El ministeri d’Economia continua posant pressió sobre el BBVA enmig de l’OPA hostil que manté sobre el Banc Sabadell. El departament dirigit per Carlos Cuerpo ha elevat la fase 3 d’estudi de l’oferta al Consell de Ministres, que s’encarregarà d’imposar noves condicions “relacionades amb l’interès general”. No poden, val a dir, estar relacionades amb l’àmbit de la competència, reservat exclusivament per a la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència).
Amb aquest moviment, Cuerpo continua la batalla contra l’operació que ha sostingut des de la seva convocatòria, el maig del 2024. Ara, la Moncloa té un mes més, segons l’article 36 de la Llei de Defensa de la Competència, per emetre la seva anàlisi. Si esgota els terminis -com han fet totes les administracions implicades en el procediment-, la darrera fase d’estudi no arribaria fins passada la revetlla de Sant Joan. Llavors, els implicats romandran a l’espera de l’informe de la CNMV, que hauria de ser immediat. Amb aquest calendari a la mà, el període d’acceptació de l’OPA -un màxim de 70 dies- es podria allargar fins al setembre.
En un escrit molt breu [veure aquí], el ministeri d’Economia argumenta que les raons d’interès general, diferents de la defensa de la competència, estan relacionats “amb el potencial impacte de l’operació en la garantia d’un adequat manteniment dels objectius de regulació sectorial, la protecció dels treballadors, la cohesió territorial, la promoció de la recerca i el desenvolupament tecnològic i els objectius de política social”.
“No es tracta d’endurir condicions”
Després d’informar del moviment d’Economia, Cuerpo ha evitat el cos a cos amb el BBVA que sí que havia buscat en altres ocasions. En declaracions a mitjans de comunicació a la sortida del Senat, el ministre ha negat que el Consell vulgui “endurir o estovar les condicions”. “Simplement, considerarem si hi ha motius d’interès general diferents dels de competència”, ha argumentat. Cal recordar que el banc basc va ignorar la consulta pública oberta per l’executiu espanyol, en trobar que, de fet, “no hi havia cap motiu d’interès general” per imposar nous remeis a l’adquisició del Sabadell. De fet, el seu president, Carlos Torres, va declarar en una entrevista la passada setmana que l’expedient “no hauria de passar a mans del govern”. Una consideració que contradiu el consens del món econòmic català: tant sindicats com patronals, cambres de comerç i altres actors de la societat civil han enumerat una munió de greuges socials que seguirien la desaparició del banc vallesà.
Pel que fa a la consulta pública oberta pel departament, Cuerpo ha esmentat que suposa un “mecanisme addicional d’informació” per prendre les decisions amb “totes les garanties possibles”. Hi ha atorgat rellevància sense vincular directament la decisió al test, en tant que es tracta d’un mecanisme de dubtós encaix en la Llei de Defensa de la Competència. Ha estat especialment curós en les seves declaracions poques hores després que s’hagi conegut el primer recurs contra la prova, interposat pel despatx d’advocats Statera Legal, en mans del lletrat i accionista del BBVA Ibor Fernandes. La firma legal busca anul·lar una consulta que consideren que “no té cap validesa legal”, i aconseguir una cautelaríssima per part de l’Audiència Nacional per accelerar els temps de l’OPA, molt alentits pel llarg procés de la fase 3 d’estudi.
La Moncloa irromp a l’operació
Amb la decisió de Cuerpo, la Moncloa entra de forma oficial en la pugna pel futur del Sabadell. Després de més d’un any observant el procés des de fora, tant el president del govern com els ministeris econòmics hauran de justificar les seves demandes. De fet, segons ha assegurat el ministre, la decisió d’elevar la fase 3 al Consell parteix, també, de les demandes de les cinc carteres del sector. Serà el conjunt de la branca econòmica de l’executiu la que dirimirà les noves condicions, fins al punt que Economia demanarà “informes profunds” a cadascun dels titulars per explorar les possibles raons d’interès general per endurir les condicions de l’OPA. Alguns d’ells, com és el cas de la titular de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, han estat especialment vocals contra l’oferta, i han assegurat que “deixar-la continuar seria una irresponsabilitat”. A banda de Díaz, s’encarregaran d’estudiar l’operació el ministeri d’Hisenda, de Maria Jesús Montero; el de Consum, dirigit per Pablo Bustinduy; el de la Seguretat Social, en mans d’Elma Saiz; el d’Indústria, amb Jordi Hereu; i el de Transició Ecològica, que Sara Aagesen va rebre de l’ara comissària europea de competitivitat, Teresa Ribera.
