La Cambra de Comerç de Barcelona reclama 390 milions d’euros en incentius perquè les empreses tirin endavant la transició hídrica. La corporació assegura que el sector públic ha de facilitar amb mesures per aquest valor l’impuls de “mesures per a l’estalvi i l’ús eficient de l’aigua” per part del món privat del país. Així se’n desprèn de l’estudi Transició Hídrica als Sectors i Activitats Econòmiques, la segona investigació que la Cambra ha llançat per analitzar el procés perquè Catalunya enfronti les futures sequeres, a càrrec de l’Observatori de la Transició Hídrica. Els experts de l’entitat, així, asseguren que el teixit de negoci català “necessita millor assessorament, més suport i estímuls” per a les inversions necessàries per fer un millor tracte de l’aigua. Sense un procés com aquest, alerten, “moltes inversions que requereixin aigua es pensaran dues vegades si Catalunya és el lloc adient“.
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, crida les administracions a accelerar les mesures per lluitar contra la sequera. Per a Santacreu, tant el Govern com la resta d’escales institucionals han d’evitar “cometre el mateix error del 2007-2008”. Cal recordar que, després d’un cicle d’intensa sequera, no es van acabar d’implementar les mesures, ni públiques ni privades, per adreçar les futures crisis hídriques. “No podem abaixar la guàrdia. Que ara tinguem els embassaments plens no significa ni de bon tros que hàgim de deixar de banda la transició hídrica”, alerta el dirigent empresarial. Des del món de negoci, l’Observatori posa sobre la taula dues claus essencials: aplicar els incentius necessaris perquè les empreses facin les inversions necessàries i fer les reformes legals que calguin per “implementar un marc legal que afavoreixi nous processos i tecnologies”.
Per als experts consultats per la Cambra, l’estat dels processos de recerca i desenvolupament (R+D) a Catalunya és insuficient per adreçar la crisi hídrica. “La normativa sovint és una barrera per a la innovació i l’estalvi d’aigua a les empreses”, raonen des de la corporació. A més, les inversions públiques en aquest àmbit tampoc no són suficients per fer evolucionar el mercat cap a mecanismes més sostenibles. Si s’apliquen tots aquests canvis, asseguren, les empreses catalanes podrien incrementar un 15% el seu estalvi d’aigua, el doble de la producció anual de la dessalinitzadora de la Tordera.
Palanques contra la sequera
En concret, la Cambra reclama uns 300 milions en ajudes directes a les empreses, mentre que els 90 restants es distribueixen en programes d’incentiu per a les polítiques de sostenibilitat. Segons l’informe, uns 10 milions es dedicarien a ajuts per a diagnòstics d’aigua a les petites i mitjanes empreses, mentre que uns altres 10 milions es dedicarien a ajudes per a la creació d’oficines de transició hídrica. La corporació estima uns 50 milions per ajudes a la recerca i desenvolupament, mentre que la digitalització del cicle de l’aigua a la indústria. Aquesta dedicació pressupostària serviria per accelerar les mesures que ja han portat a terme les empreses durant el període de sequera.
L’estudi apunta, de fet, que durant el primer trimestre del 2024 -el pic dels problemes causats per la sequera-, el sector privat català va reduir més d’un 8% el seu consum d’aigua en termes interanuals. Les mesures es van concentrar en els sectors més intensius en l’ús d’aigua, com ara la química i l’alimentació, que ocupen més d’un terç del PIB del país. Entre altres iniciatives d’estalvi i eficiència, la Cambra destaca el rol de Coca-Cola Europacific Partners, l’embotelladora del famós refresc que dirigeix Sol Daurella, o de la cadena de valor del sector vitivinícola de la Família Torres.
Ajudes a les pimes
Les empreses destacades per la Cambra, val a dir, comparteixen una característica essencial: una mida superior a la mitjana del país. “Les grans empreses tenen capacitat de dur a terme importants inversions en l’àmbit de la transició hídrica, però la major part del sistema productiu català està constituït per pimes”, destaquen des de la corporació. Les companyies de la base productiva catalana, doncs, necessiten l’acompanyament de l’administració mitjançant “un pla de transició hídrica orientat a totes les empreses” que posi en marxa un full de ruta entre el 2025 i el 2035. Aquest programa es planteja a un termini mitjà, atès que es fa imprescindible “una fase de diagnosi amb una metodologia sòlida de seguiment” perquè les polítiques públiques s’elaborin d’acord amb les necessitats concretes del sector privat. “Falta informació detallada, desagregada i temporalitzada sobre el consum d’aigua per sectors i territoris”, lamenten els experts.
