El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat l’estabilitat que ofereix el seu govern davant una important representació de l’empresariat català. Poc després de complir 100 dies al capdavant de l’executiu, el líder socialista ha estat l’encarregat de cloure la jornada del lobby empresarial FemCAT; una celebració que enguany es multiplicava: coincideix amb el vintè aniversari de l’entitat. En la seva intervenció des del faristol del Petit Palau, annex al Palau de la Música Catalana, Illa s’ha compromès amb el sector privat a oferir “infraestructures, educació per nodrir de talent el món empresarial i, també, esperit pragmàtic i actitud de col·laboració”. En la cerca de l’entesa entre les administracions i la iniciativa de negoci s’ha trobat amb el president de l’organització, Oriol Guixà, que ha defensat la col·laboració publicoprivada com a eina per “evolucionar l’estat del benestar perquè sigui sostenible”. “Cal promoure l’activitat empresarial”, ha declarat Guixà.
Els espais de trobada entre empresa i institucions esdevenen imprescindibles, a parer d’Illa, per generar la “prosperitat compartida i sostenible” que cerca per a Catalunya; un objectiu que inclou criteris “econòmics”, però també “sostenibles”. En aquest sentit, reivindicat el rol de l’empresari -“petit, mitjà i gran”- en l’avenç de l’entorn econòmic. Un entorn, celebra, que mostra una bona salut, atès que el PIB del país avança a un ritme del 3%, molt superior al dels veïns europeus; i fins i tot de l’espanyol, que es preveu que s’expandeixi en poc més de dos punts en el present curs. Per continuar fent-ho, reclama una bona integració dels fluxos migratoris, ja que “el paisatge humà de Catalunya està canviant i ho seguirà fent en el futur”. Aquesta meta, però, reclama polítiques públiques que hi obrin la porta, amb la gestió de l’habitatge en el centre -el gran repte, per a Illa, per “avançar en la cohesió social”-. En paral·lel, Guixà ha demanat “mecanismes” per afavorir la integració de les persones migrades al món empresarial.
Innovar a Catalunya
Durant la jornada, ponents diversos han tractat alguns dels grans reptes que l’empresa catalana encararà en els pròxims anys, des de la geopolítica a les fronteres, passant -com ja és norma a qualsevol fòrum empresarial- per la innovació. A parer de la professora d’investigació ICREA a la Universitat Pompeu Fabra Gemma de les Coves, l’impuls innovador ha de ser un “motor de solució de problemes” sense un final definit. Per a l’experta, doctorada en física quàntica, innovar vol dir canviar de paradigma -un exercici que, al torn, crea nous problemes que s’han de resoldre amb recerca i desenvolupament-. “La innovació ens posa al principi de l’infinit”, reflexiona De les Coves.
En aquest context, el director general del negoci d’impressió 3D d’HP i del centre internacional de la multinacional a Sant Cugat del Vallès Ramon Pastor ha fet una crida a la diferenciació en els processos innovadors. “És molt diferent innovar a Barcelona, que a Baviera, que a Boston, que a Shanghai. Si fem una estratègia basada en les fortaleses, sortirem guanyant”, recomana el directiu; tot celebrant la “gran capacitat de captació de talent” que detecta a Catalunya. En aquest sentit, el país compleix cada cop més les característiques necessàries per a la seva evolució: talent, actitud i capital, segons explica el que fora vicepresident executiu del Massachusetts Institute of Technology Israel Ruiz. “La diferència entre crear coses a Catalunya i portar-les de fora és que les primeres són autòctones, i les segones les fa tothom”, declara l’expert.
Tot plegat, però, es produeix en un context d’inestabilitat geopolítica que complica el desenvolupament de qualsevol iniciativa empresarial. Un exemple, tal com recorda el fundador i CEO de Pret-A-Com Ignasi Puig, és la segona victòria de Donald Trump a les eleccions a la presidència dels Estats Units. Malgrat el batzac econòmic que penja del programa econòmic trumpista, Puig s’ha mostrat escèptic: el “maximalisme” electoral, ja en la primera presidència del líder republicà, es va veure substituït pel “possibilisme” de la gestió. Així, bona part dels temors del món econòmic global no arribarien a materialitzar-se. A més, l’impacte de la Casa Blanca, afegeix el director de la filial d’Horus Develpment & Consulting a Londres David Miró, és menor que dècades enrere, a causa principalment de “l’Àsia-centrisme” del món del segle XXI. La Xina, així, “qüestiona el lideratge mundial” dels EUA; i les decisions preses a Beijing poden ser tan rellevants o més que les de Washington.
Sense por a la IA
Més enllà en el futur ha marxat el vicepresident de Google i líder de l’equip de producte en IA al gegant tecnològic Xavier Amatriain. En la seva ponència, la darrera abans de la clausura de la jornada, l’expert ha reivindicat la “revolució” que han suposat els avenços de la intel·ligència artificial en els darrers anys; especialment pel que fa a l’adveniment de la IA generativa, una tecnologia que considera “superhumana”. Davant la representació empresarial present a la jornada, Amatriain ha alertat que les noves eines estan “modificant els fulls de ruta” de moltes companyies, ateses les capacitats que ofereix. Si bé les decisions finals, sosté, “són per als humans”, la IA s’apropa a superar els usuaris en capacitat en molts aspectes clau. “Haurem d’acceptar-ho amb humilitat”, assegura el directiu.
Ara bé, l’aproximació a la tecnologia s’hauria de donar, segons reclama, des d’estadis formatius inicials si els beneficis de la mateixa s’han de quedar a Catalunya. “L’educació és el factor més important per determinar l’èxit d’un país durant una revolució tecnològica”, com la present; encara més amb la transversalitat d’una tècnica que “afectarà a tots els sectors professionals”. Esdevindrà essencial, doncs, una oferta formativa que ajudi a la “ràpida adaptació” dels treballadors a les noves rutines i funcionalitats; però també una “inversió en infraestructura bàsica i competitiva” per impulsar aquesta transformació i anar llimant les resistències que puguin sorgir entre la població. “No hem de tenir por a aquest futur que ens ve”, conclou.
