La Comissió Europea ha encès la guerra contra qualsevol interferència del govern d’un estat membre en operacions de concentració empresarial, especialment al sector bancari. Només uns dies després d’acusar l’executiu espanyol d’haver conculcat el dret de lliure circulació de capitals, blindat al Tractat Fundacional de la Unió Europea, amb el veto a la fusió entre el BBVA i el Banc Sabadell, Brussel·les ha girat els ulls cap a Roma, enmig d’una ofensiva bancària igualment controvertida: l’OPA sobre BPM del gegant creditici UniCredit per uns 14.000 milions d’euros. Com en el cas del banc català, el serial a Itàlia ja porta diverses temporades: la firma que dirigeix Andrea Orcel va fer públiques les seves intencions d’assimilar la competència a finals del novembre del 2024, i s’ha trobat amb obstacles similars als que ha patit Carlos Torres al capdavant del Banc de Bilbao. En concret, amb una oposició ferotge des del Palau Chighi, des d’on la primera ministra Giorgia Meloni ha imposat unes condicions que ara el govern comunitari veu com a excessives. Roma obliga UniCredit a abandonar completament el seu negoci a Rússia en nou mesos, i a mantenir la ràtio de préstecs sobre dipòsits de BPM durant un mínim de cinc anys. Ara, la Comissió explora la legalitat d’aquest moviment.
Com en el cas espanyol, la Comissió Europea dubta que el govern italià hagi aplicat correctament la seva potestat per imposar condicions a una fusió empresarial com aquesta. El reglament europeu en qüestió, com ha reconegut el mateix executiu que presideix Ursula von der Leyen, atribueix als estats membre la capacitat d’imposar condicions addicionals en les adquisicions i absorcions locals; però redueix a casos molt concrets aquests poders. La normativa atorga a Roma el dret d’afegir obstacles si una fusió “té un risc potencial per a la seguretat pública”; o si es reconeix un “interès legítim” de l’estat a mantenir certes garanties. Així ho recull l’article número 21 de l’esmentat reglament; que també sosté que la CE pot intervenir si té dubtes al respecte. I així ho ha fet: el portaveu Thomas Regnier ha alertat que les autoritats dels 27 desconfien que el decret pel qual Meloni ha imposat les noves condicions a l’OPA “compleixi amb les condicions establertes a l’article 21”. Després de les primeres comunicacions amb Chighi, Brussel·les dobla la seva aposta, i defensa que la decisió italiana “manca un raonament suficient” per justificar els nous remeis.
D’aquesta manera, Brussel·les dona la raó a UniCredit després d’importants batzegades judicials. El banc opant havia portat davant els tribunals administratius de la regió del Lazio el conjunt del decret, al·legant que la llei no empara l’executiu per prendre aquesta mena de decisions. El jutge ha decidit a favor del govern pel que fa a la sortida del mercat rus; però obligarà Meloni a revisar tant les exigències en la política de préstecs com l’obligació de mantenir carteres financeres separades a Itàlia. Amb aquesta resolució, la justícia manté el principal obstacle a l’OPA, però deixa caure bona part del paquet regulador de Roma, que haurà d’elaborar un nou decret amb remeis addicionals. Part dels dubtes de Brussel·les, doncs, es podrien esvair amb la batzegada judicial; però es manté la que ha aixecat més alarmes. De fet, en el seu comunicat, la Comissió considera que el bloqueig rus podria posar en risc el dret de lliure circulació de capitals, en un moviment similar al que ha afectat a la Moncloa arran de l’OPA al Sabadell.
Cal recordar que el govern de l’extrema dreta italiana tenia un interès versat al creixement de BPM, en tant que, com va publicar Bloomberg a finals del 2024, l’OPA va arribar a sobre d’un altre procés de concentració. Chighi, segons l’agència nord-americana, volia explorar la creació d’un tercer gran grup bancari italià amb la integració del gestor d’actius Anima Holding; que hauria servit per apropar BPM a Unicredit i Intesa Sampaolo en el pòdium financer del país. Malgrat l’amenaça de Brussel·les, val a dir, les autoritats al voltant de Meloni sostenen que les condicions es mantindran tal com les han plantejat, en l’exercici del seu poder daurat; que atorga a l’executiu capacitats especials en relació amb les operacions empresarials en sectors estratègics, com ara la banca.
L’acció delata el sentiment del mercat
L’alerta de Brussel·les, unida a la retallada del decret imposada pel tribunal del Lazio, faciliten el camí d’UniCredit per culminar amb èxit la seva OPA. En conèixer-se aquestes notícies, els inversors han valorat ambdues companyies -un senyal que indica que hi ha remor a favor de l’adquisició-. Ha sortit guanyant, especialment, BPM, amb una escalada diària al mercat italià pròxima al 5,2%, fins als 10,54 euros per títol. Molt més discreta ha estat l’escalada dels opants, que han guanyat mig punt, i superen els 58 euros -una cotització inimaginable a l’Estat espanyol, a on els títols més valuosos són, precisament, els de BBVA, que es troben als volts dels 13 euros a tancament d’aquest dilluns-. L’experiència és molt diferent de la que s’ha pogut registrar en el cas de l’OPA al Sabadell: tant el banc català com el basc han guanyat posicions borsàries cada cop que la fusió ha perillat. En aquest cas, fonts financeres raonen a Món Economia que els inversors veuen la compra amb mals ulls, i esperarien que aquesta acabi caient, ja sigui perquè el Banc de Bilbao la retiri, o perquè l’accionariat català la rebutgi durant el període d’acceptació.
