Els membres del plenari de la Cambra de Comerç de Barcelona provenint de la llista independentista Eines de País han elevat crítiques contra l’acció de govern del nou president Josep Santacreu i el seu equip executiu. Segons ha explicat el representant dels vocals d’Eines Toni Fitó en una trobada amb mitjans, des del seu grup identifiquen una “manca de transparència” per part de la governança de la corporació, especialment cap al plenari. “El ple -critica Fitó- és l’òrgan suprem de representació” a l’entitat -un òrgan que, segons els independentistes està aïllat de bona part de les decisions preses durant els primers 100 dies i escaig de nova administració-. En paraules del representant empresarial, qüestions com l’abandonament de la iniciativa del Centre de Blockchain de Catalunya, els pressupostos del 2024 de la Cambra o algunes decisions de personal de confiança s’haurien pres abans de consultar amb els 58 vocals seleccionats durant les eleccions de la passada tardor.
En concret, els vocals -ara a l’oposició després de quatre anys al capdavant de la corporació arran dels resultats electorals del passat octubre- detecten diverses instàncies en les quals, als seus ulls, el consell executiu no ha estat transparent amb el plenari de la corporació. Algunes d’elles en la secció de personal, com ara la destitució de la gerent de l’entitat, Eva Borràs. Si bé la substitució de càrrecs de confiança entra dintre de les atribucions de la presidència, és el plenari qui ha d’acceptar-ne la designació. En aquest cas, però, “primer se la va acomiadar i després es va informar al ple”, que ho va aprovar amb una majoria molt minsa, uns 30 vots afirmatius dels 58 totals.
Tampoc no s’ha estat transparent, asseguren des d’Eines, amb el seu substitut, l’històric gerent Xavier Carbonell, que ha tornat al càrrec malgrat ocupar també un lloc a la fundació Barcelona Promoció, dependent de la mateixa Cambra. “No coneixem la relació que vincula Carbonell amb la Cambra” en termes contractuals, etziba Fitó, si bé reconeix que el seu perfil, “donades les circumstàncies”, és l’adequat. Decisions en termes de personal que també han afectat el cònsol major del Consolat de Mar, Joan Domingo, que s’ha assabentat sense prèvia notificació -tampoc al plenari, critiquen des d’Eines- que el mateix Santacreu assumirà la presidència de l’entitat, una de les més rellevants pel que fa a les relacions internacionals del comerç català, prop de mig any després de les eleccions. Aquestes escletxes comunicatives, segons l’oposició, està generant “enuig” entre el personal de la Cambra, fins al punt d’haver perdut alguns perfils que “havien tingut molt de pes tant en l’administració sortint com en les anteriors”.
Xoc pressupostari
Una altra de les grans divisions entre govern i oposició en els primers quatre mesos de la nova executiva ha estat pel que fa a l’aprovació del pressupost del 2024, que salta fins als 27 milions d’euros -uns quatre milions per sobre del darrer que va aprovar Eines, l’any 2023-. La millora en les previsions d’ingressos prové, segons Fitó, d’una ampliació de les concessions pressupostàries del govern central a alguns programes de formació. Per altra banda, recull els ingressos generats per les dues cadires de plata, encara per designar i que roman a l’espera d’autorització tutelar per tornar a convocar els seients per aportació voluntària. L’oposició ha estat especialment crítica amb la manca de temps per estudiar els comptes, motiu pel qual el plenari els va aprovar “amb molts vots negatius i moltes abstencions”. Més enllà dels comptes del 2024, Fitó ha rebutjat les acusacions de Santacreu d’haver “buidat la caixa” de la corporació durant els darrers quatre anys. “El senyor Santacreu o no té tota la informació o només ha explicat part de la realitat”, critica l’exvicepresident, tot recordant que Eines va tancar els seus quatre exercicis complets amb un Ebitda positiu i un superàvit pressupostari de 200.000 euros. “Es van fer inversions, sí, però per millorar l’entitat”, declaren -com ara les millores a la seu de l’avinguda Diagonal o a l’edifici del Sucre de Vic, que podrien reportar, segons els càlculs dels independentistes, uns dos milions d’euros en concepte de lloguer d’espais-.
Renúncia a la blockchain
Una de les més cridaneres ha estat el tancament del Centre Blockchain de Catalunya, una de les grans apostes tecnològiques de l’anterior govern cameral de la que Santacreu ha decidit prescindir. Segons ha confirmat Fitó, l’executiva va comunicar els acomiadaments dels set treballadors de l’entitat abans de passar la decisió pel ple. De fet, no va arribar a informar oficialment els 58 vocals de la decisió. “Primer van executar i després ho van portar al ple”, declara l’exvicepresident de la corporació, tot rebatent els arguments de Santacreu per prescindir d’aquest servei. Si bé la Cambra assegurava haver pres la mesura per l’absència d’uns ingressos públics provinents de la Generalitat, l’oposició reitera que “les subvencions hi són”, tant per part de la secretaria de polítiques digitals com des d’altres instàncies; si bé es convoquen en format competitiu -és a dir, el CBCat hi podria optar, i poques altres entitats catalanes reuneixen els requisits per fer-ho-.
Segons asseguren els vocals, diverses participacions institucionals ja s’havien engegat, especialment per part d’ajuntaments, com ara el de Girona, el de Sant Feliu de Llobregat o el de Platja d’Aro -aquest darrer, atesa la decisió de l’executiva de Cambra, ja l’ha paralitzat-. “A escala pressupostària, no hi havia justificació per tancar el CBCat”, declara Mònica Roca, vocal i expresidenta de la corporació. En aquest sentit, els membres del ple critiquen el viratge estratègic que suposa abandonar una tecnologia que, asseguren, “és el futur” per a les empreses catalanes. Més enllà del fons dels acomiadaments, Eines critica unes formes que “no poden ser la imatge d’una corporació de dret públic”. Es tracta, valoren, d’una “decisió precipitada”. També ho opina, de fet, el mateix executiu, que ateses les queixes de les diverses administracions implicades, estaria “minimitzant els danys”.
Preocupació per le Llei de Cambres
En el tancament de curs de la patronal de la petita i mitjana empresa catalana Pimec, el president de l’organització, Antoni Cañete, va assegurar que negociar l’esperada llei de Cambres seria més “fàcil” amb Santacreu al capdavant de la corporació que no pas en el període d’Eines. Fitó, de fet, ha confirmat que l’actual govern està disposat a “obrir” el redactat que estava sobre la taula -un redactat, cal recordar, acordat amb les 13 cambres territorials catalanes, i que comptava amb l’aquiescència de tot el teixit social, amb l’excepció de Pimec-. Si bé no es coneix el sentit en què el president de la Cambra pretén abordar el nou text legislatiu, des d’Eines apressen Santacreu i patronals a acordar una nova proposta amb celeritat, en tant que el període electoral previst per al 2025 podria suposar un nou endarreriment a una norma ja enquistada al món econòmic del país. Per a Fitó, doncs, “reobrir el text pot allargar encara més el temps”.