Val a dir que, excloent-hi Díaz, la Moncloa ha rebaixat el to de les seves declaracions públiques contra l’operació. Cal recordar que, en els primers mesos de la pugna entre BBVA i Sabadell, Cuerpo va arribar a comprometre’s a “posar peu en paret” per evitar la concentració bancària. En la 39a Reunió del Cercle d’Economia, de fet, es va deixar fotografiar xerrant amb Josep Oliu, pocs dies després de l’anunci de l’OPA. Una imatge, val a dir, que no s’ha repetit, o no amb tanta intencionalitat, en la trobada d’enguany, a on només Pedro Sánchez va escenificar de passada en una breu salutació amb el president sabadellenc.
Ara bé, diverses veus del món econòmic català consideren que els moviments de l’executiu -amb la convocatòria de la consulta pública com a exemple més clar- denoten que pretenen maniobrar per forçar la caiguda de l’oferta. Diverses institucions -patronals Cercle d’Economia o UGT, entre altres- han reclamat que la Moncloa veti la fusió, i obligui a mantenir el Sabadell com una “entitat independent” sigui quin sigui el resultat de l’OPA. Altres, però, no ho veuen tan clar. De fet, cercles més pròxims a Madrid comenten la possibilitat que s’imposi un “veto descafeïnat”, que sostingui la marca catalana durant un temps, només per culminar l’absorció “quan el clima polític ho permeti”.
Guerra de preus
Més enllà de la decisió que pugui prendre la Moncloa, el BBVA trobarà, en cas que continuï amb l’OPA, l’escull del preu del bescanvi. L’equació que proposen els bascos, cal recordar, ofereix una acció pròpia i 70 cèntims a canvi de 5,3456 accions del banc vallesà. Els títols del Banc de Bilbao han tancat la sessió d’aquest dimarts a 13,545 euros, un 0,8% més que la jornada anterior; mentre que els catalans s’han quedat en 2,805, tres dècimes per sobre de l’inici del dia. Amb aquestes valoracions, el BBVA infravalora l’acció del Sabadell en un 5% -li posa un preu de 2,66 euros-.
Amb la capitalització actual, si l’adquisició tira endavant, els accionistes vallesans perdrien 753 milions d’euros en valor. En aquestes condicions, tant els inversors com la cúpula de l’entitat veuen molt lluny el sí final. De fet, en paraules del CEO César González-Bueno, “l’OPA fa temps que ha descarrilat”. “No té preu i no té atractiu”, assegurava en la roda de premsa posterior als resultats trimestrals, celebrada a principis de maig. En aquest sentit, el món financer colla el president del BBVA, Carlos Torres, perquè millori les condicions del fulletó definitiu, un moviment que la directiva biscaïna ha negat en diverses ocasions en el darrer any.
Celebracions catalanes
La notícia de la segona meitat d’aquesta fase 3 d’estudi de l’OPA ha estat rebuda amb els braços oberts per part d’institucions i empresaris catalans. El primer a reaccionar ha estat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que reclama a la Moncloa “mantenir a Catalunya una oferta bancària justa i competitiva”. Per la seva banda, l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Sabadell ha lloat el moviment d’Economia, i demana endurir els remeis de la concentració, en tant que “la resolució de la CNMC es va aprovar amb compromisos clarament insuficients, i va generar un profund malestar entre els accionistes”. Contra les demandes de BBVA, els menudistes vallesans criden a imposar condicions addicionals que evitin efectes “sobre l’estructura del sistema financer espanyol, sobre la cohesió territorial i sobre el model de banca de proximitat que històricament ha caracteritzat el Banc Sabadell”. Per la seva banda, el mateix Sabadell ha celebrat la decisió del ministeri, i ha agraït “l’interès genuí de moltes organitzacions” per evitar les conseqüències de la desaparició de la marca. “Estem plenament convençuts que la nostra estratègia en solitari generarà una major remuneració a l’accionista de forma sostenible i permetrà als nostres clients tenir una millor qualitat de servei”, argumenten fonts de la companyia.
