El calendari de l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell arriba a les seves últimes pàgines. El pròxim dijous 26 de juny el govern espanyol esgota el termini per tancar la fase 3 d’estudi de l’oferta, i tot apunta que mantindrà en vil el món econòmic fins a la darrera hora. A l’espera de les condicions addicionals que el Consell de Ministres pugui imposar sobre la potencial fusió, els dos bancs implicats continuen fent la seva particular campanya de cara als accionistes, que mantenen la darrera paraula en un context cada cop més bel·ligerant. Amb aquest teló de fons, el Sabadell ha sorprès el mercat anunciant que estudia ofertes per a vendre’s TSB, la filial britànica que va adquirir l’any 2015 a Lloyd Banking Group per uns 2.300 milions d’euros. El passat dilluns, l’entitat catalana va confirmar amb un fet rellevant a la CNMV les informacions publicades pel Financial Times, que apuntaven que la directiva de Josep Oliu i César González-Bueno hauria rebut “ofertes no sol·licitades” per la seva branca a les illes. Segons l’històric mitjà londinenc, veus dintre la companyia veurien l’operació com un incentiu als accionistes per “mantenir-se a la seva banda” de la batalla amb BBVA, mitjançant un repartiment de “part dels guanys” que es pogueren assolir. Fonts financeres consultades per Món Economia, però, veuen molt llunyana la possible descapitalització vallesana. “Seria pa per avui i fam per a demà“, asseguren.
Val a dir que, segons ha confirmat el Sabadell, la seva posició és, per ara, passiva. En la seva nota a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, l’entitat confirmava “que ha rebut indicacions d’interès preliminars i no vinculants per a l’adquisició de la totalitat del capital social” de TSB. Lluny de ratificar cap mena d’intenció específic de desfer-se de la filial, el fet rellevant sostenia que “el Banc Sabadell analitzarà qualsevol oferta vinculant que pugui rebre. Naturalment, qualsevol operació estaria subjecta al compliment de tots els requisits legals”. És a dir, que no seria la directiva vallesana la que cerca vendre’s la branca londinenca, sinó els seus pretendents -entre els quals, segons FT, constarien Barclays, NatWest i HSBC, així com la filial britànica del Banc Santander, Santander UK- els que la persegueixen activament. Les xifres que, per ara, es barallen per a l’operació -un cop més, sense fonaments vinculants- apuntarien a entre 2.000 i 2.500 milions de lliures, entre 2.300 i 2.700 milions d’euros. La rendibilitat de la compra executada l’any 2015, doncs, seria més que limitada. Segons l’analista de Renta 4 Núria Álvarez, a aquest càlcul s’haurien d’afegir les inversions del Sabadell en l’operativa de TSB al llarg dels anys. “Si el venen, mostraran que estan desesperats, perquè la prima és molt baixa”, sosté l’experta.
Les veus financeres consultades, de fet, neguen cap benefici en la venda de cara a l’OPA del BBVA. Una venda com la de TSB suposaria, a parer de l’analista de mercats Javier Cabrera, una “descapitalització” que eliminaria la “diversitat geogràfica” que ha adquirit el Sabadell en els últims anys. Es tracta d’una línia de negoci important, especialment amb la intensa caiguda dels marges d’interès que patiran la majoria de mercats europeus en els pròxims mesos. En els resultats del primer trimestre, recorda Cabrera, “el marge a l’Estat va baixar un 5%, mentre que al Regne Unit escalava un 9%”. “És una rendibilitat que ja tenen”, argumenta Álvarez. En aquest sentit, la part de la venda que es dediqués a un hipotètic dividend, com apuntaven les informacions publicades el passat dilluns, serviria com a pedaç a curt termini; però l’accionista tindria menys incentius per quedar-se al Sabadell quan l’oferta arribi a la seva fase d’acceptació, en tant que el català seria un banc amb menys actius i menys vies cap al benefici. “Què impediria a un inversor rebre el dividend i, després, marxar al BBVA, que garantiria més creixement?”, qüestiona l’economista de Renta 4.
