El Banc Sabadell ha encadenat tres jornades descendents a la borsa, una patacada pròxima al 6% del valor entre dilluns i dimecres. Els títols vallesans van tancar la sessió del passat dimecres per sota dels 3,2 euros, en mínims des que les juntes extraordinàries van confirmar la venda de la filial britànica, TSB, durant la primera setmana de l’agost. Amb aquesta erosió, la prima negativa de l’OPA hostil del BBVA també es va fer substancialment més petita, fins a quedar-se a tocar del 6%, vuit punts per sota dels nivells amb què havia començat la setmana. Enmig del període d’acceptació, aquesta davallada ha engegat totes les alarmes a la trinxera catalana, que veu com l’equació que marca el fullet de l’operació infravalora el Sabadell menys que ho feia abans. El missatge, però, deixa el got molt més ple del que suggeriria el rendiment recent de l’acció: la caiguda, en bona part, podria respondre als dubtes cada cop més accentuats dels inversors amb l’èxit de l’OPA. “S’ha reduït substancialment l’expectativa que tenia part del mercat que BBVA incrementi l’oferta“, assegura l’analista Javier Cabrera, en conversa amb Món Economia. Seguint les indicacions del capital, que sosté que les condicions actuals no són prou atractives perquè l’absorció del Sabadell pugui reeixir, això la deixaria abocada al fracàs.
La cúpula del Sabadell s’ha mantingut reservada pel que fa a la presència d’accionistes curtterministes i fons arbitratgistes al seu capital. Les dades no han estat publicades, però el conseller delegat, César González-Bueno, hi ha restat importància sempre que se l’ha qüestionat al respecte. En la compareixença posterior a la reacció del consell d’administració a l’OPA definitiva, el passat divendres, González-Bueno va assegurar que la presència d’aquesta mena d’accionistes era testimonial a l’entitat. Tot i això, el conjunt dels analistes descompten que, un cop desaparegui l’ombra del BBVA -o quan el mercat comença a assumir que ho farà- l’acció patirà una patacada. Fins i tot el mateix CEO, i el president, Josep Oliu, han buscat treure ferro a aquesta tendència: en una recent trobada amb minoritaris, Oliu va tranquil·litzar els ànims, argumentant que la hipotètica rebaixa serà limitada i temporal.
Els analistes hi estan d’acord, si bé reconeixen que les condicions actuals fan difícil aterrar un preu objectiu acurat. “L’avaluació de la cotització, ara per ara, té més a veure amb l’OPA que no pas amb els fonamentals del banc”, revela Núria Álvarez, experta del banc Renta 4. Aquesta tensió explica la distància entre els valors que hi atorguen les cases de rating. Només en les darreres setmanes, Deutsche Bank ha tornat a vigilar el Sabadell, i hi atorga un preu objectiu de 3,3 euros; mentre que Alantra l’eleva fins als 3,9 euros. CaixaBank BPI el situa en els 3,7 euros, i el mateix Renta 4 ha rebaixat la nota fins als 3,29 euros, una escala que justifica fer un pas enrere i recomanar els seus clients “mantenir”, per sota del “sobreponderar” anterior.
“Sensacions” enfrontades
Vista aquesta incertesa, “hi ha inversors que han sortit de l’acció, renunciant al valor potencial de la pujada de preu en cas que aquesta no s’acabi executant”. Ara bé, un gir de timó de la Vela encara no està del tot descartat -ni per part dels analistes ni de la del capital-. Aquest dijous, el Sabadell ha estat un dels millors valors de l’Ibex, amb una alça de l’1,2%, dues dècimes per sobre de la del BBVA. Álvarez defensa, vista aquesta alça, que encara queden indicadors favorables a la pujada. “Si el mercat tingués la sensació que l’OPA tancarà sense una millora del preu, el Sabadell no hauria rebotat com ho ha fet avui”, diagnostica l’economista. De fet, un recent informe de CaixaBank assegura que “l’escenari més possible és una millora d’entre el 15 i el 20%” de l’oferta en els pròxims dies.
Tot i això, els esdeveniments de l’estiu haurien “reduït substancialment la possibilitat d’una millora suficient” per engrescar els venedors. “Si volen guanyar, han de pagar més, això és claríssim. I han de pagar prou perquè els inversors del Sabadell ho acceptin”, afegeix. Així ho pensen els accionistes menudistes, com han insistit en les seves darreres comunicacions públiques; i també els institucionals, a ulls de Cabrera, que veu en els arbitratges dels fons d’inversió bona part de la caiguda de la setmana. “Hi ha hedge funds que ja ho fan, això: entren quan comença l’OPA i marxen quan veuen que l’èxit és poc probable”; defensa l’analista.
El BBVA “planta el dubte”
El fenomen que explica la caiguda del Sabadell en les darreres jornades pot no ser beneficiós per al BBVA, però el resultat sí que ho és. “Quan es rebaixen les expectatives de l’OPA podem veure certa correcció; però la Vela es beneficia que la prima sigui més petita”, reflexiona Cabrera. Amb una escletxa de valor del 6%, que queda per sota dels 1.000 milions d’euros, el president Carlos Torres té més a prop unes condicions atractives; especialment després de les crides a la “disciplina financera” que hi han fet firmes de l’escala de la britànica Barclays. Interessa a la Vela, doncs, amagar les cartes i preocupar els inversors catalans per llastar el rendiment del Sabadell al mercat espanyol. “Estan jugant amb els temps, plantant el dubte entre els accionistes”, denuncia Álvarez.
Especialment ho fan amb el calendari de l’operació. Torres ha insistit sovint que, d’acord amb la regulació nord-americana, la darrera data que té el BBVA per variar l’oferta és el 24 de setembre, 10 dies abans de la resolució definitiva de l’OPA. “Quan arribi aquell dia, es veurà que no millorarem i desapareixerà l’especulació”, argumentava la passada setmana en diverses entrevistes. A parer dels experts consultats, hi ha un cert trilerisme en es moviments de la directiva basca: és cert que, en les condicions actuals, el dia 24 es tanca la porta de la pujada del preu; però el Banc de Bilbao té encara diverses ocasions per reobrir-la. Sense anar més lluny, el fullet reconeix un termini de tres dies abans del final de l’oferta -és a dir, fins al dia 4 d’octubre- per ampliar el termini, amb un marge de fins a 40 dies addicionals. En cas que ho fes, Torres podria afegir encara més temps al marge per fer escalar l’oferta. I ho faria, segurament, en millors condicions; en tant que, si els inversors creuen que el 24 s’acaba el marge regulador, podrien vendre a la cerca de rendiments immediats i, així, arrossegar a la baixa l’acció del Sabadell.
La trampa financera manté les opcions del BBVA obertes, però també podria ser una batzegada difícil d’esquivar, a parer de l’economista de Renta 4. Segons Álvarez, una ampliació del calendari massa intensa, o que es faci massa aviat, “demostraria que l’adhesió dels accionistes del Sabadell no té èxit”. “És una estratègia arriscada i, amb la imatge ja deteriorada del BBVA, no hi trauria cap benefici”, alerta l’economista. De fet, considera que el banc opant té molt a guanyar de retirar-se -o ser derrotat-. Només observant el fullet, fer un pas al costat serviria per estalviar 49 punts bàsics de capital “que es podrien repartir en un dividend extraordinari”. Més enllà dels diners que no gastaria, el mercat elucubra que l’OPA, en les condicions actuals, està ancorant el valor del Banc de Bilbao, fet que justifica el potencial pròxim al 10% que hi atorguen algunes firmes d’anàlisi.
