Durant els primers tres trimestres de l’any la gestora del sistema gasístic espanyol, Enagás, va obtenir un benefici net de 258,9 milions d’euros, el que suposa una caiguda del 26,7% dels guanys respecte als 353,4 milions d’euros registrats fa un any. La companyia ha assegurat que aquesta caiguda es deu a les menors plusvàlues que s’han registrat enguany respecte a l’any passat.
Els guanys d’Enagás fins al setembre inclouen la plusvàlua neta pel tancament de la venda del gasoducte de Morelos per 42,2 milions d’euros, mentre que el benefici de l’any passat recollia l’ajust del valor comptable de la participació a Tallgrass Energy (TGE) per un import de 133 milions d’euros. Ara bé, Enagás també ha registrat unes majors plusvàlues netes, després de la venda de GNL Quintero per 178,9 milions d’euros i l’entrada de socis a Enagás Renovable per 49 milions d’euros.
Pel que fa al resultat brut d’explotació (Ebitda) del grup fins a setembre, va pujar fins als 572,0 milions d’euros i evoluciona també segons el que es preveu per a arribar a l’objectiu anual de 770 milions d’euros. Per la part dels ingressos, la companyia va registrar un total de 672,7 milions d’euros fins al setembre, el que suposa una caiguda del 5,9% respecte a l’any passat. Enagás ha assegurat que aquesta caiguda es deu principalment a la baixada dels ingressos regulats, que es van situar en 655,6 milions d’euros, i a una reducció de 45,9 milions d’euros, a causa de l’aplicació del marc regulador 2021-2026 i menors costos auditats.
Per altra banda, el resultat de les societats participades d’Enagás van reportar 144,4 milions d’euros, sent més positiu al de l’any 2022, tenint en compte que GNL Quintero va aportar 11,9 milions d’euros a setembre 2022 i que va ser venut al final del passat any. Els fons Procedents d’Operacions (FFO) van ascendir fins als 405,9 milions d’euros, incloent-hi el pagament dels impostos associats a les vendes de GNL Quintero i Morelos (-71,2 milions d’euros) i els dividends rebuts de les societats participades per import de 137,5 milions d’euros.
Es redueix el deute
El deute net al final del tercer trimestre de l’any es va reduir en 63 milions d’euros respecte a l’any passat, situant-se en 3.406 milions d’euros. El cost financer del deute brut es va situar en 2,6%, en línia amb el del primer semestre de 2023. Més del 80% del deute d’Enagás és a tipus fix, la qual cosa permet a la companyia mitigar l’impacte dels actuals moviments de tipus d’interès. La ràtio FFO/deute net a 30 de setembre se situava en 17,1%.
Així mateix, durant els primers nou mesos de l’any, la companyia ha avançat a un ritme superior al previst en l’execució del seu pla estratègic en els seus tres àmbits principals: seguretat de subministrament a Espanya i Europa, descarbonització amb l’hidrogen com a vector clau, i control de costos operatius i financers.
En el primer d’aquests eixos, va tancar l’adquisició del 10% d’Hanseatic Energy Hub (HEH), consorci que posarà en marxa a Alemanya una unitat flotant d’emmagatzematge i regasificació al gener, i una terminal terrestre de GNL que estarà preparada per a operar amoníac verd en el futur i que s’estima entrarà en funcionament en 2027; així com el seu acord amb Reganosa, per a la creació d’un hub energètic en el nord-oest peninsular.
A més, dins de la seva estratègia amb l’hidrogen, va llançar al setembre ‘call for interest’ per a la Xarxa Troncal d’Hidrogen a Espanya, un procés obert per a conèixer les necessitats d’infraestructures d’hidrogen renovable, amoníac, oxigen i CO₂. Anunciarà els resultats d’ella en l’II Dia de l’Hidrogen, que preveu celebrar el pròxim 31 al gener.
El corredor H2Med i la Xarxa Troncal d’Hidrogen espanyola associada avancen de manera positiva en el procés per a adquirir la qualificació com a Projectes d’Interès Comú europeu (PCI) i ja han superat un primer talli tècnic. La llista definitiva està prevista que es publiqui a principis de 2024.
