L’esperit del Consolat de Mar –embrió del dret mercantil propiciat per Jaume I–, en contraposició amb la decisió de les autoritats de Venècia que van voler controlar els mercaders i van “enfonsar” la prosperitat de la ciutat. Aquest és el pacte que va oferir ahir el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, a les desenes d’empresaris que van acudir al nord d’Osona, a tocar de la Garrotxa, per a la cloenda del Dia de l’Empresa del 2025. Decidit a rellançar aquesta celebració anual, Sàmper va reunir la flor i nata del sector, començant pels representants del Consell de Cambres i amb dos convidats d’excepció: l’empresari veterà Salvador Alemany, expresident d’Abertis, i l’emprenedora com Clara Navarro, cofundadora de l’acceleradora de start-ups Ship2B. Tots dos van dialogar sobre què significa ser empresari avui a Catalunya en una conversa conduïda per la periodista Ariadna Oltra, codirectora i presentadora del programa Els matins de TV3.
Dos empresaris, un alcalde i un territori
La trobada es feia a la Masia Piguillem, un lloc que és una metàfora del que s’havia de dir en la trobada. Ho va fer entendre l’alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, un històric en el càrrec, que va recordar els anys de lluita per arribar al consens social per rehabilitar i rellançar una masia gairebé en ruïnes com a centre de turisme rural i esdeveniments i per construir els túnels de Bracons, que ara uneixen en una via ràpida Osona i la Garrotxa i han fet de la zona una bona àrea per als negocis. “Gestionar aquelles protestes va ser útil, perquè es va millorar el projecte”, va assegurar. De fet, per arribar a la Masia Piguillem, al nucli de Sant Andreu de la Vola, cal travessar algun d’aquests túnels, que permeten accedir a aquest paratge en pocs minuts des de Sant Pere. Un resultat de la “cultura de l’esforç” aplicada a l’administració.
De fet, Salvador Alemany li va recollir el guant a Fàbrega quan va assegurar que “Catalunya no seria el país que és sense les seves carreteres”, i va afirmar que, quan presidia Abertis, va arribar un moment que els peatges eren el que menys li importava: “El que tenia clar era que necessitàvem bones carreteres”, va insistir. Era la seva manera de reivindicar també la cultura de l’esforç, la “resiliència”, la capacitat de “caure i tornar-se a aixecar” que ha de caracteritzar un empresari. “No es valora prou com és de difícil ser emprenedor, la muntanya russa emocional a què t’hauràs d’enfrontar”, va coincidir Clara Navarro.
Els deures que es posa la Generalitat
Quan va ser el seu torn, Sàmper va sortir a la tribuna disposat a ficar-se a la butxaca el públic que tenia al davant. Sabia que el que havia de fer era parlar-los d’una administració disposada a fer “els deures” perquè ells puguin treballar i aixecar el país. El conseller d’Empresa –que ho va ser d’Interior durant la pandèmia i que és advocat i està acostumat a buscar arguments per guanyar judicis– els va deixar molt clar que ell no vol ser com les autoritats venecianes que es van enfrontar als mercaders sinó com Jaume I, que va donar autonomia als prohoms del barri marítim de la Barcelona de l’època.
Va començar per repassar la situació de l’economia catalana, de la qual va recordar que el 2024 va créixer un 3,6% mentre la mitificada Alemanya tancava l’any en negatiu, i va afegir que el país té ara mateix la taxa d’atur més baixa des del 2008 i que és la zona de l’estat espanyol “amb una taxa més elevada d’emprenedoria, un 8,6%”. “Tot això és perquè ara governem nosaltres? Per descomptat que no! És el resultat d’un ecosistema d’empreses, de centres tecnològics i de recerca de primer nivell, d’un teixit universitari de primera línia“, va admetre. I es va posar deures ell mateix: “Què ha de fer l’administració per potenciar aquest teixit? Cinc coses”. Cinc eixos d’actuació: tenir capacitat d’adaptació, per exemple amb els estudis d’FP, en què s’ha d’acabar de trencar “l’estigma malparit” que arrosseguen”; ajudar en la digitalització de les empreses; facilitar la internacionalització, sobretot mirant “cap a Àsia” per contrarestar l’era Trump; empènyer la reindustrialització i, com a idea “transversal”, sotmetre tota actuació als criteris de sostenibilitat.
Diàleg i confiança entre administració i món empresarial
Per caminar cap a aquests objectius, Sàmper va admetre que havia escoltat l’advertiment del president de la Cambra de Barcelona i del Consell de Cambres, Josep Santacreu, que va ser qui li va fer obrir els ulls amb l’exemple històric dels venecians. “Tenia raó, amb aquella decisió d’aquelles autoritats es va enfonsar l’economia de la Venècia de l’època, però jo he anat a buscar l’exemple català, el de Jaume I, que és a la inversa, amb el Consolat de Mar”, va anunciar.
“El que cal és la col·laboració entre el que és públic i el que és privat, hem de generar confiança entre l’administració pública i el món empresarial, i això es fa amb diàleg. No es tracta d’estar d’acord en tot, es tracta de negociar i això és el que els ofereixo i el que els demano”, va concloure.
I així es tancava un Dia de l’Empresa durant el qual l’equip de la conselleria s’havia escampat pel país per visitar 70 companyies –Sàmper n’havia recorregut 4 personalment i les altres 66 altres membres del seu departament– i sembrar confiança.
