El teletreball i els seus avantatges han calat de ple en la societat catalana. Una iniciativa, fruit de la soledat de la covid, ha aconseguit incorporar-se en molts espais de treball d’empreses, però també d’autònoms. Treballar des d’on vulguis s’ha convertit en una prioritat i com tota bona idea, també és un negoci. Els coworkings van néixer d’aquest afany de no necessitar una oficina per treballar, però sortir de les quatre parets de casa. Semblava la idea perfecta per a autònoms i petites empreses que no es podien permetre una oficina, però necessitaven un espai on reunir-se. Gràcies a les primeres iniciatives d’aquests espais, Barcelona s’ha convertit en una de les capitals dels coworkings i gairebé un de cada deu llocs de treball són compartits a la ciutat. Ara bé, lluny de ser la solució, alguns autònoms alerten de l’exclusivitat d’aquestes localitzacions que ja han elevat els seus preus per sobre les possibilitats d’alguns treballadors i els aboquen, altra vegada, a la taula d’un bar o el sofà de casa. Mentre la inversió en coworkings no deixa de créixer i cada vegada hi ha més espais dedicats a aquesta col·laboració, alguns barcelonins senten que accedir-hi és un privilegi que pocs es poden permetre.
“Els coworkings són espais de treball als quals només pot accedir gent privilegiada”, argumenta Laura Galve, responsable de comunicació digital de l’Acadèmia del Cinema Català. Per a ella en el moment que va començar a ser autònoma, un espai compartit hagués sigut una gran idea, ja que treballar des de casa seva no era el més còmode. Tot i això, quan va intentar accedir a alguns dels centenars d’espais que ofereixen empreses privades a Barcelona, va veure que les tarifes no baixaven dels 100 o 150 euros al mes, uns preus que avui dia són difícils d’assumir per a la gran majoria d’autònoms i sobretot si són joves. “Al final són espais gestionats per inversors estrangers que només busquen fer negoci”, remarca Irene Vilà, fotoperiodista freelance que actualment treballa des de casa, ja que “amb totes les despeses que tinc és impensable poder-me pagar un espai compartit”, lamenta. Així doncs, bona part dels autònoms barcelonins es resignen a no entrar en el mercat de les oficines compartides perquè els preus no tenen en compte la situació actual de molts treballadors.
El problema, però, més enllà de l’exclusivitat és el creixement exponencial que estan tenint aquests espais. Segons un recent estudi de la consultora immobiliària Savills Aguirre Newman, es preveu que per a l’any 2030, tres de cada deu espais de treball siguin coworkings. Una xifra que demostra que és un negoci rendible i, per tant, la seva efectivitat porta molts més inversors a fer grans injeccions de diners en aquest sector. De fet, l’optimisme dels inversors no ha deixat de créixer i cada vegada hi ha més empreses disposades a gestionar espais de treball compartits. En l’últim estudi de la companyia Cushman&Wakefield, titulat Informe d’oficines flexibles Espanya 2023, dins l’enquesta realitzada a diferents inversors i gestors de coworking s’insisteix en la consolidació del sector. “El 60% dels gestors d’espais flexibles enquestats ha comptat amb una ocupació de més del 75%, un valor lleugerament superior al del 2022, amb un 60%, el 16% es planteja un possible increment en els pròxims 12 mesos de la superfície que ocupa actualment”, remarquen les conclusions de l’estudi.
A un ‘coworking’ només sobreviuen les empreses
Ara bé, les xifres de creixement només s’expliquen per l’auge que els espais compartits han tingut dins de les mateixes empreses. Amb la implementació del teletreball en moltes jornades laborals i la crisi de la pandèmia van destruir els grans plans que tenien moltes companyies de tenir la seva pròpia oficina. El clar exemple de la tendència a la baixa de la propietat d’oficines és el 22@ -en el cas de Barcelona- on fins i tot es planteja un nou pla urbanístic que abandoni l’afany de ser un barri dedicat a les empreses i el retorni als ciutadans, amb un projecte de més de 8.000 habitatges nous. Per això, les empreses s’han apropiat dels espais de coworking i han muntat en aquests espais compartits les seves oficines: “És una manera d’eludir responsabilitats amb els teus treballadors”, explica Vilà, qui també havia estat treballant en una empresa en la qual la seu estava dins d’un coworking.
D’aquesta manera, els autònoms queden fora del públic objectiu dels coworkings i acaben sent espais on només accedeixen les empreses. El mateix estudi de Cushman&Wakefield reconeix que la demanda per part de grans multinacionals “ha anat en augment”. En aquest sentit, les empreses ja no busquen seus a les capitals europees, sinó que prefereixen aglutinar els seus esforços i reduir les despeses llogant espais compartits. “S’han convertit en la guarderia dels treballadors“, remarca la fotoperiodista, qui expressa que la seva etapa en un coworking que pagava l’empresa no va ser de color de rosa. “Era un habitatge reformat per fer-hi oficines i clarament no estava equipat”, explica. Si bé és cert que aquesta no és la realitat de tots els coworkings -Barcelona té una llarga llista de multinacionals que es dediquen els espais compartits de luxe- la realitat és que en molts casos, les oficines compartides de qualitat són cares fins i tot per les empreses i, per tant, “busquen la ganga abans que la comoditat dels treballadors”, diu Vilà.
El retorn a casa després del veto al bar
Amb un mercat completament dominat per les empreses, els autònoms acaben treballant des de casa o “anant a alguna cafeteria de tant en tant”, explica Galve. Tot i que ella ja no formi part d’aquest segment de la població, assegura que en el seu moment havia arribat a estar a casa amb diferents persones treballant en un “coworking de companys de pis”. La situació que vivia l’actual responsable de comunicació digital de l’Acadèmia del Cinema Català no és un cas aïllat, molts autònoms alternen els espais que tenen habilitats a casa o les cafeteries per fer la seva feina. “Si no pots accedir al mercat dels coworkings a Barcelona no et queden gaires més opcions”, diu Galve. I precisament aquesta falta d’espais assequibles des d’on poder treballar tornen a carregar els bars de persones que necessiten un espai on treballar: “Al final tot es converteix en un negoci i el bar que no s’aprofita d’aquesta situació et prohibeix l’entrada i el que sí, et fa pagar vuit euros pel cafè”, critica Vilà. Amb tot, doncs, l’espai per treballar dels autònoms es redueix a la ciutat i les opcions s’estrenyen. “O treballes a casa o als pocs bars que t’ho permeten”, diu la fotoperiodista, qui afegeix que, com sempre, els beneficiats són només els inversors i no els locals, com s’hauria d’esperar d’una iniciativa com aquesta: “Com totes les bones idees, quan entren els grans inversors, se les carreguen completament”, conclou Vilà.