A més, els temps per completar l’oferta serien extremadament ajustats. El Sabadell només té una setmana fins que la Moncloa emeti la seva decisió respecte de la fase 3 i, un cop conegudes les noves condicions, la CNMV tindria pista lliure per emetre el seu judici i activar el procés d’acceptació. Cal recordar que, sota el pes de l’OPA, la directiva vallesana no podria prendre aquesta decisió, en tant que respon a un deure de passivitat que els obliga a vincular qualsevol moviment estratègic a l’aprovació de la junta d’accionistes. Així, Oliu i González-Bueno haurien de fer una crida a la l’òrgan per aprovar la venda de TSB. Amb tot, el consens entre els observadors especialitzats és que, en cas de desfer-se de la seva filial, “el Sabadell sortiria perdent” en qualsevol escenari que no plantegés una oferta “impossible de rebutjar”. “És una rendibilitat d’un 20% en 10 anys, no gaire alta. L’oferta no és atractiva”, sosté Cabrera. Una pujada substancial, a ulls d’Álvarez, és poc plausible, atès que la ràtio entre valor de mercat i benefici dels bancs britànics volta, en general, el 8x; i aplicar aquest càlcul a TSB el posaria en uns 2.600 milions d’euros, poc per sobre dels números que ja es contemplen.
L’acció no es mou
La informació privilegiada es va publicar el passat dilluns a mercat tancat. Per tant, en les primeres hores, no es va poder detectar el sentir del capital al respecte. Durant la primera meitat de la jornada de dimarts, però, l’acció del Sabadell ha mantingut exactament el mateix ritme que registra la resta del sector financer cotitzat, amb pèrdues superiors a l’1% pel perill econòmic que suposa la guerra entre l’Iran i Israel. Amb els moviments d’aquest matí, els títols classe A del banc català es mantenen poc per sobre dels 2,8 euros, un 1,3% menys que en el darrer tancament. A parer d’Álvarez, si els potencials compradors veiessin clara l’operació, s’hauria experimentat un augment de la demanda, atès que els inversors a curt termini voldrien entrar al preu actual a la cerca del potencial dividend ràpid. “Però això no està passant, i això vol dir que no s’ho creuen”, postil·la l’analista. Cabrera, per la seva banda, insisteix que el moviment seria més perjudicial que no pas beneficiós de cara al procés de decisió de l’OPA. “Si jo fos accionista del Sabadell, seria un moviment que no m’agradaria gaire, perquè, per evitar la compra per part del BBVA, ataquen la capitalització de la companyia”, raona.
A tocar de la Moncloa
Tot plegat, a l’espera que el govern de Pedro Sánchez -ara immers en l’escàndol de les ramificacions del cas Koldo- emeti el seu judici en fase 3. El món econòmic català ha pressionat, d’ençà de la fi de l’anàlisi de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, perquè la Moncloa imposi “condicions estructurals” suficients per aturar l’absorció. Ara bé, cada cop més a prop del desenllaç, les veus financeres de Madrid veuen cada cop més lluny un batzac irreparable als interessos del BBVA. “No posaran gaires obstacles; potser alguna condició addicional per justificar el temps que hi han dedicat”, ironitza Cabrera, que dona “una probabilitat molt baixa” al bloqueig total de la fusió -demanat, entre altres, pel Cercle d’Economia-. I afegeix: “Seria molt rocambolesc, més encara en una situació com l’actual, en què Sánchez té unes altres preocupacions”. Álvarez, per la seva banda, es mostra convençuda que el rellotge de l’OPA “continuarà corrents” després que es conegui el dictamen de la Moncloa. “No facilitarà la compra, però tampoc té fonament per bloquejar-la”, concreta l’analista.
