En la campanya que el BBVA ha llançat durant els darrers mesos al Principat en defensa de la seva OPA hostil sobre el Banc Sabadell, el seu director de negoci a l’Estat, Peio Belausteguigoitia, ha tret rellevància a moltes de les alertes que el món empresarial i econòmic del país. Ja al novembre, encara a l’espera de les preocupacions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, Belausteguigoitia assegurava que, sobre el fonament de la nova entitat, les condicions per a usuaris i negocis no només es mantindrien, sinó que serien, en alguns àmbits, superiors. Segons el directiu, la hipotètica fusió generaria “capacitat per finançar famílies i empreses per valor d’uns 5.000 milions d’euros addicionals” cada exercici. A favor seu, l’entitat basca s’ha trobat amb l’autorització de la Comissió Europea i el Banc Central Europeu des de Brussel·les, i amb informes favorables com el de S&P que defensa que la fusió “no generarà problemes” en el mercat financer. Mesos després de l’inici de l’operació, però, experts i associacions de consumidors sostenen que els riscos identificats per la CNMC segueixen ben vius. Consultat per la situació de la compra, el secretari general de Facua Rubén Sánchez sosté que “la concentració és negativa, perquè redueix la competència”. Les condicions ofertes a la seva clientela per part de la banca, sosté, depenen en bona part del dinamisme del sector; i l’accés a les mateixes per a amples segments de població està subjecte a la presència física de les companyies en oficines.
Entre els efectes materials que més podrien notar els clients vallesans destaca la possible erosió del retorn pels diners ingressats. El mercat bancari a l’Estat espanyol, com ha denunciat sovint el Banc Central Europeu, pateix una anomalia contra els interessos dels usuaris que no té lloc a altres punts de la UE: una molt baixa remuneració a l’estalvi que, de fet, no va accelerar ni tan sols durant el cicle alcista de tipus d’interès. Diversos experts han apuntat a l’elevada concentració bancària, així com a l’escassa tradició de competència entre els usuaris, per diagnosticar aquest mal.
Per a Sánchez, aquesta qüestió també es veuria exacerbada en cas que l’OPA tiri endavant. “Les condicions del Sabadell per deixar diners al compte corrent remunerat són superiors als de BBVA”, apunta el representant de Facua, que es mostra escèptic respecte de la reacció que prepararia el banc presidit per Carlos Torres. “Dubtem que es mantinguin aquestes condicions per al client -afegeix-; creiem que, en l’absorció, BBVA eliminaria aquesta opció”. Atesa aquesta situació, des de l’organització de consumidors reclamen que la CNMC imposi remedies que garanteixin que “les ofertes de servei de condicions superiors es mantinguin” fins i tot si el Sabadell acaba integrat; si bé, com en el cas del tancament d’oficines, sembla un propòsit llunyà a ulls de l’associació.
Exclusió financera
A Catalunya concretament a causa de l’elevada presència dels biscaïns, aquesta absorció tindria especials efectes sobre l’accés a oficines físiques. Cal recordar que BBVA ha protagonitzat diverses operacions per entitats clau al país; la darrera, la de Catalunya Caixa. Amb aquest moviment, el Banc de Bilbao va ampliar substancialment la seva quota, que, com recorda el codirector acadèmic del màster en Finances i Banca de la UPF-BSM Xavier Brun, superaria el 35%, per sobre fins i tot de Caixabank. Així, segons dades del Banc d’Espanya recollides pel diari madrileny Cinco Días, BBVA seria l’única entitat bancària present en vuit codis postals, on destaquen Badalona, Badia del Vallès, Lleida i Reus; totes elles ciutats on els seus barris veurien desaparèixer una oficina, generant una situació de monopoli. Això pren especial rellevància en un àmbit com l’espanyol, on la sensació d’accessibilitat bancària ja és limitada: segons una recent enquesta de l’Associació d’Usuaris Financers Asufin, durant el primer trimestre del 2024 més del 88% dels usuaris asseguraven no poder accedir a totes les operacions que volien fer a les finestretes físiques. Ja en aquell moment, la presidenta de l’entitat, Patricia Suárez, denunciava que “com menys bancs i més grans existeixin, més fàcil és comportar-se de forma no competitiva i, per tant, obtenir rendes de l’oligopoli”. Entre les primeres resistències a l’operació, en direcció similar, va destacar la de la vicepresidenta segona del govern espanyol Yolanda Díaz, que assegurava que “destruiria ocupació, provocaria exclusió financera i més oligopoli”.
En aquest sentit, Brun destaca que el paper de la CNMC en aquest àmbit concret de la concentració bancària hauria de passar per assegurar que es mantenen oficines, sobretot en els pobles petits, per garantir que la concentració no creixi de forma molt notable. El BBVA s’ha compromès a no tancar les 41 oficines que el banc d’origen català opera en el segment d’empreses, però les entitats demanen anar més enllà. Des de Facua, Sánchez reclama que “no es tanquin oficines”, si bé lamenta que es tracta d’un objectiu “complicat” de garantir en una “situació d’absorció” com la que planifiquen els bascos, amb una integració completa de la marca catalana a la seva operativa. “A curt i mitjà termini, el tancament d’oficines sempre perjudicarà els consumidors”, sosté el secretari general. Un altre moviment de Competència al que apunta Brun per a evitar una gran concentració, seria la venda d’algunes oficines de Banc Sabadell a entitats que no són tan grans, com podria ser el cas de Bankinter o Cajamar, entre altres. Sense un moviment com aquest, lamenta, “es reduiria la presència en llocs menys poblats, i s’acabaria mantenint el servei amb caixers autonòmics” -com les localitzacions mòbils que ja ha desplegat la Generalitat-.
L’amenaça a les empreses
A l’altra banda de la moneda, el món empresarial català, des de les diferents patronals, i la Confederació d’Empresaris Valencians s’han assegurat d’expressar la seva negativa a la compra. Des del govern català també s’han posicionat en contra de l’OPA, ja que es defensa que té uns “riscos elevats” sobre Catalunya la unió del segon i tercer banc amb del territori per la reducció de la competència que implicaria. Sense anar més lluny, les estimacions de la patronal de les petites i mitjanes empreses Pimec situa als volts dels 54.000 milions l’erosió del finançament a les petites i mitjanes empreses que es podria donar en cas que la fusió tiri endavant, un 8% del capital disponible. L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) també ha alertat del perill que suposaria aquest gran increment de la concentració bancària que resultaria d’aquesta fusió a Catalunya. En un informe que publicaven al desembre, l’ACCO mostrava la seva preocupació pel teixit empresarial català, sobretot per les pimes, on el banc amb seu a Sabadell és un dels actors més rellevants al segment de préstecs corporatius, el que podria provocar l’encariment del cost de l’endeutament de les empreses.
Però aquest no pot ser l’únic efecte de l’absorció en les companyies: Brun destaca també que el canvi també es notaria en l’atenció als clients, un espai del qual els accionistes del Sabadell fan especial bandera. Els clients empresarials passarien a ser gestionades per un banc amb un mercat més gran, amb menys penetració territorial. “El Sabadell té molta permeabilitat en l’entramat empresarial a Catalunya, Balears i el País Valencià: aquest és el seu mercat”, continua el docent. Sense la presència que atorga la seu operativa a Sant Cugat -i la social a Alacant-, l’expert alerta la dedicació de recursos per atendre els clients patiria un canvi a la baixa. “Les decisions ara es prendran des d’un despatx a Madrid, on el mercat serà molt més gran”, denuncia Brun, que sentencia que “si BBVA ha de canviar de lloc els recursos ho farà”.
