Fa anys que molts empresaris catalans, capitanejats per Pimec, reclamen que les administracions públiques -des dels ajuntaments fins a la Unió Europea- comencin a pensar més en ells a l’hora d’elaborar les seves polítiques, ja que no fer-ho provoca un perjudici enorme, sobretot, en termes de creixement. Aquest precís argument és el mateix que defensa l’Informe anual sobre les pimes europees 2023/2024 elaborat pel gabinet d’estudis de la mateixa Comissió Europea. Concretament, l’estudi conclou que, de cara al nou mandat comunitari, serà “més important” que l’executiu “situï a les pimes en el centre de l’elaboració de polítiques de la UE” i que les reconeguin com els autèntics “catalitzadors del canvi que necessita Europa” perquè són les pimes les qui més i millor estan innovant en “cadenes de valor crítiques”. En altres paraules, que seran les micro petites i mitjanes empreses les que han de liderar el “canvi radical” que la Unió Europea busca efectuar des de l’arribada de la pandèmia i que fins ara només els ha permès ser mers “seguidors” del temps en què vivien.
Això, unit al discurs de les pimes catalanes, també serveix per reconèixer que aquesta manca de polítiques públiques per a les empreses més petites, que suposen més del 99% del teixit empresarial, no ha ajudat a fer que poguessin assolir el seu màxim potencial. Tot i aquesta manca de polítiques públiques encarades a pimes, l’informe en qüestió deixa les pimes estatals com unes de les que més i millor avancen de tota la Unió, un fet que des de Pimec atribueixen a “l’augment de la competitivitat” que es deriva de l’activació de l’excepció ibèrica.
En aquesta línia, l’EU Policy Officer de Pimec, Gerard Gil, indica a Món Economia apunta com l’informe mostra que tot i que el valor afegit de les pimes espanyoles augmenta un 4,9%, la productivitat de les companyies baixa, un fet que atribueix al fet que les administracions “no pensen en les pimes” i que l’estudi marca com una pèrdua d’oportunitats i potencial. Un dels grans problemes per a les pimes, assegura Gil, és l’excés de burocràcia que pateixen, ja que “no tenen prou eines” per fer-hi front. Exactament, aquesta també és una de les conclusions de l’informe Radiografia econòmica i bancària de la micro i petita empresa a Catalunya 2024, presentat per Qonto, que mostra com un 20% dels fundadors de les empreses més petites del país destinen una setmana al mes a les tasques burocràtiques financeres de les seves empreses, un fet que pot portar a pensar que el bancari no és l’únic àmbit on dediquen molt temps a lidiar amb la paperassa.
En aquest context, Gil reclama, com ho fa l’estudi de la Comissió, incentivar el canvi real en les pimes catalanes, però lamenta que “amb tanta burocràcia és del tot impossible”, ja que no tenen les eines necessàries per afrontar-la. Unes reclamacions que fa extensives el director general de Qonto a Espanya, Carles Marcos, que lamenta que l’excessiva paperassa fa que les pimes “s’hagin de centrar en les àrees menys productives del seu negoci” i no se centrin a desenvolupar i fer créixer la companyia, sobretot en l’etapa on no arriben a especialitzar del tot els seus treballadors. Un fet que el porta a reclamar un sistema més senzill per aquestes empreses i facilitar que puguin augmentar de mida.
Creix l’ocupació, però costa trobar talent
L’informe de la Comissió també mostra com les pimes de l’estat han augmentat un 3,8% la seva ocupació, una dada realment positiva en comparació amb el 0,8% que marca el global de la Unió Europea. Tot i això, Gil apunta que els sectors on més ha crescut l’ocupació a l’estat són els sectors de la construcció, turisme i comerç, que acostumen a ser fortament estacionals i poc productius.
És per això que l’EU Policy Officer de Pimec considera que cal “canviar la dinàmica del mercat laboral” a Catalunya i a l’estat. En aquest sentit, Gil considera que per a fer-ho seria molt positiu que es desenvolupessin polítiques enfocades a donar “més oportunitats a les pimes” i posa com a exemple el sector de les renovables, que està majoritàriament ocupat per grans empreses. Per solucionar-ho, proposa, més força inversora per tal que “les pimes puguin créixer” en aquests sectors on dominen les grans empreses i es puguin fer més grans i no hi hagi tanta por d’invertir o fundar pimes.
Pel que fa al talent, Gil lamenta que continuï sent un punt on les pimes catalanes estan “estancades”, ja que falta mà d’obra sobretot en Formació Professional. Concretament, reclama incentivar més la formació dels anomenats perfils mitjans. En aquesta línia demana que es comenci a aplicar el reglament europeu Industries Net Zero, que incentiva precisament aquest punt, i que l’acadèmia miri més sovint el que el mercat reclama a l’hora d’oferir o modificar la seva oferta.
Les pimes no van a buscar ajudes
Un fet molt semblant es dona també amb l’accés a ajudes arreu del continent. I és que l’informe de Qonto assegura que les actuals no sembla que estiguin pensades perquè les pimes hi puguin accedir amb facilitat. De fet, aproximadament de les pimes catalanes coneixen ajudes, com per exemple els fons NextGenerationEU, però que només hi han accedit un 12%, ja que reconeixen que “no compleixen els requisits per accedir-hi”, una causa que s’ajunta amb l’excés de burocràcia que normalment es reclama per poder accedir-hi. En aquest sentit, Marcos apunta que potser valdria més la pena facilitar aquest accés a les pimes a ajudes i desregular-ho, ja que permetrà qui puguin acomplir noves inversions productives.
Aquesta dificultat per accedir ajudes s’ha ajuntat, en els últims anys, amb l’enduriment al finançament a causa de l’augment dels tipus d’interès principalment. Ara bé, aquesta facilitat per accedir a crèdit pot ser un factor decisiu per al creixement de qualsevol negoci, però especialment els de menor grandària. De fet, només dos de cada deu (23%) de les micro i petites empreses a Catalunya han obtingut
finançament en l’últim any, mentre que el 77% restant declaren no haver necessitat accedir a cap mena de crèdit.
