Res fa pensar que el 2026 serà un any políticament més tranquil que el 2025. Com reflexionava el president de l’Institut Ostrom, Pau Vila, en aquest mateix diari, el món va a un esdeveniment històric per any. La pandèmia, després la invasió russa a Ucraïna, l’atac total de les FDI sobre Gaza i la guerra comercial que el president nord-americà, Donald Trump, ha lliurat sobre tots els seus socis econòmics han estat capítols consecutius d’una història de terror que hauria d’haver sacsejat els mercats. Hauria, però no ho ha fet: els grans índexs de les principals borses europees es troben en màxims -l’Ibex 35 ha esmicolat els 17.000 punts i tancarà l’any en posicions rècord impulsat per la banca, mentre el CAC40 francès i el Dax40 alemany han assolit en els darrers dos mesos cotes inaudites, disparats per les tecnològiques, la defensa i el sector aeroespacial-; i les principals cotitzades del planeta, totes elles nord-americanes, acumulen més valor que cap altra firma en la història mundial. En aquest context, les cases d’inversió, des de la banca fins als gestors de capitals, miren el 2026 assumint les conseqüències del “soroll geopolític” -en paraules dels analistes de JP Morgan- que, sense dubte, ocuparà les ones, fins al punt d’ignorar-lo. “Esperem que l’expansió continuï durant l’any vinent, amb l’activitat creixent al llarg de diverses regions”, apunten els experts de la històrica firma novaiorquesa.
L’estàndard borsari dels darrers cursos ha estat l’alta tecnologia i, més concretament, la intel·ligència artificial. Les grans tecnològiques, ara conegudes com a Magnificent 9 amb l’escalada sense precedents de Broadcom i Oracle, ja superen el 40% de la cotització total de L’S&P500, el principal índex industrial del capital variable als Estats Units. Al capdavant, Nvidia, la companyia més valuosa del món, que es troba al centre d’una llarga cadena de capitals que abasten xifres inimaginables. Segons les estimacions del banc estatunidenc Morgan Stanley, el 2026 es concretaran despeses de capital per valor d’uns 3 bilions de dòlars -bilions europeus, és a dir, trilions anglosaxons- només en la construcció de nous centres de dades. Els principals bancs a banda i banda de l’Atlàntic encara veuen potencial de creixement en els grans noms vinculats a la IA. Morgan Stanley, en concret, detecta “un mix de polítiques favorables a les empreses” que podrien mantenir l’aixeta de la inversió oberta per als principals capitals tecnològics. A l’Estat, Renta 4 manté tant Nvidia com Microsoft, així com ASML -la neerlandesa encarregada de fabricar les màquines de litografia essencials per a la manufactura dels microxips que fonamenten la IA- entre les seves apostes segures; i afegeix Alphabet (Google) i Amazon a la llista de valors destacats.
Tot i això, els experts comencen a reconèixer escletxes en els plans dels cervells de l’operació. Tant JP Morgan com BlackRock, el fons institucional més gran del planeta. L’informe anual del banc novaiorquès assegura que “les converses sobre una bombolla a la IA han tornat”, i ho han fet amb força. Segons els seus analistes, les valoracions de les companyies són “molt elevades”, i ara per ara depenen dels seus resultats per mantenir-se al cim de la piràmide. De fet, les fabricants de maquinari i peces essencials per a la computació, com el cas de Nvidia o AMD, ja cotitzen a múltiples de 35 vegades els seus ingressos; mentre que els hyperscalers, els gegants tecnològics de la mida d’Amazon o Meta, ho fan a 31 vegades la facturació.
A més, detecten una ombra en el nucli del model de negoci: Open AI, Anthropic o Mistral, les desenvolupadores de models massius de llenguatge que es troben al centre de bona part de les inversions de tota la indústria, són empreses no cotitzades i, per tant, els experts no poden fiscalitzar les seves xifres. Un informe recent del Financial Times apuntava que la companyia de Sam Altman, la firma darrere l’omnipresent ChatGPT, comunica només en inferència -els processos de computació que generen les respostes a les preguntes que hi fan els usuaris- despeses més elevades que els seus ingressos totals, uns 8.000 milions de dòlars en els tres primers mesos del curs. En aquest sentit, les grans cases de capital miren de reüll la sostenibilitat del negoci a llarg termini, un cop el crèdit infinit es vagi assecant: “El repte per als inversors és deduir si la IA generarà un negoci del mateix ordre de magnitud que els plans gegantins de despeses de capital que preveuen les empreses”, alerten des de BlackRock.
Dels microxips a l’or i la plata
La incertesa, val a dir, no passa desapercebuda per als inversors. En els mateixos informes en què es plantegen la supervivència de la IA com a motor de creixement, recomanen als inversors que reservin part del seu capital per aixoplugar-se sota els valors refugi de tota la vida: els metalls preciosos. En aquest sentit, la casa espanyola XTB albira que l’or i la plata, que es consoliden com a caixes de seguretat per a la inversió més cautelosa. De fet, l’or ja ha superat l’euro com a segon actiu de reserva global, i la progressiva desdolarització d’alguns sectors provocada pel proteccionisme de Trump l’impulsa encara més.
Si els Estats Units són la casa de la tecnologia, les firmes auguren que el valor de l’or es mantingui del bracet de la Xina, que només compta en aquest material un 8% de les seves reserves. Per tant, el Banc Popular xinès hauria de “continuar comprant en els pròxims anys, assegurant un fonament sòlid de demanda” i garantint, per tant, que el preu continuï, com a mínim, en una escala elevada. Amb previsibles retallades de tipus d’interès als EUA, que cerquen rebaixar el valor monetari per enfrontar uns venciments de deute més barats, podria fins i tot situar-se al cim de la calaixera dels valors refugi aquest 2026.
Europa i les armes
El darrer factor que promet moure les carteres de les principals marques inversores del món és la guerra. Amb una Rússia expansionista, que no sembla acceptar l’apaivagament que hi ofereixen Brussel·les i Washington; i la pressió de l’OTAN perquè la Unió Europea escali en termes d’inversió armamentística, les empreses de defensa dels 27 esperen un gran any borsari. Les empreses militars de l’Euro STOXX, amb firmes del calibre de l’alemanya Rheinmetall, la francesa Airbus o la italiana Leonardo, han escalat més d’un 72% en el seu valor el 2025. Fins i tot les empreses de fora de la Unió han escalat a múltiples històricament elevats: com indiquen els experts de JP Morgan, les empreses de defensa japoneses ja es mouen al mercat obert a una ràtio de 20 vegades ingressos, mentre que les nord-americanes ho fan a 22 vegades la seva facturació.
Del bracet de la cursa armamentística, els grans capitals insten a apostar pel sector aeroespacial, fins i tot fora de combat. Segons XTB, el mercat mostra un “renovat interès per l’economia de l’espai” -que podria, si més no, deixar guanys a Catalunya, amb un ecosistema capitanejat per firmes de l’escala de Sateliot-. Diverses previsions situen el creixement de l’aeroespacial civil per sobre del 30% any a any en els pròxims cinc anys, i una indústria tan futurista com el turisme espacial ja va tancar el 2024 amb una valoració total superior als 1.230 milions de dòlars. En aquest sentit, amb el nou capital europeu, les expectatives del sector privat i la tracció de marques com l’Space X d’Elon Musk, el sector “podria consolidar-se com un dels models de negoci més sostenibles i diversificats”.
