes de les empreses espanyoles que operen als Estats Units d’aquesta manera, els titulars d’ADR hauran d’exercir el seu poder decisori mitjançant targetes de vot emeses per les entitats que gestionin els receipts.
Així, Segons el portal especialitzat Investing, que recull les empreses que ja han aterrat als Estats Units amb aquesta modalitat, algunes de les insígnies de l’Ibex 35, amb marcat accent català, ja hi estan acostumades.
ADR des de Catalunya
Si bé no funciona mitjançant ADR, val la menció a la catalana Wallbox. L’unicorn dels carregadors per a vehicle elèctric fundat per Eric Asunción i Eduard Castañeda cotitza als Estats Units, però ho fa amb els seus propis títols. Tot i comptar amb activitat corporativa i industrial a Barcelona, la seu de l’emergent es troba a Mountain View, a l’Estat de California. Més enllà del cas Wallbox, però, els ADR serveixen per donar accés a Nova York a algunes protagonistes de l’Ibex 35.
La banca concentra moltes de les firmes que hi han optat. De fet, els dos grans bancs catalans destaquen entre les multinacionals que operen d’aquesta manera. Tant el Banc Sabadell com Caixabank mantenen a l’Estat les seves seus, si bé mitjançant aquests Receipts s’ofereixen als inversors novaiorquesos. Més enllà dels bancs del país, el Santander, BBVA o Bankinter també operen corporativament des de l’Estat Espanyol sense renunciar a la participació en les transaccions de capital als Estats Units.
Economia productiva
Més enllà de la banca, algunes de les empreses industrials i de serveis de l’Ibex operen de la mateixa manera. Sense abandonar Catalunya, les accions de la farmacèutica catalana Grífols es poden consultar al Nasdaq mitjançant els ADR. Altres firmes del sector industrial espanyol, com és el cas d’Ebro Foods, una de les grans alimentàries espanyoles; Inditex, la companyia d’Amancio Ortega; o Acerinox. També energètiques com Naturgy o Endesa apunten a aquesta fòrmla; talment com ho fan Siemens Gamesa, la també constructora ACS o Telefónica. Així doncs, la presència al mercat nord-americà és possible des de l’Estat –amb rellevants matissos–. El rendiment de Ferrovial marcarà si més empreses opten per una fórmula similar –o si la borsa espanyola ha de començar a mirar a l’oest en els seus futurs ponts de connexió directa amb mercats internacionals–.
2 
